Hola a totes i tots!

Hem arribat a la recta final de l’estada de pràctiques i ha sigut una tasca molt enriquidora amb un procés d’aprenentatge continu i molt gratificant. L’equip de professorat i professionals amb qui he estat en contacte m’han acompanyat en tot moment en qualsevol aspecte on necessités ajuda. La meva tutora de pràctiques ha sigut un exemple de professional amb qui he après moltíssim i s’ha ofert en tot moment quan necessitava de la seva experiència.

L’experiència pràctica m’ha sigut indispensable per a conèixer quin és el dia a dia d’un professional de la psicopedagogia i a gestionar possibles imprevistos que puguin sorgir. La pràctica és una peça fonamental per a aprofundir en els coneixements teòrics que hem adquirit al màster.

Durant el període de pràctiques, he tingut l’oportunitat d’aplicar totes les competències i els coneixements teòrics adquirits durant el màster. He pogut aprofundir els conceptes estudiats en un context real i situacions reals, cosa que m’ha permès consolidar i afiançar allò que he après a les assignatures del màster. He presenciat molts àmbits diferents del treball d’un orientador com ara avaluació d’alumnat amb proves estandaritzades, realització d’informes per a famílies, treball amb l’equip d’inclusió, famílies, professorat, COCOPE, formacions de les Unitats Especialitzades d’Orientació, etc. El tracte directe amb l’alumnat m’ha permès aprendre sobre els diversos casos que ens podem trobar en un centre i he pogut adquirir una visió real sobre les necessitats educatives que pot presentar l’alumnat.

Amb la realització dels reptes de les pràctiques he après a dissenyar i implementar mesures d’intervenció adaptades i avaluar-ne l’efectivitat, mantenint un compromís i comunicació estreta amb els docents.

En definitiva, considero que aquesta experiència m’ha resultat molt gratificant per a reafirmar el meu compromís amb l’educació inclusiva.

Hola!

En aquesta última entrada, corresponent a la fase d’implementació i avaluació es va dur a terme una reunió per a l’avaluació del programa d’intervenció. Em vaig reunir amb la mestra de tercer de primària per a conèixer quina era la seva impressió sobre el progrés de l’alumne en relació amb les mesures proposades.

OBJECTIUS

-conèixer la percepció i opinió de la mestra sobre si les mesures adoptades han millorat la inclusió del nen a l’aula (canvis en comportament, rendiment, atenció, motivació, etc.)

-valorar si les mesures han ofert millores també per a la resta d’alumnat

-revisar les mesures i proposar ajustos i millores

-valorar les dificultats en la implementació de les mesures i valorar si es poden adoptar millores

AVALUACIÓ

En aquesta reunió s’han recollit dades sobre el procés d’implementació de les mesures acordades per a treballar amb el nen amb TDAH i la resta d’alumnat. La mestra s’ha trobat còmoda amb les mesures aplicades i manifesta la seva satisfacció perquè ha pogut trobar millores en relació a:

-el nen ha millorat la seva capacitat atencional, es distreu menys i els reforçadors visuals (targetes visuals, pictogrames, targetes d’iniciar i acabar activitat) han permès que hi hagi una petita millora. Però se segueix valorant l’informe del col·legi per a USMIA (Unitat de Salut Mental) perquè de vegades es troba absent i no segueix les indicacions de la mestra.

-s’ha connectat amb la seva motivació al pati actiu, ja que li agrada molt fer avions de paper. Això ha possibilitat que es trobi més participatiu i més motivat.

-el racó de la calma ajuda al nen a regular-se quan presenta frustració i pobra gestió emocional.

-la resta del grup també s’ha beneficiat de les mesures. La mestra manifesta satisfacció en relació amb la millora de l’atenció amb rutines i instruccions clares i concises.

D’altra banda, segueix presentant de vegades comportaments desafiants cap a algun company de classe i la seva regulació emocional és pobra. Pensem que el millor seria derivar-lo a USMIA per a rebre un diagnòstic i possible tractament terapèutic, ja que la reunió amb la mare ens va donar informació valuosa per a considerar que necessita atenció psicològica.

