El període de pràctiques ha resultat una etapa fonamental i molt enriquidora dins del màster de Psicopedagogia, ja que ha permès comprendre i posar en pràctica els continguts que s’han treballat durant el desenvolupament d’aquests estudis. Durant el pràcticum, he pogut participar activament en un gabinet psicopedagògic, observant i col·laborant en els projectes desenvolupats. Així doncs, he tingut l’oportunitat d’observar i atendre diverses necessitats educatives específiques (NEE). Per tant, durant aquest període s’ha pogut observar i comprendre d’una manera més exhaustiva algunes de les dimensions que implica el món de la psicopedagogia.

Concretament, amb aquesta entrada es vol fer una anàlisi i reflexió sobre les principals competències i continguts treballats o posats en pràctica durant l’estada al centre CENAP (Calella). Tal com s’ha comentat anteriorment, un dels aspectes que més s’han treballat durant les pràctiques ha sigut sobretot la detecció, la diagnosi i l’avaluació de les necessitats educatives específiques. Això, m’ha permès donar una resposta adequada i entendre quins són els obstacles i les potencialitats dels alumnes d’aquest centre i a més, m’ha donat l’oportunitat de dissenyar i implementar pràctiques educatives ajustades a les característiques dels alumnes i, alhora, donant resposta a una necessitat present en el centre. En aquest sentit, tots els continguts i les competències treballades durant les assignatures d’aquest màster i que estan relacionades amb la diagnosi psicopedagògica, la intervenció en contextos educatius i la inclusió, han estat de gran profit per orientar les accions i les reflexions desenvolupades durant el període de pràctiques.

A més, durant aquesta estada, també s’ha pogut col·laborar amb diferents professionals com mestres, psicopedagogs, psicòlegs, etc. Aquest treball conjunt ha remarcat la importància de treballar de manera coordinada amb la resta d’agents presents en l’àmbit educatiu dels alumnes. Aquesta col·laboració ha requerit la posada en pràctica d’habilitats socials, així com cal destacar que ha permès l’establiment de vincles de confiança i de gran afecte amb l’equip que forma el centre.

Des d’un punt de vista més personal, el pràcticum ha estat un gran repte que m’ha fet reflexionar sobre els aspectes que he de millorar com a docent i com a futura psicopedagoga. D’aquest repte, destaco positivament la gestió davant la incertesa i la improvisació, una actitud oberta i flexible, una gran responsabilitat i ètica professional. A més, considero que totes les pràctiques fetes durant la meva experiència acadèmica han estat de gran profit pel que fa al desenvolupament de l’empatia, la paciència, l’escolta activa, etc. En aquest sentit, m’agradaria destacar que tots aquests aspectes són fonamentals per establir relacions positives amb l’alumnat, les famílies i la resta de docents o professionals de l’educació.

Finalment, el pràcticum m’ha ajudat a relacionar els continguts treballats durant les diferents assignatures del màster i la realitat educativa. Així doncs, tota la teoria m’ha permès concloure i ressaltar la necessitat d’una educació inclusiva, equitativa i de qualitat, que se centri en les necessitats i les potencialitats de cada individu.

En conclusió, considero que aquest període de pràctiques ha estat de gran profit en la meva formació com a psicopedagoga, ja que m’ha permès veure i entendre el funcionament d’un gabinet psicopedagògic, proporcionant-me una visió més detallada i explícita de la realitat d’aquesta professió. Aquest pràcticum, per tant, m’ha proporcionat diverses eines i recursos que seran de gran utilitat per a futurs reptes professionals. Tot i això, cal tenir en compte la importància d’una formació constant per poder atendre adequadament a les necessitats de l’alumnat.

Bona tarda,

Un cop finalitzat el projecte i després de dur a terme les cinc sessions del projecte, podem afirmar que ha estat un projecte emocional amb uns resultats positius. En aquesta entrada, es farà una petita reflexió sobre cadascuna de les sessions i sobre el projecte complet.

En primer lloc, en la sessió inicial, es van establir els principis i objectius principals d’aquest projecte. Es va iniciar aquesta aventura amb la identificació i el reconeixement de les preocupacions. A més, els alumnes van reflexionar sobre aquells esdeveniments o pensaments que depenien d’ells i els que no.  En aquesta sessió es va presentar un calendari per fer un seguiment de les seves preocupacions. També es va dur a terme una enquesta inicial on es va poder observar que molts alumnes no disposaven d’estratègies per fer front a les seves preocupacions.

