En aquesta última entrada, m’agradaria deixar una conclusió sobre el Pla d’Intervenció “Cap a l’Autonomia. Construïm hàbits d’organització acadèmica” realitzat al grup-classe de 2n d’Eso B.

En primer lloc, pel que fa a les sis activitats desenvolupades considero que han permès treballar aspectes fonamentals per potenciar l’autonomia i la responsabilitat acadèmica dels i les alumnes. Les activitats realitzades han seguit un fil, començant amb una autoavaluació inicial per identificar necessitats i finalitzant amb una autoavaluació final per avaluar els avanços obtinguts. Aquest enfocament considero que ha creat un camí estructurat per a l’aprenentatge i la reflexió.

En conjunt, penso que el pla ha destacat per:

• Visió transversal i pedagògica: les activitats no han estat independents, sinó que han estat interconnectades i responen a un objectiu comú: millorar la gestió de les tasques acadèmiques i l’autonomia de l’alumnat. Aquesta connexió ha facilitat que els i les alumnes reconeguin la importància de cadascun dels aspectes treballats (agenda, carpeta, apunts, etc.) com a part d’un objectiu global.
• Reflexió continua: la triangulació de la informació recollida a partir del feedback de l’alumnat, la meva pròpia observació i l’avaluació del tutor del grup classe ha estat essencial per ajustar les activitats i avaluar-ne l’impacte. Per exemple, el tutor del grup va destacar que els i les alumnes mostren una major responsabilitat en el treball diari i amb les seves tasques acadèmiques, però també va indicar que caldria reforçar aspectes vinculats a la realització i l’entrega puntual dels deures.
• Impacte visible en l’alumnat: les autoavaluacions inicial i final han permès observar un progrés significatiu en l’autopercepció de les competències per part dels i les alumnes. Molts d’ells i elles han destacat haver millorat en l’organització del material i la presa d’apunts, aspectes que inicialment identificaven com a febleses.

Reflexió Crítica i Valoració Personal

La implementació d’aquest pla m’ha permès desenvolupar competències clau com la planificació d’intervencions pedagògiques, la gestió d’aula i l’avaluació formativa. A més a més, he pogut connectar els continguts treballats en altres assignatures del màster, com la didàctica i el disseny d’estratègies educatives, aplicant-los de manera pràctica en un entorn real.

Durant les pràctiques, he reflexionat sobre la importància de personalitzar les activitats segons les necessitats del grup i considerar les percepcions de tots els agents implicats: alumnes/as, tutors/es i psicopedagoga. Això m’ha ajudat a entendre millor la complexitat de l’ensenyament i la necessitat d’una col·laboració estreta entre els diferents agents educatius.

També he identificat aspectes que s’haurien d’haver millorat, com ara aprofundir en estratègies per motivar alumnes que presenten menys implicació, l’ajustament del temps d’algunes activitats i el fet de buscar formes de donar seguiment a llarg termini a les intervencions realitzades.

En conclusió, aquest pla d’intervenció no només ha estat una experiència d’aprenentatge significativa pels i les alumnes/as, sinó també un pas fonamental en el meu creixement professional com a futura orientadora educativa. La connexió entre la teoria i la pràctica ha enriquit la meva formació i reafirmat el meu compromís amb l’educació inclusiva i el desenvolupament de l’alumnat.

Aquesta activitat pretén que els i les alumnes revisin la seva autoavaluació inicial per identificar els progressos realitzats en les seves habilitats de treball, organització i autonomia a l’aula. A través de la comparació entre la seva autoavaluació de l’inici i el seu rendiment actual, els alumnes podran reflexionar sobre els avenços aconseguits i establir nous objectius de millora.

En concret, l’alumna de pràctiques introduirà l’activitat, explicant que es tracta d’una revisió per valorar el progrés realitzat durant les últimes setmanes. Es demanarà als i les alumnes que treguin el full d’autoavaluació inicial i se’ls lliurarà una nova fitxa d’autoavaluació final per comparar. Per cada ítem, hauran de marcar si consideren que han millorat, si s’han mantingut igual o si necessiten seguir treballant. A més a més, redactaran una breu reflexió sobre les accions o canvis que han dut a terme per millorar en determinades àrees.

Posteriorment, es farà una reflexió grupal en la qual els alumnes compartiran algunes de les millores realitzades i els objectius que volen aconseguir a partir d’ara. Això permetrà fomentar el sentit de responsabilitat i autonomia, a més de generar un espai d’intercanvi d’estratègies entre els companys/es. També, es farà una valoració final de les accions realitzades i del pla d’intervenció en el seu conjunt.

1. Facilitar la reflexió dels alumnes sobre el seu progrés en la gestió de les tasques acadèmiques i l’ús d’eines d’organització.
2. Identificar els canvis realitzats per millorar en els seus hàbits de treball i autonomia.
3. Establir nous objectius de millora per a les àrees on encara necessiten reforç.

Pel que fa a la reflexió personal, durant l’activitat realitzada s’ha percebut que l’alumnat s’implicava en la revisió del seu procés d’aprenentatge, especialment quan comparaven les seves autoavaluacions inicials i finals. Aquesta implicació demostra la importància de les eines d’autoavaluació com a mecanisme per fomentar la reflexió personal i l’autonomia, tal com indica Pujolàs (2012), que subratlla que aquestes eines són clau per prendre consciència del progrés i identificar àrees de millora.

