Hola a tots i totes!

La segona actuació que es va dur a terme en el projecte d’intervenció és una reunió amb la mare del nen amb TDAH. En aquesta reunió es van tractar temes relacionats amb la vida escolar, familiar i social del nen. La reunió es va fer amb presencia de la meva tutora, la mestra, la cap d’estudis i jo. Prèviament a la reunió amb la mare vaig compartir amb Sonia, la tutora de pràctiques, quins eren els temes a tractar i com es podien abordar. La reunió va estar supervisada per ella en tot moment i estava encaminada a abordar el següents objectius.

OBJECTIUS

-Obtenir informació rellevant sobre el nen a l’àmbit familiar, social, comportamental, etc.

-Analitzar possibles canals de motivació del nen per a utilitzar-los en l’assessorament psicopedagògic

-Establir una relació de confiança i compromís amb la mare

-Coordinar futures actuacions per al progrés de l’alumne

AVALUACIÓ

En la reunió es van posar sobre la taula diversos aspectes sobre el nen i la seva trajectòria escolar i familiar fins als 9 anys. Es va anotar i recopilar informació que la mare ens contava sobre el comportament del nen a casa, antecedents escolars i diagnòstics, activitats extraescolars que freqüentava, relacions familiars, etc. També es va obtenir informació sobre si el nen presentava mes tendència a ser hiperactiu o si el seu trastorn de la conducta tenia mes relació amb el factor atencional. Es va orientar sobre l’establiment d’acords de compromís i comunicació entre la mare i la mestra en relació amb els canvis, comportaments i progressos de l’infant. En aquesta reunió, la mare ens va contar situacions emocionalment vulnerables que el nen havia patit per comportaments del pare. Finalment, es proposa l’opció de fer una derivació al servei d’USMIA (Unitat de Salut Mental Infanto-Adolescent) perquè es pugui fer una valoració de l’estat emocional del nen.

OBSERVACIONS PERSONALS

Una vegada duta a terme la reunió amb la mestra es va concertar la cita per a conèixer la situació familiar del nen i establir acords amb la mare per a una millor inclusió del nen. El fet de què la mestra estigui present en aquesta reunió es essencial perquè s’estableixi un treball conjunt i compromès amb els diferents contextos on es mou el nen. També es important que la mestra conegui quina es la situació familiar de l’infant i l’estat emocional d’aquest per comprendre els comportaments que presenta a l’aula.

L’assessor psicopedagògic té en aquest procés el paper cabdal de mediar amb els professors per treballar les condicions de col·laboració i per a que aquests, alhora, intervinguin amb la família. D’aquesta manera l’atenció que rep l’infant millora, així com el seu desenvolupament. Es tracta d’una doble mediació, primer entre assessor i mestre i posteriorment entre mestre i família, que ha de ser prèviament acceptada pels dos sistemes (Huguet, 1996; Luque & Cubero, 2004).

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Huguet, T. (1996). El asesoramiento psicopedagógico y colaborativo entre la familia y el centro educativo. A C. Monereo & I. Solé (Coords). Manual de asesoramiento psicopedagógico (pp. 127-148). Madrid: Alianza Editorial.

Luque, A., & Cubero, R. (2004). Intervención psicopedagógica en las relaciones del profesorado con la familia. A A. Badia, T. Mauri & C. Monereo (Coords.), La práctica psicopedagógica en educación formal (pp. 555-572). Barcelona: Editorial UOC.

Hola a totes i tots!

Aquesta publicació forma part de la fase d’implementació i avaluació del pla d’intervenció. La proposta d’intervenció que he realitzat al meu centre de pràctiques és un assessorament dirigit a una mestra de tercer de primària que necessitava directrius sobre com dur a terme la inclusió educativa en l’aula amb un nen amb diagnòstic de TDAH.

La primera intervenció que es va dur a terme en la meva proposta va ser una reunió amb la mestra de tercer perquè ens donés a conèixer a Sonia, la meva tutora, i a mi, quines eren les demandes que tenia per part de l’orientadora i quines necessitats trobava amb relació a la inclusió d’aquest nen a l’aula.

OBJECTIUS

Llavors els objectius d’aquesta reunió eren:

Conèixer les necessitats específiques de l’alumne

Identificar els comportaments i les dificultats que presenta l’alumne en el procés d’ensenyament-aprenentatge, les relacions socials…

Donar suport a la mestra per a fer un treball conjunt amb compromís i comunicació

Establir una reunió conjunta amb la mestra i la família.