En la segona sessió, es va treballar la transformació de pensaments negatius en pensaments útils. Cal remarcar que alguns alumnes van presentar algunes dificultats per dur a terme aquesta activitat, tot i que finalment, els resultats van ser positius. Es va continuar amb el calendari de preocupacions. Aquestes activitats van permetre que els alumnes continuessin reflexionant sobre les seves inquietuds.

En la tercera sessió, els alumnes van treballar l’ordenació gradual de les preocupacions, diferenciant aquelles que els provoquen més i menys angoixa. A més, es va introduir la necessitat d’establir un temps màxim per a cada preocupació, fent que els alumnes limitessin el temps que els influeix un esdeveniment negatiu.

En la quarta sessió, es van introduir tres estratègies per enfrontar-se a situacions d’angoixa i preocupació. A més, en aquesta sessió es va tornar a treballar els pensaments que es poden controlar i els que no depenen d’un mateix, ja que en la primera sessió es va observar com alguns alumnes presentaven dificultats en la identificació d’aquesta qüestió. Pel que fa a les estratègies presentades, cal destacar que els alumnes van mostrar una actitud molt positiva vers la comprensió de la gestió i del control emocional.

Finalment, es va dur a terme la cinquena sessió, que va servir per consolidar tot el que s’havia treballat. A més, es van presentar dues estratègies més. També es va fer el tancament del calendari de preocupacions. Cal destacar que en aquesta sessió es va observar una millora significativa en l’evolució de la gestió emocional dels infants.

En conclusió, aquest projecte emocional ha permès que els alumnes identifiquin, reflexionin i gestionin millor les seves preocupacions. Durant aquestes sessions, els alumnes han pogut valorar les seves preocupacions i han après algunes estratègies per fer front a aquestes situacions. Cal destacar que els resultats obtinguts han estat positius, tot i que, seria interessant continuar treballant l’educació emocional amb l’alumnat.

Bona tarda companys/es!

Finalment, durant aquest projecte, es va disposar d’un dia més per poder desenvolupar el projecte d’educació emocional plantejat. Així doncs, l’11 de desembre es va dur a terme la cinquena sessió, on es van presentar algunes estratègies més i on es va reflexionar sobre el que s’havia treballat durant aquestes sessions.

D’aquesta manera, els objectius d’aquesta sessió eren:

• Aplicar algunes de les estratègies treballades
• Ser capaç de fer un seguiment de les preocupacions

Tal com s’ha comentat anteriorment, durant aquesta sessió, es van presentar als alumnes dues estratègies més per enfrontar les situacions d’angoixa i preocupació. D’aquesta manera, tenint en compte que a l’anterior sessió s’havien presentat tres estratègies més, en total, els alumnes han après cinc estratègies.  A més, també es va fer el seguiment i el tancament del calendari de preocupacions. En relació amb aquest aspecte, cal destacar que alguns alumnes han mostrat una preocupació constant, mentre d’altres alumnes s’han mostrat cada vegada més tranquils. Finalment, es va fer l’enquesta final, que també es va realitzar en l’inici del projecte i, per tant, ens permetia fer una comparació entre el punt de partida i el punt final. En aquest sentit, podem destacar un aprenentatge considerable pel que fa a les estratègies i a la gestió d’aquests moments de preocupació.

A continuació, es poden observar algunes imatges sobre els materials utilitzats en aquesta sessió:

Bon dia companys/es!

El passat 4 de desembre es va dur a terme la quarta sessió del projecte d’educació emocional plantejat per la intervenció del pràcticum. Amb les activitats que es van desenvolupar es pretenia aconseguir els següents objectius:

• Identificar i reconèixer quines són les situacions que els provoquen frustració o preocupació. 
• Aplicar algunes de les estratègies treballades
• Ser capaç de fer un seguiment de les preocupacions

Tot i que, inicialment es va plantejar aquesta sessió per mostrar als alumnes cinc estratègies per afrontar situacions d’angoixa, com que finalment, es podia disposar d’una sessió més, l’11 de desembre, es va decidir presentar en aquesta sessió només tres estratègies i reflexionar sobre quines podrien fer servir quan se senten preocupats. A més, es va tornar a treballar la identificació dels pensaments que depenen d’ells mateixos i els que no, ja que aquest contingut es va treballar anteriorment, però com que alguns alumnes mostraven dificultats, es va considerar fer una activitat més per fer un treball més exhaustiu sobre aquest tema.