Un dels moments més enriquidors ha estat escoltar com alguns alumnes destacaven millores específiques, com ara l’ús més organitzat de la seva agenda o la capacitat per estructurar millor els seus apunts. Aquestes aportacions no només reflecteixen avenços individuals, sinó que també potencien un sentiment de pertinença al grup, ja que compartir èxits i dificultats crea un ambient de suport mutu.

Aspectes positius de l’activitat:

• Foment de la reflexió personal: la comparació entre l’autoavaluació inicial i la final permet als alumnes visualitzar de manera concreta el seu progrés, la qual cosa fomenta la seva motivació.
• Potenciació de l’autonomia: els i les alumnes assumeixen el seu procés d’aprenentatge i prenen consciència de les accions que poden realitzar per seguir millorant.
• Valoració del pla d’intervenció: permet analitzar si les activitats proposades han estat efectives i ajustades a les necessitats del grup.

Aspectes a millorar:

• Planificació del temps: encara que l’activitat ha estat positiva, alguns alumnes han necessitat més temps per reflexionar i fer la seva autoavaluació. Potser seria útil ampliar una mica la durada de l’activitat.

L’activitat s’ha realitzat el 19 de desembre de 2024. Per a completar aquesta reflexió, s’adjunten diverses evidències que reflecteixen el desenvolupament de l’activitat. En concret, es tracta de tres exemples de graelles completades per l’alumnat per visualitzar la participació i el treball fet durant la sessió. Les imatges garanteixen la privacitat de les persones implicades.

Exemples de graelles d’autoavaluació final completades: enllaç

Per avaluar l’activitat, s’ha fet ús de la graella d’autoavaluació final que els i les alumnes han completat durant la sessió. Aquesta eina ha permès analitzar cada ítem per identificar si els alumnes han percebut una millora en les seves habilitats d’organització, autonomia i responsabilitat a l’aula en comparació amb l’autoavaluació inicial.

Els resultats obtinguts revelen tendències generals dins del grup, destacant tant els aspectes en què s’ha observat un progrés significatiu com aquells que encara requereixen millora. En concret, els ítems amb un avenç més notable han estat: el manteniment de la carpeta ordenada i organitzada, la planificació de les tasques per evitar deixar-les per a l’últim moment, l’organització de l’estudi i la presa d’apunts de manera estructurada i completa durant les classes. No obstant això, l’ítem relacionat amb l’anotació de tasques i exàmens a l’agenda, així com la seva revisió diària, continua sent l’àrea que més sovint es menciona com a necessària per seguir millorant.

A més a més, s’ha avaluat la sessió mitjançant el full de seguiment del Pla d’Intervenció, on s’ha registrat el desenvolupament de l’activitat i l’assoliment dels objectius establerts.

Full de seguiment del Pla d’Intervenció: enllaç

Pel que fa a les observacions personals, considero que aquesta activitat ha estat molt enriquidora pel fet que he observat com els i les alumnes s’han implicat activament en el procés de revisió de la seva autoavaluació, mostrant una actitud reflexiva i crítica envers el seu progrés. Alhora, la comparació entre l’autoavaluació inicial i final amb una reflexió final i grupal ha fomentat un espai de diàleg i aprenentatge compartit molt positiu.

Un aspecte que vull destacar és que alguns alumnes han estat capaços d’identificar clarament les activitats que més els han ajudat a millorar, fet que evidencia la rellevància i utilitat de les intervencions dissenyades. En concret, a l’apartat de reflexió final de la graella d’autoavaluació, molts alumnes han indicat que les accions o canvis que han realitzat per millorar estan directament relacionats amb les activitats realitzades al llarg del pla d’intervenció. Això evidencia que les intervencions han estat útils i rellevants per al seu progrés. Activitats com la revisió de la carpeta, la planificació amb l’agenda o l’organització setmanal han estat especialment esmentades com a eines que han facilitat la seva millora.

A més a més, pel que fa a la valoració global de les activitats realitzades, la majoria dels alumnes han puntuat amb un 5 (on 1 és “poc útils” i 5 és “molt útils”), destacant que han estat especialment efectives per a l’organització, la planificació i la millora dels hàbits d’estudi.

Referències bibliogràfiques

Pujolàs, P. (2012). Aprender juntos, alumnos diferentes: Los equipos cooperativos en el aula. Graó.

L’activitat realitzada té per objectiu que els i les alumnes/as adquireixin habilitats d’organització setmanal, planificant de forma efectiva el seu temps d’estudi i la realització de les tasques. En primer lloc, s’ha proporcionat a cada alumne una fitxa (adjunta a continuació), on ha hagut d’emplenar un calendari setmanal d’estudi especificant el següent:

• La previsió de totes les activitats des de l’hora de sortida de l’escola: activitats extraescolars, temps dedicat a l’esbarjo, a mirar la televisió, al descans… i els espais en blanc seran els destinats a l’estudi i les activitats acadèmiques.
• El temps i l’organització que preveu dedicar a cada assignatura.