Per últim, s’arriben a conclusions i propostes futures que es poden adoptar per a millorar les accions.

OBSERVACIONS PERSONALS

Per tal d’avaluar la proposta d’intervenció a la mestra, tal com proposa Juan (2006), es considera que el més adient és dur a terme una avaluació continua, tenint presents diferents moments de la intervenció. En un moment inicial i amb finalitat diagnòstica, es passa un qüestionari a la mestra per tal de conèixer els seus coneixements i actituds entorn l’educació inclusiva. Al llarg de l’aplicació de les mesures proposades, es manté el contacte amb la docent per a conèixer com està desenvolupant els acords establerts i si està trobant cap dificultat. Es recull informació que permet analitzar si s’estan assolint els objectius i resultats esperats. Per acabar, amb una finalitat sumativa, l’avaluació final busca conèixer els resultats aconseguits en la implementació d’aquest projecte d’intervenció. Es torna a administrar el qüestionari sobre la gestió d’aula, les activitats d’aprenentatge i la personalització de l’aprenentatge per a conèixer si hi ha hagut canvis per part de la mestra en referència a la inclusió. D’aquesta manera podem visibilitzar l’impacte de la proposta.

Afegim, però, que s’ha implantat aquesta proposta en relació amb el temps i la durada de les pràctiques, però, si es fes un treball més longitudinal en el temps es podrien fer diversos reajustaments que millorarien la proposta. Avaluaríem així amb rúbriques per a més agents educatius en contacte amb el nen o amb observacions i revisions periòdiques de l’aula.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Juan, M. [Marta]. (2006). La intervenció psicopedagògica en els plans de formació per a les organitzacions. A A. Badia, T. Mauri & C. Monereo (Coords.), La pràctica psicopedagògica en educació no formal (volum II) (pp. 227-239). Barcelona: Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya.

Hola!

En aquesta cinquena entrada al Fòlio s’exposa la reunió que es va tenir amb la mestra del nen amb TDAH. En aquesta intervenció es pretenia oferir-li formació relacionada amb el DUA i les mesures universals que es podien dur a terme a l’aula pe a la inclusió educativa de l’alumne. És una formació que es podria utilitzar per a aquest cas en concret, a més a més, per a tractar la diversitat des d’un punt de vista inclusiu en diferents casos que també requereixin d’estructura, organització i motivació.

En aquesta reunió va estar present la psicopedagoga, la cap d’estudis, la mestra i jo. Es van presentar un mapa conceptual sobre el DUA i una infografia relacionada amb les mesures universals que es podien adoptar per a donar cabuda a la inclusió de l’infant i donar resposta així a la demanda inicial de la mestra.

OBJECTIUS

Els objectius d’aquesta sessió relacionada amb la implementació del projecte son els següents:

-oferir informació sobre el TDAH: què és i quines característiques té.

-comunicar mesures DUA i mesures universals per a tractar la diversitat de l’aula

-modificar algunes de les mesures ja adoptades a l’aula i eliminar les que ja no serveixen

-proporcionar estratègies pràctiques per a l’aula

-arribar a compromisos i acords amb la mestra per a arribar a una inclusió real a l’aula

-oferir acompanyament professional per als dubtes que puguin sorgir en la implementació de les mesures

AVALUACIÓ

Després d’avaluar el qüestionari Index for Inclusion que se li va administrar a la mestra sobre les mesures inclusives relacionades amb la gestió d’aula, les activitats d’aprenentatge i la personalització de l’aprenentatge i l’observació no participant a l’aula, es va determinar posar èmfasi en el DUA i les mesures universals.

Durant la formació sobre aquestes dos mesures inclusives (mapa conceptual DUA i infografia mesures universals), es va anar comentant algunes de les observacions que s’havien fet a l’aula i es van proposar millores en referencia, sobretot, a l’estructura i organització de l’aula. Segons la web de Innovación y Desarrollo Docente, l’excés d’estímuls visuals i auditius pot ser aclaparador per als alumnes. Una aula amb un disseny sobrecarregat d’informació competeix amb la capacitat d’atenció dels nens i nenes, dificultant la seva concentració en les tasques educatives. Això és especialment rellevant en aquells alumnes amb dèficit d’atenció com a alumnes amb TDAH. Per això, és essencial trobar un equilibri entre elements visuals i auditius i un entorn agradable sense sobrecàrrega per a crear un ambient tranquil i propici per a l’aprenentatge.