Així doncs, finalment, durant aquesta sessió es van plantejar diferents estratègies per fer front a les preocupacions, es va reflexionar sobre les situacions que poden controlar i les que no depenen d’ells i, en últim lloc, es va reflexionar sobre el “calendari de preocupacions”.

A continuació, podem observar algunes imatges d’aquesta sessió i d’alguns dels materials utilitzats:

Bona tarda, companys/es!

El passat 27 de novembre va tenir lloc la tercera sessió d’aquesta intervenció basada en l’educació emocional. Els objectius que es volien aconseguir a través de les activitats desenvolupades eren els següents:

• Identificar i reconèixer quines són les situacions que els provoquen frustració o preocupació. 
• Saber ordenar gradualment que li provoca més i menys angoixa
• Establir un temps màxim de preocupació
• Ser capaç de fer un seguiment de les preocupacions

Així doncs, en aquesta sessió, en primer lloc, els alumnes van exposar diferents preocupacions que tenien, i vam apuntar algunes d’aquestes a la pissarra. Després, havien de reflexionar i ordenar gradualment aquestes situacions, per tal de reflexionar sobre quins esdeveniments els provocaven més o menys angoixa. Durant aquesta sessió, es va observar com alguns alumnes presentaven grans dificultats a l’hora de fer aquesta classificació, ja que els hi costava ordenar algunes de les situacions exposades. Tot i això, cal remarcar que d’altres alumnes van mostrar una gran autonomia i no van requerir l’ajuda del professional en cap ocasió, demostrant així una claredat en les seves preocupacions. Un cop identificada la màxima preocupació de les situacions exposades, es va demanar als infants a reflexionar sobre aquesta situació (quan es van sentir així, com va reaccionar el seu cos, quina estratègia van fer servir, etc.)

Després d’això, es va demanar als alumnes que reflexionessin sobre algunes de les situacions exposades que més els preocupaven i que pensessin quant de temps deixaven que aquestes preocupacions estiguessin presents. A continuació, es va establir un temps màxim per aquestes preocupacions, recordant als alumnes que no podem estar tot el dia preocupats per alguna cosa i remarcant la importància d’utilitzar algunes estratègies per poder enfrontar aquestes preocupacions.

Finalment, es va continuar amb el seguiment de l’activitat del “calendari de preocupacions”. Quant a aquesta activitat, podem confirmar que hi ha alumnes que la majoria dels dies estan tranquils, mentre d’altres se senten preocupats habitualment.

Podem observar algunes imatges de la sessió a continuació:

Bon dia companys/es!

El passat 20 de novembre, es va dur a terme la segona sessió d’aquesta intervenció. Cal destacar que els objectius d’aquesta sessió eren els següents:

• Identificar i diferenciar els pensaments útils dels que no ho són
• Reflexionar sobre quines estratègies es fan servir quan ens preocupem
• Fer un seguiment de les preocupacions a través del calendari emocional

Durant aquesta sessió, es van dur a terme dues activitats. En primer lloc, els alumnes havien de plantejar un pensament negatiu i transformar-lo en un pensament útil, és a dir, veure aquest problema des d’un plantejament més positiu i valorant altres coses. Després d’això, es va demanar als estudiants que pensessin algunes preocupacions més que tenien i es va fer una reflexió sobre quina era la resposta física del seu cos i com s’enfrontaven a aquesta situació (quina estratègia feien servir). A més, cal destacar que es va continuar amb el seguiment del calendari i en acabar la sessió, es va deixar un temps perquè aquells alumnes que volguessin poguessin compartir amb la resta d’infants les seves preocupacions.

Amb aquesta activitat, vaig poder observar com alguns alumnes tenien molt clares quines eren les seves preocupacions, però d’altres els hi costava força i els hi generava un conflicte. De la mateixa manera, per alguns alumnes va ser molt complicat el fet de transformar un pensament negatiu en positiu, ja que davant d’aquell problema no veien aquella part positiva. Tot i això, finalment es va aconseguir l’objectiu de l’activitat i els alumnes van poder desenvolupar la sessió adequadament.

