Dins del Mòdul 10 del CCFF d’Atenció a les persones amb dependència trobem el projecte interdisciplinar. Aquest projecte de 271 repartides al llarg del 2n curs són una oportunitat per a que les alumnes del Cicle gaudeixin d’un l’aprenentatge pràctic i significatiu , que connecti els continguts curriculars amb experiències reals de servei comunitari. Aquesta connexió s’estableix a través de la col·laboració amb associacions del barri i de l’entorn proper. 

Aquest projecte té un pes important en l’avaluació i en la formació de les alumnes com a persones capacitades per connectar l’aprenentatge amb l’entorn i la vida real, també a nivell professional. Els professors que duen a terme el projecte hi dediquen moltes hores i esforç per a què tot funcioni correctament.

Tot i així, sempre hi ha propostes i maneres de millorar les coses. En aquest cas, i com a alumna de pràctiques, vaig fer una primera detecció de necessitats. L’equip docent em va comentar que sovint cada curs el professorat canvia, i per tant, no hi ha una continuïtat, a més, no compten amb la figura del psicopedagog o orientadora, per tant, troben a faltar aquesta vessant més facilitadora dels processos inclusius i una atenció més individualitzada a aquell alumant que ho requereixi. A més, a nivell de projecte, pot assegurar que cada fase del projecte estigui guiada pels valors d’inclusió, col·laboració i qualitat.

A partir d’aquesta necessitat centro la meva intervenció. Aprofitant també la meva experiència professional a una escola de la mateixa població, com a mestre del recurs SIEI, ajudaré i acompanyaré a equip docent i alumnat en la creació de materials per a usuaris amb diversitat funcional. Aquesta és una de les implementacions que duen a terme dins del projecte interdisciplinar.

Com a psicopedagoga, l’objectiu de la meva intervenció és ajudar, fent xerrades tant per l’alumnat com per l’equip docent sobre aspectes de l’educació inclusiva i aules sensorials ( fent una visita a l’aula sensorial de la meva escola), a més d’acompanyar la construcció de material que després portaran  a usuaris d’una associació del barri.  També, de manera general, oferiré el suport necessari a aquells alumnes que així o requereixin, ja sigui a nivell curricular o emocional.

Espero, amb la meva intervenció, ajudar a resoldre d’alguna manera les dificultats que han sorgit amb la detecció de necessitats.

Ariadna Rizo

Diari de pràctiques a l’Escola Pia Balmes

Després de diverses setmanes de pràctiques, he tingut l’oportunitat de conèixer i observar l’ambient escolar, especialment treballant amb nens amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). Aquesta experiència m’ha permès comprendre millor les seves necessitats específiques i veure com es duen a terme les adaptacions pedagògiques dins l’aula, tant en activitats generals com en les més personalitzades.

Un dels casos més destacats que he seguit ha estat el d’un alumne amb TEA, el qual vaig coneixer a l’aula d’educació física. Aquest alumne, de segón de primaria, es caracteritza per presentar estereotípies de moviment, que són moviments repetitius que realitza per autoregular-se emocionalment. És un nen tranquil i participatiu, que forma part del grup i s’integra activament a les activitats. No obstant això, se li adapten algunes de les propostes per assegurar que pugui seguir el ritme de la classe, i, a la vegada, el grup també s’adapta a les seves necessitats. Quan es troba davant sorolls forts o estímuls intensos, l’alumne utilitza uns cascos que l’ajuden a reduir la seva sensibilitat auditiva i mantenir-se còmode.

Aquest alumne mostra una gran curiositat per l’entorn i manté un bon nivell d’atenció, especialment quan pot seguir la rutina diària amb el suport de pictogrames. Aquesta eina li proporciona seguretat i li facilita la comprensió de les activitats a realitzar en cada moment. Té un horari estructurat dia per dia i hora per hora, fet que li permet anticipar-se i saber què ha de fer en tot moment, afavorint la seva autonomia i seguretat. Un tret molt característic de la seva personalitat és la necessitat d’atenció i validació per part dels adults. Aquesta demanda constant sembla ser conseqüència de l’atenció especial que rebia l’any passat, fet que ha generat en ell aquesta expectativa.