A l’observació a l’aula es van anotar diferents aspectes que no ajudaven a la inclusió de l’infant amb TDAH. Algunes de les observacions que es van fer i que es va aprofitar en aquesta reunió per a valorar amb la mestra i fer algun canvi són:

-traure de les parets de l’aula alguns pictogrames escrits en negatiu que no donaven informació valuosa per a l0alumnat, com per exemple alguns pictogrames “no pegueu”, entre d’altres frases negatives que es podien canviar per frases en positiu com “es respecta als companys”.

-afegir al racó de la calma unes instruccions amb l’objectiu d’aquest racó, el semàfor de les emocions (vermell, groc i verd depenent de la intensitat de l’emoció), la durada de l’estada en aquest racó, etc.

-utilitzar la llista de tasques per marcar visualment el que s’ha de fer i anar titllant les tasques que es van acabant

-presentar un horari clar a la vista de l’alumnat, ja que hi havia un horari situat a una altura elevada que impedia que aquest pugues veure’l. A més a més, es podria afegir un horari més visual i atractiu, ja que el que hi havia a l’aula estava escrit a llapis i era de difícil lectura.

-també s’ha manifestat la necessitat de avisar el canvi de tasques mitjançant senyals visuals o sonores. La mestra ha afegit que el nen amb TDAH tenia certa sensibilitat als estímuls sonors, llavors s’ha arribat a la conclusió que seria millor facilitar aquesta mesura amb una targeta visual que representés el fi de la tasca.

-eliminar els “passos al vàter” (targetes que té cada alumne amb eixides limitades al vàter) ja que es considera des d’un punt de vista fisiològic que limitar algunes de les funcions fisiològiques pot ser contraproduent.

OBSERVACIONS PERSONALS

Algunes de les mesures més encertades per a treballar amb nens amb TDAH, ja s’aplicaven a l’aula quan es va fer l’observació no participant, com per exemple, situar l’alumne prop de la mestra i lluny de distraccions com passadissos, finestres o la porta d’entrada i eixida de l’aula.

El racó de la calma estava en un lloc de difícil accessibilitat, però s’ha considerat ressituar-lo. Aquest espai presentava pilotes antiestrès i altres materials reguladors.

D’altra banda, també es va aprofitar per a comunicar a la mestra el que no funcionava a l’aula i es podia millorar. La mestra presentava certa disharmonia en algunes de les mesures proposades i es mostrava de vegades reticent. En una de les mesures que se li havia proposat com la d’eliminar els “passos al vàter” postil·lava que per a ella havia sigut un encert fer-ho d’aquesta manera i mostrava certa reticència en suprimir aquesta mesura adoptada.

La seva postura cap a les mesures adoptades em sembla que era de vegades defensiva. Per a aquest fet he abordat la situació amb empatia i suport i se li ha brindat l’ajuda que necessités si hi havia quelcom que no sabia com incorporar a l’aula.

EVIDÈNCIES

S’exposen en documents adjunts el mapa conceptual utilitzat per a presentar la informació sobre el DUA i la infografia sobre les mesures universals.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Innovación y Desarrollo Docente. (2023, 24 d’octubre). La importància del disseny de l’aula per a l’aprenentatge [entrada de blog]. Blog de Innovació y Desarrollo Docente.  https://iddocente.com/ca/la-importancia-del-disseny-de-laula-per-a-laprenentatge/

Hola!

Aquesta entrada és la quarta entrada sobre el procés d’assessorament psicopedagògic. En aquesta sessió es van realitzar dues intervencions, una relacionada amb l’observació a l’aula del nen amb TDAH i a l’altra es va procedir a l’administració a la mestra d’algunes de les qüestions de l’Index for Inclusion. Aquest document és una guia per a la millora de l’educació inclusiva que es basa a promoure entorns educatius inclusius que atenguin les diverses necessitats de l’alumnat, promovent la cultura escolar. Durán et al. (2013) reflexionen que “La Cultura està orientada cap a la creació d’una comunitat segura, acollidora i col·laboradora. També pretén desenvolupar valors inclusius, compartits per tot el professorat, l’alumnat, els membres del consell escolar i les famílies” (p. 232).