La planificació es revisarà en un espai de tutoria pel tutor, on es farà una valoració individual de la planificació. Això, permetrà compartir dificultats i estratègies, així com rebre orientacions personalitzades per part del tutor.

1. Desenvolupar la capacitat d’organització setmanal i gestionar de forma equilibrada el temps dedicat a cada assignatura.
2. Reflexionar sobre el temps real invertit en les activitats acadèmiques per millorar l’eficàcia en la gestió del temps.
3. Identificar l’espai adequat per a l’estudi o realització de deures segons la concentració de cada alumne.

Pel que fa a la reflexió personal, l’activitat realitzada es relaciona directament amb els plantejaments de Bisquerra (2018), qui destaca la importància de treballar les competències emocionals en l’educació, entre els quals s’inclou l’autogestió. Segons l’autor, aquesta competència implica la capacitat d’organitzar-se i gestionar el temps de manera efectiva per assolir els objectius acadèmics i personals. D’aquesta manera, la planificació setmanal actua com una eina per fomentar els hàbits personals, identificant tant els moments de distracció com les oportunitats per optimitzar el temps d’estudi.

Aspectes positius de l’activitat:

• Promoció de l’organització i l’autonomia: l’activitat fomenta que els i les alumnes reflexionin sobre la gestió del seu temps, ajudant-los a estructurar millor les seves rutines acadèmiques i personals.
• Adaptació personalitzada: la revisió individual per part del tutor ofereix un feedback específic, que permet ajustar la planificació a les necessitats de cada alumne.
• Consciència del temps disponible: incloure activitats escolars, temps d’esbarjo i descans permet als alumnes prendre consciència de les hores reals disponibles per a l’estudi, potenciant una planificació més realista.

Aspectes a millorar:

• Seguiment continu: per assegurar l’efectivitat de l’activitat, caldria establir punts de revisió periòdics per valorar si els i les alumnes mantenen la planificació i identifiquen millores necessàries.

L’activitat s’ha realitzat el 17 de desembre de 2024. Per a completar aquesta reflexió, s’adjunten diverses evidències que reflecteixen el desenvolupament de l’activitat. En concret, es tracta de tres exemples de calendaris completats per l’alumnat per visualitzar la participació i el treball fet durant la sessió. Les imatges garanteixen la privacitat de les persones implicades.

Exemples de calendaris setmanals completats: enllaç

Per avaluar l’activitat, s’ha dut a terme a través de la revisió de la fitxa “Planifica’t per l’èxit!” que els i les alumnes han completat durant la sessió. Aquesta fitxa ha permès observar que els i les alumnes destinen una mitjana de 8 hores setmanals a l’estudi, amb una distribució del temps que varia segons l’alumne/a. Alguns presenten una planificació equilibrada entre oci i tasques acadèmiques, mentre que d’altres no dediquen el temps suficient a l’estudi. També s’ha detectat abusos en l’ús del mòbil i en el temps destinat a videojocs, fet que limita el temps per a les activitats acadèmiques.

A més a més, s’ha avaluat la sessió mitjançant el full de seguiment del Pla d’Intervenció, on s’ha registrat el desenvolupament de l’activitat i l’assoliment dels objectius establerts.

Full de seguiment del Pla d’Intervenció: enllaç

Pel que fa a les observacions personals, es podria considerar que s’han detectat contradiccions entre la teoria i la pràctica, pel fet que, tot i comprendre la importància de planificar el temps, alguns alumnes prioritzen activitats d’oci de manera desorganitzada, en contrast amb els principis d’una bona gestió del temps. Aquest fet, posa de manifest la necessitat de reforçar no només les habilitats tècniques, sinó també la motivació i la implicació en el procés acadèmic. Tot i aquestes dificultats, s’han observat harmonies en aquells alumnes amb una planificació equilibrada, que han aplicat amb èxit els conceptes treballats durant la sessió.

Referències bibliogràfiques

Bisquerra, R. (2018). Educación emocional y bienestar. Editorial Síntesis.

Sessió 4. La teva carpeta, la teva aliada: ordre i eficiència (10.12.24)

Aquesta acció s’orienta a millorar els hàbits d’ordre i estructura dels materials acadèmics dels i les alumnes/as. A partir de la primera activitat d’autoavaluació, s’ha seleccionat en petits grups als alumnes que van tenir una puntuació baixa en l’ítem “mantinc la meva carpeta ordenada i organitzada”. Així mateix, també s’han considerat aquells que s’han detectat que no tenen la seva carpeta endreçada.

En concret, s’ha demanat als i les alumnes/as que mostrin com tenen distribuïts els materials en les seves carpetes. Els alumnes amb més dificultats han rebut orientacions personalitzades sobre com dividir i classificar els continguts. Alhora, s’han proporcionat indicacions de com estructurar els apartats dins la carpeta, amb seccions per a cada assignatura, i una pestanya per als deures o les tasques pendents.

1. Ajudar els alumnes a establir un sistema d’organització per assignatures dins la carpeta.
2. Millorar la responsabilitat en el manteniment diari de la carpeta organitzada i actualitzada.
3. Aconseguir que els alumnes utilitzin mètodes de classificació senzills i visualment clars.

