En primer lloc, i abans de començar amb les activitats concretes, m’agradaria explicar una mica el funcionament general de les sessions amb els infants al centre.

La majoria d’infants que van al centre presenten el trastorn de l’espectre autista i amb els que jo he pogut treballar, utilitzen molt un horari visual, especialment els més petits, o un horari escrit perquè tinguin clares les activitats que es faran al llarg de la sessió. Segons Granados García (2019), aquest mètode permet organitzat diverses activitats de forma seqüencial, i pot ajudar a millorar les funcions executives dels infants. Així doncs, a cada sessió posem un horari visual amb les diferents activitats que han de dur a terme: treballar, conte, parlar, activitat, jugar i casa. Deixo aquí l’exemple d’un horari que segueix un dels infants:

Com es pot veure, la primera tasca de l’horari és “treballar”, en el qual l’infant sap que ha d’agafar una fitxa que ja està preparada i fer-la, agafant també tot el material necessari (colors, llapis, tisores, etc.) en funció del tipus d’activitat. En aquest cas, això, i l’horari visual, permeten anar adquirint una major autonomia i control sobre l’entorn, ja que saben que han de fer en cada moment (Núñez Castanedo, 2022), i especialment en aquest punt, és bo deixar-los que ho facin de manera independent. A més, és el mateix infant el que va canviant les activitats, guardant aquelles que ja estan acabades i posant les que següents que toquen en cada moment.

Posteriorment, els infants més petits tenen el moment del conte, en què moltes vegades són ells els que l’expliquen amb el suport de les psicopedagogues. Els més grans, passen directament a l’activitat de parlar, que consisteix a explicar, el que s’ha fet a l’escola o durant el cap de setmana. En aquest cas, hi ha un suport en paper per poder escriure-ho primer i després poder explicar-ho.

La següent activitat consisteix en una o diverses activitats per a treballar aspectes concrets segons l’infant (comunicació, atenció, números, vocabulari, habilitats socials, lectura, etc.). En moltes ocasions, en aquest cas, s’utilitza el suport de pictogrames per facilitar la comprensió de l’infant. Per últim, en el joc, habitualment poden triar el que ells prefereixin, tot i que en algunes ocasions se’ls dona opcions concretes, per exemple, quan es vol treballar el joc simbòlic, donar-los a escollir entre jugar a “supermercats” o jugar a “metges”.

En aquest cas, he volgut exposar una mica el funcionament general i les dinàmiques que segueixen les sessions, ja que les activitats que estic podent fer, s’han d’acotar dins d’aquest context, per no alterar les sessions. Així doncs, alguns dels punts on més he pogut participar en la preparació de les sessions han sigut en la creació de fitxes per les estacions de treball i en alguna activitat. En canvi, en el moment del “conte” i de “parlar” he pogut participar més durant la sessió, ja que no és tan necessària una planificació prèvia.

Personalment, penso que l’horari visual els va molt bé per saber què toca en cada moment i a banda que ells sols van canviant els pictogrames, també els ajuda a saber quan s’ha acabat el joc i és moment de marxar a casa o passar a una altra professional, per exemple, si després els toca anar amb la logopeda o amb la terapeuta ocupacional. Els més grans que fan l’horari escrit, també van ratllant les activitats que van acabant i també els atorga una major autonomia.

Granados García, M. (2019). Técnicas para el manejo de funciones ejecutivas en niños con trastorno del espectro autista del Centro de Atención Neuropsicopedagógica New Tools. Tesis nivel técnico. Escuela de Ciencias Psicológicas: Guatemala.

Núñez Castanedo, L. (2022). Intervención educativa en alumnado con trastorno del espectro autista. Repositorio abierto de la Universidad de Cantabria.