OBJECTIUS

Els objectius de l’observació a l’aula són:

-conèixer quina és l’actitud i els comportaments de l’alumne

-comprovar quina és la metodologia que s’utilitza a l’aula

-veure la situació del nen a l’espai de l’aula i els distractors que hi ha en ella

-observar la relació mestra-alumne, així com la interacció amb els companys

-observar quins tipus d’activitats i tasques es realitzen

Els objectius del qüestionari l’Index for Inclusion a la mestra són:

-conèixer el context i recollir informació sobre les inquietuds, demandes i creences de la mestra en relació amb la inclusió

-identificació de barreres per a la inclusió, reconeixent la diversitat com un aspecte clau en l’educació

-és un bon punt de partida cap al canvi de mirada

-reflexionar sobre la promoció del valor de la diversitat a través de la participació, la col·laboració, la igualtat d’oportunitats, el treball en equip i l’adaptació en contextos variats.

AVALUACIÓ

Per a la primera actuació, l’observació no participant en l’aula, ens

fixem en les mesures universals que fa servir la mestra a l’aula, les interaccions alumne-professor i alumne-companys, la dinàmica de la classe, les agrupacions establertes, si hi ha distractors o no, etc.

S’observa que l’alumne està a prop del mestre, però no s’observa material com temporitzadors per a indicar al nen quan s’inicia i s’acaba la tasca, material multisensorial com coixins o boles antiestrès, pictogrames de tasques, agenda visual, etc. Per tant, a l’observació a l’aula podem comprovar que hi ha absència de material per a l’alumnat amb diagnòstic de TDAH. A evidències, es presenten unes fotografies de l’aula.

OBSERVACIONS PERSONALS

En aquesta sessió, s’observa que hi ha una manca de mesures inclusives a l’aula. Llavors, es determina que per a la pròxima reunió amb la mestra, el que es pretén és fer un projecte d’intervenció d’unes directrius a la mestra tutora de tercer de Primària sobre el DUA i les mesures i suports universals per a l’aprenentatge. Per una altra banda, l’observació no participant en aquesta sessió em permet recollir dades puntualment sense immiscir-me en les dinàmiques habituals del nen.

EVIDÈNCIES

S’aporta aquesta pauta d’observació a l’aula que s’ha fet servir per a dur a terme l’observació no participant i les fotografies de l’aula.

S’aporten també les preguntes administrades a la mestra sobre el grau d’inclusió que adopta a l’aula, extretes de l’Index for Inclusion.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Durán, D. [David], Echeita, G. [Gerardo], Giné, C. [Climent], López, A. L. [s.n], Miquel, E. [Esther], i Sandoval, M. [Marta]. (2013). Index for Inclusion: Una guía para la evaluación y mejora de la educación inclusiva. Contextos educativos, 5, 227–238.

Rodríguez-Gómez, D. [David]. (2019). El projecte d’investigació. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (s.d.). Pràctica 4: Avaluació psicopedagògica. Ateneu. https://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/avpp/modul_1/practica_4

Hola a tots i totes!

En aquesta tercera intervenció es va dur a terme una sessió psicopedagògica de l’infant amb TDAH a la sala de l’orientadora. Es van fer una sèrie d’activitats i jocs per observar comportaments i la capacitat atencional i el grau d’hiperactivitat. També es va aprofitar la sessió per a establir un vincle de confiança amb l’infant.