Pel que fa a la reflexió personal, l’activitat de revisió i ordre de les carpetes considero que ha estat una eina clau per fomentar l’ordre i l’organització entre els alumnes amb dificultats en aquest àmbit. Aquesta acció no només ha tingut un impacte immediat en la gestió dels materials acadèmics, sinó també ha contribuït a establir hàbits que poden ser transferibles a altres aspectes de la vida escolar i personal.

Des d’una perspectiva teòrica, autors com Hernández i Camargo (2017) destaquen que els hàbits d’organització són una peça fonamental en el desenvolupament de l’autoregulació de l’aprenentatge.

Aspectes positius de l’acció:

• Personalització: orientacions adaptades a les necessitats específiques dels alumnes amb més dificultats.
• Impacte immediat: millora visible en l’organització de les carpetes i la gestió dels materials.
• Transferència d’hàbits: promou habilitats aplicables a altres àmbits acadèmics i personals.

Aspectes a millorar:

• Seguiment continuat: incorporar revisions periòdiques per assegurar la consolidació dels hàbits.
• Manca de temps: la revisió de les carpetes ha requerit més temps del previst, fet que ha comportat que alguns alumnes no se’ls pogués revisar.

L’activitat s’ha realitzat el 10 de desembre de 2024. Per a completar aquesta reflexió, s’adjunten diverses evidències que reflecteixen el desenvolupament de l’activitat. En concret, es tracta d’un seguit d’imatges il·lustratives de la revisió i l’ordre de les carpetes dels i les alumnes/as. Les imatges garanteixen la privacitat de les persones implicades.

Per avaluar l’activitat, s’ha dut a terme a través de l’observació directa mentre els alumnes mostraven com tenien organitzades les seves carpetes i implementaven les indicacions donades pel seu ordre. Els aspectes que s’han observat han estat: la distribució dels materials (si hi havia apartats diferenciats per assignatures), la identificació de continguts (si els fulls estaven classificats i ordenats adequadament), l’ordenació general (presència d’elements desordenats, materials innecessaris o documents fora de lloc).

A més a més, s’ha avaluat la sessió mitjançant el full de seguiment del Pla d’Intervenció, on s’ha registrat el desenvolupament de l’activitat i l’assoliment dels objectius establerts.

Full de seguiment del Pla d’Intervenció: enllaç

Pel que fa a les observacions personals, considero que estan alineades amb la teoria sobre l’autoregulació i el desenvolupament d’hàbits d’organització. En concret, la majoria dels i les alumnes han mostrat una actitud positiva davant les orientacions proporcionades i les han aplicat immediatament. Això es pot vincular amb el que apunten Hernández i Camargo (2017) sobre la motivació intrínseca i la seva relació amb el desenvolupament d’hàbits efectius d’aprenentatge.

Referències bibliogràfiques

Hernández, A. y Camargo, A. (2017). Autorregulación del aprendizaje en la educación superior en Iberoamérica: una revisión sistemática. Revista Latinoamericana de Psicología, 49(2), 146-160. https://doi.org/10.1016/j.rlp.2017.01.001

En aquesta acció, s’ha revisat i millorat l’ús de l’agenda escolar com a eina per gestionar les tasques acadèmiques. Abans de començar l’activitat, els i les docents de les diferents assignatures han anotat en un calendari mensual, totes les dates dels deures, les entregues de treballs i les dates d’exàmens. Aquest calendari s’ha posat a disposició de l’alumnat per tal que pugui consultar-lo (està enganxat a la taula del professor/a de l’aula perquè sigui accessible).

Posteriorment, l’acció que s’ha dut a terme ha consistit en una revisió individual i d’alumnes a l’atzar per comprovar que tota la informació de les agendes coincidia amb el calendari dels docents. L’alumna de pràctiques ha supervisat que no falti cap informació important i ha proporcionat orientacions si cal.

1. Assegurar que tots els deures, entregues i dates d’exàmens estiguin correctament anotats en les agendes dels alumnes.
2. Fomentar la responsabilitat i l’autonomia en la gestió del temps.

L’acció realitzada per fomentar l’ús de l’agenda escolar s’alinea amb la perspectiva de diversos autors sobre l’aprenentatge significatiu i l’autonomia de l’alumnat. Coll i Monereo (2008) subratllen la importància de proporcionar eines pràctiques que connectin amb les necessitats reals dels estudiants, mentre que Zabala i Arnau (2007) destaquen que l’atenció a la diversitat és clau per adaptar les estratègies a cada perfil d’aprenentatge. Durant la sessió, he observat que aquestes idees teòriques tenen un gran valor pràctic, ja que les intervencions individualitzades m’han permès identificar les dificultats específiques de cada alumne en la gestió de l’agenda. Tanmateix, també he observat que establir hàbits sòlids requereix temps i un acompanyament constant, tal com assenyalen Pozo i Postigo (2000).

Aspectes positius de l’acció:

• Connexió amb la realitat acadèmica: l’activitat ha ajudat els alumnes a visualitzar la importància de l’agenda com a eina per gestionar millor les tasques i responsabilitats escolars.
• Supervisió individualitzada: revisar les agendes de manera individual ha facilitat una atenció personalitzada, que permet identificar quins alumnes necessiten més suports i quins ja tenen hàbits organitzatius consolidats.
• Participació del cos docent: l’elaboració prèvia d’un calendari conjunt per part del professorat ha creat una base estructurada d’ajuda a l’alumnat.