Pel que fa a la comunicació, l’alumne és bimodal, és a dir, combina el llenguatge verbal amb el gestual per expressar-se, però té una bona capacitat de comunicació verbal. Tot i que sap què ha de fer en cada activitat, sovint es distreu, però manté una motivació clara per participar i gaudeix de formar part del grup. Assisteix a l’aula SIEI, on es treballa el joc i la interacció amb els altres, cosa que afavoreix la cohesió grupal i el desenvolupament de les seves habilitats socials. Quan rep instruccions adaptades i suport adequat, es mostra segur i confiat, però, en situacions de manca d’aquest suport, pot sentir-se insegur. També es mostra empàtic, busca ajuda quan ho necessita, però a vegades experimenta frustració en el procés d’aprenentatge, especialment quan té dificultats per coordinar-se en algunes activitats.

D’altra banda, he participat en reunions amb tutors i altres professionals educatius, on es tracten temes com la presa de decisions en preavaluació i la confecció de plans de suport individualitzats per alumnes amb necessitats educatives especials. En aquestes reunions es parla tant de casos de NESE A (necessitats educatives especials que requereixen suports i adaptacions més lleus) com de NESE B (necessitats més específiques que requereixen una intervenció educativa més individualitzada). També s’ha posat en evidència la necessitat de formació addicional per al professorat, especialment en àrees com la dislèxia i el TDAH, per tal de garantir una atenció adequada a tots els alumnes.

Durant aquestes trobades, s’han discutit també els recursos disponibles, com ara el CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil), el CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç) i el CAEI (Centre d’Atenció Especialitzada en Infants). A més, es treballa amb altres serveis per derivar alumnes que ho necessiten i es duen a terme reunions amb les famílies i amb serveis socials quan cal fer un seguiment més integral de l’infant. En el cas dels alumnes que necessiten un reforç, s’ofereix suport a l’aula ordinària i en espais com l’aula d’acollida, i s’apliquen mesures extraordinàries per afavorir el seu aprenentatge. També es fan programes de diversificació curricular per adaptar els continguts d’algunes assignatures a les seves capacitats i necessitats.

A l’aula de psicologia del SIEI, on he treballat amb nens amb TEA, les activitats que s’han realitzat han tingut un enfocament psicomotriu i emocional. Hem fet exercicis de psicomotricitat i relaxació amb pilotes, que permeten als alumnes reduir la tensió física i afavorir la calma. Hem treballat també amb cançons i dansa per estimular l’expressió corporal i la coordinació, així com amb sessions de ioga adaptades per fomentar la consciència corporal i emocional. Activitats lúdiques com el joc del mocador o passar per túnels construïts amb tubs també s’integren en les sessions, ja que ajuden a desenvolupar habilitats de coordinació, treball en equip i seguiment d’instruccions.

Una part fonamental de l’aula és que els alumnes aprenguin a identificar i gestionar les seves emocions. Aquest és un procés lent, però de gran importància per al seu desenvolupament personal i social, i es treballa amb exercicis adaptats perquè cada infant pugui reconèixer com se sent i aprendre a expressar-ho d’una manera sana i segura.
Com a l’aula del SIEI els alumnes són de diferents edats, diferents TEA i diferents NESE, la proposta d’intervenció, per a que es pugui aplicar a tots i a totes a la vegada (poden haver-hi modificacions), será la realització d’activitats psicomotores vinculades amb la gestió emocional. D’aquesta manera, hi haurà educació emocional, inclusió, desenvolupament personal i social, treball en equip, aprenentatge bidireccional…etc; entre d’altres aprenentatges i variables que aniràn sorgint.