OBJECTIUS

Els objectius que es pretenien assolir en aquesta actuació són:

-observar els comportaments i conductes del nen

-establir un vincle de confiança

-determinar com era la capacitat atencional i si presentava hiperactivitat

-avaluar l’expressió de les emocions

-identificar interessos del nen

AVALUACIÓ

A la sessió es va comprovar que l’atenció era limitada i el nen es distreia molt fàcilment. També es va identificar cert nerviosisme i preocupació per esdeveniments ocorreguts com la DANA. Manifestava un comportament que semblava com si estigués en situació d’alerta, ja no solament per aquest fet, ocorregut recentment, sinó perquè mostrava certa preocupació en general. Després de la sessió vam estar parlant l’orientadora i jo sobre el comportament del nen i vam coincidir en les impressions. És un nen que a més de presentar TDAH amb dèficit atencional, possiblement presenti algun símptoma emocional que s’hagi d’avaluar perquè manifesta una preocupació excessiva.

OBSERVACIONS PERSONALS

Segons l’espai Ateneu, de la Generalitat de Catalunya, la sessió de treball individual amb l’alumne és un moment important i convé planificar-la de forma acurada. Les informacions prèvies ens ajuden a concretar els aspectes que convé conèixer de forma més exhaustiva. Així doncs, no es tracta de passar una bateria de proves descontextualitzada, sinó seleccionar aquelles proves estandarditzades o no que ens han de permetre obtenir informació rellevant i significativa sobre què en sap l’alumne a nivell curricular i sobre el desenvolupament assolit en relació amb les capacitats cognitives, emocionals, motrius, de relació interpersonal, etc. És a dir, en aquesta sessió s’ha dut a terme una sèrie d’actuacions per  a conèixer diferents aspectes del nen. S’han seleccionat les actuacions en funció del que volíem conèixer per a dur a terme una acurada intervenció psicopedagògica.

D’altra banda, després d’aquesta sessió d’observació del nen i de la reunió amb la mare, arribo a la conclusió que de vegades s’hi amaguen factors emocionals darrere d’un diagnòstic de TDAH. Considero que és important valorar quina és la història familiar de l’estudiant perquè s’hi arribi a un diagnòstic que avalua els diferents contextos del nen i té en compte les experiències viscudes. Segons el Gabinet d’assessorament psicopedagògic, l’avaluació psicopedagògica es realitza per valorar si hi ha una dificultat en l’aprenentatge o a nivell emocional en el nen o jove. L’objectiu d’una avaluació psicopedagògica és valorar si hi ha alteracions a nivell emocional, en la conducta o en les funcions cognitives (atenció, memòria, llenguatge, raonament o percepció), que puguin interferir en l’aprenentatge.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Gabinet assessorament psicopedagògic (2019). Gabinet assessorament psicopedagògic. https://www.gapbcn.es/ca/service/10

Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (s.d.). Pràctica 4: Avaluació psicopedagògica. Ateneu. https://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/avpp/modul_1/practica_4

Hola a tots i totes!

La segona actuació que es va dur a terme en el projecte d’intervenció és una reunió amb la mare del nen amb TDAH. En aquesta reunió es van tractar temes relacionats amb la vida escolar, familiar i social del nen. La reunió es va fer amb presencia de la meva tutora, la mestra, la cap d’estudis i jo. Prèviament a la reunió amb la mare vaig compartir amb Sonia, la tutora de pràctiques, quins eren els temes a tractar i com es podien abordar. La reunió va estar supervisada per ella en tot moment i estava encaminada a abordar el següents objectius.

OBJECTIUS

-Obtenir informació rellevant sobre el nen a l’àmbit familiar, social, comportamental, etc.

-Analitzar possibles canals de motivació del nen per a utilitzar-los en l’assessorament psicopedagògic

-Establir una relació de confiança i compromís amb la mare

-Coordinar futures actuacions per al progrés de l’alumne

AVALUACIÓ

En la reunió es van posar sobre la taula diversos aspectes sobre el nen i la seva trajectòria escolar i familiar fins als 9 anys. Es va anotar i recopilar informació que la mare ens contava sobre el comportament del nen a casa, antecedents escolars i diagnòstics, activitats extraescolars que freqüentava, relacions familiars, etc. També es va obtenir informació sobre si el nen presentava mes tendència a ser hiperactiu o si el seu trastorn de la conducta tenia mes relació amb el factor atencional. Es va orientar sobre l’establiment d’acords de compromís i comunicació entre la mare i la mestra en relació amb els canvis, comportaments i progressos de l’infant. En aquesta reunió, la mare ens va contar situacions emocionalment vulnerables que el nen havia patit per comportaments del pare. Finalment, es proposa l’opció de fer una derivació al servei d’USMIA (Unitat de Salut Mental Infanto-Adolescent) perquè es pugui fer una valoració de l’estat emocional del nen.