Aspectes a millorar:

• Seguiment periòdic: perquè els hàbits d’organització es consolidin, seria interessant fer revisions més freqüents i establir rutines.

L’activitat s’ha realitzat el dimarts 3 de desembre de 2024. Per a completar aquesta reflexió, s’adjunten diverses evidències que reflecteixen el desenvolupament de l’activitat. En concret, es tracta d’un seguit d’imatges il·lustratives de l’ús i revisió de les agendes dels i les alumnes/as, així com una imatge del calendari docent conjunt ubicat a la taula de l’aula. Les imatges garanteixen la privacitat de les persones implicades.

Per avaluar l’activitat, s’ha dut a terme a través de l’observació directa en la revisió d’un grup d’alumnes per verificar que tenen totes les dates dels deures, entregues i exàmens anotades a les seves agendes. També, s’ha tingut en compte l’organització personal pel que fa a l’estructura i claredat de les anotacions, així com l’ús de codis de colors o altres estratègies d’ordre personal. En concret, els resultats indiquen que, tot i que alguns alumnes han mostrat un bon nivell d’organització i implicació, encara hi ha una part de l’alumnat que necessita reforç i seguiment més constant per integrar l’ús de l’agenda com una rutina efectiva per a la gestió de les tasques acadèmiques.

A més a més, s’ha avaluat la sessió mitjançant el full de seguiment del Pla d’Intervenció, on s’ha registrat el desenvolupament de l’activitat i l’assoliment dels objectius establerts.

Full de seguiment del Pla d’Intervenció: enllaç

Pel que fa a les observacions personals, he pogut reflexionar sobre les dificultats en les relacions interpersonals pel fet que hi ha alguns alumnes que mostren una dependència elevada del professorat per anotar les tasques i estructurar el seu temps, cosa que reflecteix una manca d’autonomia. Això es relaciona amb la necessitat d’un aprenentatge guiat (Vygotsky), però també genera tensions amb els docents que esperen més responsabilitat individual.

Referències bibliogràfiques

Coll, C., y Monereo, C. (2008). Psicología de la educación virtual: Aprender y enseñar con las tecnologías de la información y la comunicación. Morata. https://mediacaotecnologica.files.wordpress.com/2012/08/psicologia-de-la-educacion-virtual-coll-y-monereo.pdf

Pozo, J., y Postigo, Y. (2000). Los procedimientos como contenido de enseñanza y aprendizaje. Narcea

Zabala, A., y Arnau, L. (2007). 11 ideas clave: Cómo aprender y enseñar competencias. Graó.

L’activitat començarà amb una presentació a càrrec del tutor sobre les pautes i estratègies per organitzar els apunts de manera eficient. Es destacaran els elements claus que han de tenir els apunts, com la claredat, la seqüència, les idees principals i secundàries, i la utilització d’esquemes, així com colors, abreviatures, subratlladors, etc. En concret, es durà a terme a partir d’una infografia (adjunta a l’apartat d’evidències) sobre els passos a seguir en la presa d’apunts, aquesta es penjarà a l’aula per a la seva consulta.

Posteriorment, es demanarà als i les alumnes/as que facin els apunts de la sessió de classe de Llengua Catalana, seguint les pautes explicades. En concret, s’ha demanat que prenguin apunts sobre el temari dels Gèneres literaris. En aquesta part pràctica, l’alumna de pràctiques guiarà l’activitat, resolent dubtes i guiant els alumnes per assegurar que els apunts estiguin organitzats i clars.

1. Comprendre l’estructura bàsica d’uns apunts ben organitzats.
2. Aplicar les pautes d’organització d’apunts en les sessions de classe.
3. Fomentar la pràctica i la reflexió sobre l’eficàcia de l’estratègia d’apunts.

Després de la realització de l’activitat, es pot afirmar que s’han usat diferents estratègies per fomentar l’aprenentatge significatiu, on l’organització i la claredat dels apunts juguen un paper clau per facilitar la comprensió i la retenció de la informació. Segons Coll et al. (2008), els i les alumnes/as necessiten desenvolupar habilitats d’autoregulació per gestionar el seu propi aprenentatge, i una d’aquestes és saber prendre apunts de manera eficient, destacant les idees principals i secundàries, i utilitzant recursos visuals que estructurin el contingut.

Personalment, considero que la utilització de la infografia elaborada com a suport visual s’ha mostrat molt efectiva, ja que aquest recurs no només ha captat l’atenció dels alumnes, sinó que també la podran consultar sempre que ho necessitin. A més a més, integrar la pràctica immediata després de la presentació teòrica permet que els i les alumnes/as consolidin els nous aprenentatges d’una manera contextualitzada.

Aspectes positius de la sessió:

• Pautes clares i suport visual: la sessió ha inclòs una explicació inicial molt ben estructurada amb l’ajuda de la infografia, que ha facilitat la comprensió dels passos per elaborar apunts organitzats i complets
• Aplicació pràctica immediata: la possibilitat que els alumnes practiquessin a l’instant amb els apunts de la sessió de Llengua Catalana ha permès observar com traslladaven la teoria a la pràctica.
• Acompanyament constant: durant la part pràctica, s’ha fet un seguiment proper de l’alumnat, resolent dubtes i oferint orientacions.