Aquestes setmanes de pràctiques m’han permès conèixer diverses estratègies i recursos que es poden implementar per atendre nens amb TEA i altres necessitats educatives especials. He après molt sobre l’atenció individualitzada, el treball en equip dels professionals, i la importància d’una intervenció multidisciplinària per oferir un suport adequat a cada alumne i família.

Moltes gràcies,

Oriol

Hola de nou a tots i totes,

A continuació, trobareu una infografia que mostra la planificació que es planteja en el Pla d’Intervenció. Aquesta, segueix una metodologia activa i centrada en l’alumne, alineada amb els principis de l’Escola Cervetó com el constructivisme i l’aprenentatge per descobriment. En concret, la planificació es basa en 6 accions o activitats que es detallen en la imatge següent:

També, he volgut compartir amb vosaltres un seguit de materials que he elaborat per utilitzar durant les accions planificades.

Bona tarda companys/es,

Per tal de contextualitzar-vos el problema que origina el pla d’intervenció, és important tenir en compte que el grup de 2n d’ESO B al qual s’ha aplicat aquest pla presenta dificultats significatives en l’àmbit dels hàbits d’estudi i la gestió del treball acadèmic. Durant les primeres observacions es van detectar problemes relacionats amb la falta d’organització en el material escolar, el desordre en la carpeta, i la poca constància en l’ús de l’agenda i en la realització de les tasques diàries. A més, hi ha una manca de responsabilitat i autonomia en la gestió de les tasques acadèmiques, ja que sovint obliden els deures i no mostren hàbits d’estudi establerts.

Aquestes dificultats no només afecten el rendiment acadèmic individual, sinó que també influeixen en la dinàmica del grup i la qualitat de l’ambient d’aprenentatge, generant distraccions i impedint que l’alumnat assoleixi els objectius educatius de manera eficient.

El pla d’intervenció dissenyat pretén millorar aquests aspectes fomentant la responsabilitat i l’autonomia dels alumnes. L’objectiu principal és proporcionar-los estratègies d’organització i eines de gestió del temps i les tasques, així com establir hàbits de treball més efectius. A través d’activitats concretes, com l’autoavaluació dels seus hàbits de treball, l’ús efectiu de l’agenda, l’organització de la carpeta escolar i la creació d’un calendari d’estudi, es busca que l’alumnat esdevingui més autònom i que, amb la supervisió adequada, pugui adquirir una rutina acadèmica positiva.

La possible millora esperada és que els alumnes desenvolupin un millor sentit de responsabilitat, siguin més independents en la seva organització acadèmica i, com a resultat, augmentin el seu rendiment i confiança en les seves capacitats per gestionar el treball escolar de manera autònoma. Això ha de contribuir a crear un ambient d’aprenentatge més estructurat i positiu per al conjunt del grup.

Per tant, l’objectiu general que es pretén assolir amb el pla d’intervenció és:

• Potenciar l’autonomia i la responsabilitat dels alumnes de 2n d’ESO B en la gestió de les seves tasques acadèmiques, promovent hàbits d’organització i estratègies d’estudi efectives.

La consecució d’aquest objectiu general es podrà determinar a través dels tres objectius específics següents:

OE 1: Fomentar l’ús d’eines d’organització com l’agenda i la carpeta per planificar i fer el seguiment de les tasques.

OE 2: Desenvolupar estratègies per estructurar els apunts de manera eficaç per a l’estudi i la comprensió.

OE 3: Promoure l’autogestió del temps dedicat a les tasques acadèmiques, millorant la concentració i evitant distraccions.

En concret, la possible millora que s’està planificant es desplega a través de l’acció directa a l’aula, amb accions/activitats que es realitzen amb el grup-classe o en petits grups, segons les necessitats individuals detectades. Per fer-ho, se seguirà una metodologia activa i centrada en l’alumne, promovent la participació activa de l’alumnat mitjançant processos d’autoavaluació, reflexió i aplicació pràctica de les habilitats treballades.

A continuació, s’exposen el conjunt de les activitats.