OBSERVACIONS PERSONALS

Una vegada duta a terme la reunió amb la mestra es va concertar la cita per a conèixer la situació familiar del nen i establir acords amb la mare per a una millor inclusió del nen. El fet de què la mestra estigui present en aquesta reunió es essencial perquè s’estableixi un treball conjunt i compromès amb els diferents contextos on es mou el nen. També es important que la mestra conegui quina es la situació familiar de l’infant i l’estat emocional d’aquest per comprendre els comportaments que presenta a l’aula.

L’assessor psicopedagògic té en aquest procés el paper cabdal de mediar amb els professors per treballar les condicions de col·laboració i per a que aquests, alhora, intervinguin amb la família. D’aquesta manera l’atenció que rep l’infant millora, així com el seu desenvolupament. Es tracta d’una doble mediació, primer entre assessor i mestre i posteriorment entre mestre i família, que ha de ser prèviament acceptada pels dos sistemes (Huguet, 1996; Luque & Cubero, 2004).

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Huguet, T. (1996). El asesoramiento psicopedagógico y colaborativo entre la familia y el centro educativo. A C. Monereo & I. Solé (Coords). Manual de asesoramiento psicopedagógico (pp. 127-148). Madrid: Alianza Editorial.

Luque, A., & Cubero, R. (2004). Intervención psicopedagógica en las relaciones del profesorado con la familia. A A. Badia, T. Mauri & C. Monereo (Coords.), La práctica psicopedagógica en educación formal (pp. 555-572). Barcelona: Editorial UOC.

Hola a totes i tots!

Aquesta publicació forma part de la fase d’implementació i avaluació del pla d’intervenció. La proposta d’intervenció que he realitzat al meu centre de pràctiques és un assessorament dirigit a una mestra de tercer de primària que necessitava directrius sobre com dur a terme la inclusió educativa en l’aula amb un nen amb diagnòstic de TDAH.

La primera intervenció que es va dur a terme en la meva proposta va ser una reunió amb la mestra de tercer perquè ens donés a conèixer a Sonia, la meva tutora, i a mi, quines eren les demandes que tenia per part de l’orientadora i quines necessitats trobava amb relació a la inclusió d’aquest nen a l’aula.

OBJECTIUS

Llavors els objectius d’aquesta reunió eren:

Conèixer les necessitats específiques de l’alumne

Identificar els comportaments i les dificultats que presenta l’alumne en el procés d’ensenyament-aprenentatge, les relacions socials…

Donar suport a la mestra per a fer un treball conjunt amb compromís i comunicació

Establir una reunió conjunta amb la mestra i la família.

AVALUACIÓ

En aquesta sessió s’ha establert un primer contacte amb la mestra perquè ens dones a conèixer quines eren les seves inquietuds i preocupacions amb relació a la inclusió del nen amb TDAH. Ens ha explicat diverses situacions ocorregudes a l’aula, així com converses amb la mare sobre el comportament del nen a l’àmbit familiar. També s’ha concertat un altre dia per a una segona reunió on explicarem quines mesures podem dur a terme. Després d’aquesta sessió, les sensacions que he tingut després d’escoltar les observacions de la mestra, estan relacionades amb la seva receptivitat. La mestra pensa que el problema està focalitzat en el nen i mostra poc interès sobre les mesures que es poden dur a terme a l’aula. En la segona reunió es tindrà en compte l’orientació psicopedagògica també sobre aquest aspecte.

OBSERVACIONS PERSONALS

És important que coneguem quina és la visió de la mestra sobre la realitat que es troba a l’aula i compartim les dificultats i els acords als quals podem arribar per a oferir una inclusió real del nen a l’aula amb mesures universals. Situarem la relació docent-assessor en el marc d’una demanda que es produeix per part del docent i que l’assessor intentarà establir un marc de col·laboració per tal de trobar-hi, entre tots dos, respostes. (Casas et al., 2002).