Aspectes a millorar:

• Limitació del temps: alguns alumnes no han pogut completar els seus apunts durant la sessió, fet que suggereix que seria útil ampliar el temps o fraccionar l’activitat en dues parts.

L’activitat es va realitzar el dimarts 26 de novembre de 2024. Per a completar aquesta reflexió, s’adjunten diverses evidències que reflecteixen el desenvolupament de l’activitat. En concret, es tracta d’un seguit d’imatges il·lustratives dels apunts realitzats per part de l’alumnat, aquests, garanteixen la privacitat de les persones implicades.

També, s’adjunta la infografia que ha guiat la part teòrica de l’activitat: infografia “Com prendre apunts a classe”.

Imatge del contingut de Llengua Catalana sobre el qual havien de prendre apunts: enllaç a la imatge

Imatges d’alguns exemples d’apunts de l’alumnat:

Per avaluar l’activitat, s’ha dut a terme a través de l’observació directa del resultat dels apunts elaborats pels alumnes. En general, l’alumnat ha realitzat uns apunts ben organitzats i clars, seguint la majoria de les pautes presentades. S’ha observat una bona identificació de les idees principals i secundàries, així com l’ús de recursos visuals com subrratlladors i esquemes. Tot i això, alguns alumnes no han tingut temps d’acabar els apunts durant la sessió.

A més a més, s’ha avaluat la sessió mitjançant el full de seguiment del Pla d’Intervenció, on s’ha registrat el desenvolupament de l’activitat i l’assoliment satisfactori dels objectius establerts. No obstant això, s’ha detectat la necessitat de treballar més l’agilitat en la presa d’apunts per assegurar que tothom pugui finalitzar-los en el temps disponible.

Full de seguiment del Pla d’Intervenció: enllaç

Pel que fa a les observacions personals, s’ha detectat una contradicció i paradoxa amb la teoria pel fet que tot i que la teoria destaca la importància d’adaptar les activitats a la diversitat de ritmes i necessitats de l’alumnat, en la pràctica, aquest enfocament es presenta com un repte logístic en un entorn amb temps limitat. Per exemple, mentre alguns alumnes han estat capaços d’assimilar ràpidament les pautes i aplicar-les de manera autònoma, altres han requerit més suport i temps per completar els apunts. Aquesta diferència evidencia una paradoxa: la necessitat de fomentar l’autonomia, però alhora proporcionar suficient guia i suport per assegurar l’aprenentatge efectiu.

Referències bibliogràfiques

Coll, C. y Monereo, C. (2008). Psicología de la educación virtual. Aprender y enseñar con las Tecnologías de la Información y la Comunicación. Madrid: Morata.

Aquesta activitat consisteix en una autoavaluació inicial dels hàbits de treball i l’autonomia de cada alumne/a, amb l’objectiu de fomentar la reflexió personal sobre el seu rendiment acadèmic i les seves capacitats per gestionar les tasques de manera independent.

En primer lloc, el tutor introduirà el concepte d’autoavaluació i explicarà la importància de reflexionar sobre el propi procés per millorar els hàbits de treball. A continuació, es detallaran els indicadors que els i les alumnes/as hauran d’avaluar a través de la graella d’autoavaluació que se’ls proporcionarà, com ara: organització del material, realització dels deures, autonomia a l’aula, gestió del temps, ús de l’agenda escolar i gestió dels apunts a l’aula. En concret, hauran de completar individualment la graella d’autoavaluació on valoraran d’1 a 5 el seu exercici en cada ítem i podran afegir observacions sobre com creuen que poden millorar. Durant aquest temps, el tutor juntament amb l’alumna de pràctiques estaran disponibles per aclarir dubtes.

Un cop els i les alumnes/as hagin completat la seva autoavaluació, es farà una reflexió grupal sobre els resultats obtinguts. Es fomentarà una discussió on puguin compartir les seves impressions sobre les seves fortaleses i dificultats, així com les possibles solucions o millores que poden aplicar a les seves rutines d’estudi i organització.

1. Fomentar l’autoconeixement dels i les alumnes/as sobre els seus hàbits de treball i el seu nivell d’autonomia en l’execució de les tasques acadèmiques.
2. Millorar l’autoregulació dels i les alumnes/as mitjançant l’autoavaluació, ajudant-los/as a identificar les seves fortaleses i àrees de millora.
3. Promoure la reflexió sobre l’autonomia en l’execució de tasques acadèmiques i la presa de decisions en el seu procés d’aprenentatge.

L’activitat realitzada ha tingut un enfocament clarament centrat en el desenvolupament de la reflexió personal i l’autoregulació, pilars essencials en el procés d’aprenentatge autònom (Zimmerman, 2002). Aquesta activitat ha permès als i les alumnes/as prendre consciència de les seves fortaleses i febleses en relació amb la gestió de les tasques acadèmiques, promovent una mirada introspectiva sobre el seu rendiment.