A continuació podem veure algunes imatges d’aquesta sessió:

En definitiva, gràcies a aquesta sessió es va continuar explorant el món de les emocions i reflexionant sobre les preocupacions dels alumnes, alhora que es buscava la part més positiva de totes aquelles situacions exposades.

Bona tarda,

El passat 18 de novembre es va dur a terme la primera sessió de la intervenció proposada al pràcticum. A través d’aquesta activitat, s’establien els següents objectius:

• Identificar i reconèixer quines són les situacions que els provoquen frustració o preocupació.
• Identificar quines són les preocupacions i els aspectes que poden gestionar i els que estan fora del seu control. 
• És capaç de fer un seguiment de les preocupacions

En primer lloc, es va fer una introducció sobre el que es treballaria al llarg de les sessions i l’objectiu de la intervenció. A continuació, es va considerar fer una avaluació inicial per tal de conèixer la situació dels infants en relació a les preocupacions, el tema en el qual se centra aquest projecte. A més, es va reflexionar sobre quines eren les estratègies que tenien els alumnes per afrontar situacions d’angoixa i de preocupació. Gràcies a aquesta enquesta, es va poder comprovar com alguns alumnes tenien una gran quantitat de preocupacions, però la majoria no disposava de cap estratègia.

Un cop feta aquesta enquesta, es va fer l’activitat, que consistia a diferenciar aquells aspectes, idees o pensaments que depenen d’un mateix i, per tant, es poden controlar i els que no.

Finalment, es va fer una reflexió parlant sobre les reflexions que tenien els infants i es va presentar el calendari de preocupacions, on els alumnes hauran de fer un seguiment per tal de valorar quants dies han estat preocupats.

Bona tarda a tothom!

En aquesta entrada m’agradaria compartir amb vosaltres la meva planificació de la intervenció. Per tal de fer-ho més dinàmic, he creat una presentació Canva per ensenyar-vos els aspectes més fonamentals de la meva intervenció. Fes clic aquí!

Seguim!!

Bon dia a tots/es!

En aquesta entrada, compartiré amb vosaltres la problemàtica en la qual es basarà la meva intervenció i els motius pel qual he escollit aquesta problemàtica. Com us vaig comentar a l’anterior entrada, en el centre de pràctiques, em vaig trobar que alguns alumnes es trobaven desmotivats i frustrats per l’absència o la poca personalització de l’aprenentatge. Així doncs, coordinament amb el centre, es va decidir treballar i posar el focus en la frustració i els pensaments negatius dels alumnes, per tal de buscar una millora d’aquesta situació.

La intervenció que s’ha plantejat vol donar resposta a la identificació i gestió de la frustració i les preocupacions de l’alumnat, oferint també algunes estratègies per afrontar-les. Tot i que seria convenient desenvolupar un programa més extens i incidir també en altres aspectes emocionals, es van decidir només aquests pel temps limitat del qual es disposa en el centre de pràctiques.

Es decideix fer aquesta intervenció per tal d’ajudar els alumnes a donar resposta a aquelles situacions en les quals apareix la frustració o la preocupació, presentant algunes estratègies i reflexionant sobre diversos aspectes. A més, aquesta temàtica és de gran rellevància en el centre de pràctiques i en el món de la psicopedagogia, ja que l’educació emocional també fomenta les habilitats socials i permet un desenvolupament global equilibrat.

Així doncs, l’objectiu principal d’aquesta intervenció és dissenyar i posar en pràctica una intervenció amb alumnes amb NEE i que mostren demandes en l’àmbit emocional. Cal destacar que aquesta intervenció segueix els principis psicopedagògics i característics del centre.

Bon dia, companys,

En aquesta entrada del meu folio, podeu veure una presentació de Prezi on us presento el meu centre de pràctiques, és a dir, el CENAP, ubicat a Calella (municipi del Maresme). Els continguts que podreu observar en aquesta presentació són:

• Contextualització del centre: història del centre, objectius, etapes educatives, etc.
• Model psicològic que es desenvolupa: enfocament humanista i constructivista.
• Necessitats del centre: alguns alumnes se senten frustrats i sobrepassats per algunes tasques poc personalitzades.
• Entrevista a la psicopedagoga del centre i Anàlisi DAFO.

Espero que aquest Prezi us permeti conèixer millor el meu centre de pràctiques i reflexionar sobre la necessitat detectada a CENAP.