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Àmbits de psicopedagogia: la relació docent-assessor psicopedagògic (2002- ). Catalunya. Associació catalana de professionals dels EAP. (ACPEAP). ISSN 1885-6365. file:///C:/Users/Usuario/Downloads/5925.pdf

Hola de nou!

Us deixo aquesta infografia on recull les actuacions a dur a terme i els instruments d’intervenció i avaluació que s’utilitzaran en el pla d’intervenció. Espero que es vegi amb qualitat.

Salutacions!

Hola a totes i tots!

El pla d’intervenció que vaig a dur a terme al meu centre de pràctiques es diu ASSESSORAMENT PSICOPEDAGÒGIC PER A L’ATENCIÓ INCLUSIVA D’ALUMNES AMB TDAH. Estratègies pedagògiques per a crear entorns d’aprenentatge equitatius.

Es van barallar una sèrie d’opcions per a fer la proposta d’intervenció o l’assessorament psicopedagògic, finalment, de mutu acord amb la tutora de pràctiques, es farà un assessorament psicopedagògic a una tutora del centre. La tutora de tercer de Primària té a l’aula un nen amb un diagnòstic clínic de TDAH i necessitem adoptar unes pràctiques educatives inclusives i així tractar la diversitat que tenim  a l’aula. Aquest nen porta un semestre amb dificultats d’atenció i açò li està influint en el seu aprenentatge. A més, a més, afecta la convivència a l’aula.

S’ha considerat oportú prioritzar la intervenció en aquest cas perquè és un cas que ens comunica la mestra com una dificultat que presenta l’alumne amb TDAH i que pensa que s’han de prendre mesures intensives per a aquest alumne en concret. Si ens basem en un assessorament psicopedagògic amb pràctiques educatives inclusives, que pretén donar resposta a la diversitat de l’aula, s’ha de tindre en compte que les barreres d’aprenentatge no estan focalitzades en l’alumne, sinó que són inherents a la manera com s’imparteix l’ensenyament. Des de la mirada del DUA, les barreres es troben en el context, no en la persona.

Per tant, el que es pretén és fer un projecte d’intervenció d’una formació a la mestra tutora de tercer de Primària sobre el DUA, les mesures i suports universals per a l’aprenentatge i, si escau, i esgotarem les mesures universals, una formació també sobre les mesures addicionals que podem dur a terme amb el nen amb TDAH. D’aquesta manera podem garantir-li les mateixes oportunitats i comprometre’ns en una educació inclusiva.

Gràcies per llegir-me! Salutacions!

Hola a totes i a tots!

Aquesta entrada al blog és per a descriure com ha sigut l’acollida al centre de pràctiques, un col·legi d’educació infantil i primària de la localitat de Crevillent. Per qüestions de temps i treball, vaig començar les pràctiques en novembre i porto dos dies d’estada al centre educatiu.

L’acollida al meu centre de pràctiques ha sigut molt amable per part dels professionals que hi treballen: l’orientadora del centre, la directora, la cap d’estudis i altres dels professionals els quals he pogut conèixer.

El primer dia ens vam citar Sonia (la tutora de pràctiques) i jo per a conèixer una mica més a fons com és el treball al centre, quines són les funcions que du a terme, amb quines entitats externes treballa, com es reparteix la seua feina per dies. També vam parlar sobre com podem organitzar els dies en les quals assisteixo al centre per a poder conèixer les distintes labors de la seua pràctica diària. Sonia té bagatge i experiència en aquest centre i penso que és una gran oportunitat per a poder aprendre de la seua tasca psicopedagògica.

En els següents dies, ja endinsada en les pràctiques del màster, ja he pogut viure una avaluació psicopedagògica a una nena de tercer de primària, una reunió amb l’equip d’inclusió o presenciar com es du a terme la preparació dels documents per als familiars per poder iniciar una valoració psicopedagògica d’una alumna.

En resum, la meva pràctica en aquest centre és molt enriquidora i una experiència d’aprenentatge destacable i clau per al meu futur en la tasca psicopedagògica.

Anem llegint-nos!