L’objectiu principal de fomentar la reflexió personal i l’autoconeixement per millorar els hàbits de treballs considero que s’ha assolit parcialment. En general, l’alumnat ha mostrat interès durant l’activitat i ha completat les graelles d’autoavaluació amb serietat. A la reflexió grupal posterior, molts van identificar dificultats clares, com un ús irregular de l’agenda escolar i la carpeta, una manca d’organització en els apunts o una falta de planificació per l’estudi, però d’altres, no van participar activament en el debat, cosa que pot suggerir una manca de confiança o un desinterès per compartir les seves reflexions.

Pel que fa a l’acompanyament durant l’activitat, ha estat clau per aclarir dubtes sobre els ítems a valorar, especialment en alumnes que han tingut dificultats per interpretar algunes categories. Aquesta tasca ha reforçat el meu vincle amb els i les alumnes/as, fomentant un clima de confiança que, segons Pianta et al. (2012), és essencial per a l’aprenentatge.

• Aspectes positius i destacables de la sessió:
  • Promoció de l’autoreflexió: els i les alumnes han mostrat interès a analitzar els seus hàbits i rutines, reconeixent aspectes a millorar. Aquest procés d’autoreflexió pot fomentar l’autoregulació, segons explica Zimmerman (2002).
  • Participació en la reflexió grupal: tot i que no tots els i les alumnes/as han participat, molts han aportat idees valuoses sobre estratègies d’organització, com l’ús d’una agenda digital o dedicar temps específic a revisar el material.
  • Identificació de necessitats: els resultats de l’autoavaluació han permès identificar patrons comuns, com una baixa puntuació en la gestió del temps, la gestió dels apunts a classe i l’organització del material.

• Aspectes a millorar:
  • Participació activa: alguns alumnes/as semblaven desconnectats durant la reflexió grupal. Potser seria útil implementar dinàmiques més participatives, com treball en parelles o petits grups, per facilitar la comunicació.

L’activitat es va realitzar el dimarts 19 de novembre de 2024. Per completar aquesta reflexió, s’adjunten diverses evidències que reflecteixen el desenvolupament de l’activitat. En concret, es tracta d’un seguit d’imatges il·lustratives realitzades a l’aula on es garanteix la privacitat de les persones implicades. Aquest material gràfic s’acompanya de tres exemples de graelles d’autoavaluació completades per l’alumnat per visualitzar la participació i el treball fet durant la sessió.

Exemples de graelles d’autoavaluació completades: enllaç

Per avaluar l’activitat, s’ha fet ús de la graella d’autoavaluació que els i les alumnes/as han completat durant la sessió. Aquesta eina ha permès analitzar les necessitats reals del grup, identificant les àrees amb més dificultats i aquells aspectes en què mostren un major marge de millora. Els resultats obtinguts reflecteixen una baixa puntuació en ítems com la gestió del temps (amb un 48% d’alumnes valorant-se amb puntuacions entre 1 i 3) i l’organització del material i la gestió dels apunts a classe (amb un 45% de puntuacions baixes). Aquests resultats indiquen que cal incidir especialment en aquestes dimensions.

A continuació, s’adjunta la graella amb l’extracció dels resultats generals i els percentatges obtinguts, així com alguns comentaris rellevants aportats pels alumnes, que ofereixen una visió més qualitativa de les seves percepcions i necessitats.

A més a més, s’ha avaluat la sessió mitjançant el full de seguiment del Pla d’Intervenció, on s’ha registrat el desenvolupament de l’activitat, l’assoliment parcial dels objectius plantejats i les observacions realitzades durant la sessió.

Graella d’autoavaluació amb els resultats: enllaç

Full de seguiment de la sessió: enllaç

Durant l’activitat, s’ha observat algunes dificultats en les relacions interpersonals entre l’alumnat. Un aspecte destacable ha estat que alguns alumnes han mostrat reticència a compartir les seves reflexions en la discussió grupal, probablement per por al judici dels companys/es o per manca de confiança en si mateixos/es.

Pel que fa a les harmonies amb la teoria, l’activitat s’ajusta als principis de l’autoregulació de l’aprenentatge (Zimmerman, 2002), promovent la reflexió personal com a motor de millora. Tanmateix, s’ha percebut una certa contradicció en l’aplicació pràctica d’aquests principis, ja que alguns/es alumnes/as semblaven confosos o desmotivats davant la tasca d’identificar les seves pròpies limitacions. Això pot suggerir que la idea de l’autoavaluació com a eina de millora no està del tot interioritzada per alguns/es.

Finalment, s’han trobat harmonies entre la percepció personal de l’activitat i el feedback verbal dels i les alumnes, molts dels quals han expressat sentir-se més conscients de les seves mancances organitzatives.

Referències bibliogràfiques

Pianta, R., Hamre, B., i Allen, J. (2012). Teacher-student relationships and engagement: Conceptualizing, measuring, and improving the capacity of classroom interactions. Handbook of research on student engagement (p.365-386). https://doi.org/10.1007/978-1-4614-2018-7_17

Zimmerman, B. (2002). Becoming a self-regulated learner: An overview. Theory into Practice, 41(2), 64-70. https://doi.org/10.1207/s15430421tip4102_2

Hola de nou a tots i totes,

A continuació, trobareu una infografia que mostra la planificació que es planteja en el Pla d’Intervenció. Aquesta, segueix una metodologia activa i centrada en l’alumne, alineada amb els principis de l’Escola Cervetó com el constructivisme i l’aprenentatge per descobriment. En concret, la planificació es basa en 6 accions o activitats que es detallen en la imatge següent:

També, he volgut compartir amb vosaltres un seguit de materials que he elaborat per utilitzar durant les accions planificades.

Bona tarda companys/es,

Per tal de contextualitzar-vos el problema que origina el pla d’intervenció, és important tenir en compte que el grup de 2n d’ESO B al qual s’ha aplicat aquest pla presenta dificultats significatives en l’àmbit dels hàbits d’estudi i la gestió del treball acadèmic. Durant les primeres observacions es van detectar problemes relacionats amb la falta d’organització en el material escolar, el desordre en la carpeta, i la poca constància en l’ús de l’agenda i en la realització de les tasques diàries. A més, hi ha una manca de responsabilitat i autonomia en la gestió de les tasques acadèmiques, ja que sovint obliden els deures i no mostren hàbits d’estudi establerts.

Aquestes dificultats no només afecten el rendiment acadèmic individual, sinó que també influeixen en la dinàmica del grup i la qualitat de l’ambient d’aprenentatge, generant distraccions i impedint que l’alumnat assoleixi els objectius educatius de manera eficient.

El pla d’intervenció dissenyat pretén millorar aquests aspectes fomentant la responsabilitat i l’autonomia dels alumnes. L’objectiu principal és proporcionar-los estratègies d’organització i eines de gestió del temps i les tasques, així com establir hàbits de treball més efectius. A través d’activitats concretes, com l’autoavaluació dels seus hàbits de treball, l’ús efectiu de l’agenda, l’organització de la carpeta escolar i la creació d’un calendari d’estudi, es busca que l’alumnat esdevingui més autònom i que, amb la supervisió adequada, pugui adquirir una rutina acadèmica positiva.

La possible millora esperada és que els alumnes desenvolupin un millor sentit de responsabilitat, siguin més independents en la seva organització acadèmica i, com a resultat, augmentin el seu rendiment i confiança en les seves capacitats per gestionar el treball escolar de manera autònoma. Això ha de contribuir a crear un ambient d’aprenentatge més estructurat i positiu per al conjunt del grup.

Per tant, l’objectiu general que es pretén assolir amb el pla d’intervenció és:

• Potenciar l’autonomia i la responsabilitat dels alumnes de 2n d’ESO B en la gestió de les seves tasques acadèmiques, promovent hàbits d’organització i estratègies d’estudi efectives.

La consecució d’aquest objectiu general es podrà determinar a través dels tres objectius específics següents:

OE 1: Fomentar l’ús d’eines d’organització com l’agenda i la carpeta per planificar i fer el seguiment de les tasques.

OE 2: Desenvolupar estratègies per estructurar els apunts de manera eficaç per a l’estudi i la comprensió.

OE 3: Promoure l’autogestió del temps dedicat a les tasques acadèmiques, millorant la concentració i evitant distraccions.

En concret, la possible millora que s’està planificant es desplega a través de l’acció directa a l’aula, amb accions/activitats que es realitzen amb el grup-classe o en petits grups, segons les necessitats individuals detectades. Per fer-ho, se seguirà una metodologia activa i centrada en l’alumne, promovent la participació activa de l’alumnat mitjançant processos d’autoavaluació, reflexió i aplicació pràctica de les habilitats treballades.

A continuació, s’exposen el conjunt de les activitats.

Hola de nou a tots i totes! A continuació, trobareu l’enllaç de la presentació Prezi elaborada amb la finalitat d’exposar les necessitats detectades en el context de les pràctiques, l’Escola Cervetó. En concret, es presenten les necessitats que he identificat al grup classe de 2n d’ESO B.

Pel que fa al contingut de la presentació, en primer lloc, s’exposa una breu descripció de l’escola, seguida d’una explicació sobre el servei d’Associació Pedagògica amb les funcions de la psicopedagoga i la fonamentació teòrica que recolza les accions del centre. També, s’aborden els aspectes normatius rellevants que regulen el funcionament de l’escola i, per últim, s’explica el procés de recollida i anàlisi de dades que he dut a terme per detectar les necessitats del grup-classe. Per recopilar aquesta informació, he utilitzat diverses eines: una anàlisi DAFO, una conversa amb la tutora de pràctiques i una observació directa a l’aula. A continuació, detallo les necessitats detectades en el grup-classe:

• Millorar l’autonomia i la responsabilitat davant la feina.
• Establir estratègies organitzatives i hàbits de treball.
• Eines per estructurar els apunts de manera clara i útil.
• Supervisió dels aspectes organitzatius (agenda, carpeta, apunts…)
• Iniciativa per resoldre els problemes de forma independent.
• Necessitat dels alumnes NESE d’estructuració i acompanyament en la realització de les tasques.

Espero que aquesta presentació sigui aclaridora i ajudi a comprendre millor com podem donar suport als alumnes en el seu procés d’aprenentatge. Comencem!

Enllaç a la presentació Prezi: https://prezi.com/view/i4vaBAXeX5XUiOESKW4o/