AVALUACIÓ

En aquesta sessió s’ha establert un primer contacte amb la mestra perquè ens dones a conèixer quines eren les seves inquietuds i preocupacions amb relació a la inclusió del nen amb TDAH. Ens ha explicat diverses situacions ocorregudes a l’aula, així com converses amb la mare sobre el comportament del nen a l’àmbit familiar. També s’ha concertat un altre dia per a una segona reunió on explicarem quines mesures podem dur a terme. Després d’aquesta sessió, les sensacions que he tingut després d’escoltar les observacions de la mestra, estan relacionades amb la seva receptivitat. La mestra pensa que el problema està focalitzat en el nen i mostra poc interès sobre les mesures que es poden dur a terme a l’aula. En la segona reunió es tindrà en compte l’orientació psicopedagògica també sobre aquest aspecte.

OBSERVACIONS PERSONALS

És important que coneguem quina és la visió de la mestra sobre la realitat que es troba a l’aula i compartim les dificultats i els acords als quals podem arribar per a oferir una inclusió real del nen a l’aula amb mesures universals. Situarem la relació docent-assessor en el marc d’una demanda que es produeix per part del docent i que l’assessor intentarà establir un marc de col·laboració per tal de trobar-hi, entre tots dos, respostes. (Casas et al., 2002).

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Àmbits de psicopedagogia: la relació docent-assessor psicopedagògic (2002- ). Catalunya. Associació catalana de professionals dels EAP. (ACPEAP). ISSN 1885-6365. file:///C:/Users/Usuario/Downloads/5925.pdf

Hola de nou!

Us deixo aquesta infografia on recull les actuacions a dur a terme i els instruments d’intervenció i avaluació que s’utilitzaran en el pla d’intervenció. Espero que es vegi amb qualitat.

Salutacions!

Hola a totes i tots!

El pla d’intervenció que vaig a dur a terme al meu centre de pràctiques es diu ASSESSORAMENT PSICOPEDAGÒGIC PER A L’ATENCIÓ INCLUSIVA D’ALUMNES AMB TDAH. Estratègies pedagògiques per a crear entorns d’aprenentatge equitatius.

Es van barallar una sèrie d’opcions per a fer la proposta d’intervenció o l’assessorament psicopedagògic, finalment, de mutu acord amb la tutora de pràctiques, es farà un assessorament psicopedagògic a una tutora del centre. La tutora de tercer de Primària té a l’aula un nen amb un diagnòstic clínic de TDAH i necessitem adoptar unes pràctiques educatives inclusives i així tractar la diversitat que tenim  a l’aula. Aquest nen porta un semestre amb dificultats d’atenció i açò li està influint en el seu aprenentatge. A més, a més, afecta la convivència a l’aula.

S’ha considerat oportú prioritzar la intervenció en aquest cas perquè és un cas que ens comunica la mestra com una dificultat que presenta l’alumne amb TDAH i que pensa que s’han de prendre mesures intensives per a aquest alumne en concret. Si ens basem en un assessorament psicopedagògic amb pràctiques educatives inclusives, que pretén donar resposta a la diversitat de l’aula, s’ha de tindre en compte que les barreres d’aprenentatge no estan focalitzades en l’alumne, sinó que són inherents a la manera com s’imparteix l’ensenyament. Des de la mirada del DUA, les barreres es troben en el context, no en la persona.

Per tant, el que es pretén és fer un projecte d’intervenció d’una formació a la mestra tutora de tercer de Primària sobre el DUA, les mesures i suports universals per a l’aprenentatge i, si escau, i esgotarem les mesures universals, una formació també sobre les mesures addicionals que podem dur a terme amb el nen amb TDAH. D’aquesta manera podem garantir-li les mateixes oportunitats i comprometre’ns en una educació inclusiva.

Gràcies per llegir-me! Salutacions!

Per mesurar l’impacte de la intervenció en el desenvolupament emocional i social dels nens amb TEA, s’utilitzaran diversos instruments d’avaluació. Aquests instruments d’avaluació  permeten fer un seguiment detallat de la resposta emocional i social dels nens amb TEA durant la intervenció. A través de la combinació de la rúbrica, el qüestionari per al tutor/a i els fulls d’observació directa, es pot obtenir una imatge completa del seu progrés en termes d’identificació i regulació emocional, així com de les seves habilitats socials. Aquests instruments són fonamentals per ajustar la intervenció a les necessitats concretes de cada nen/a i per garantir una atenció personalitzada i eficient.

La rúbrica d’avaluació es dissenya per mesurar el progrés dels nens en diverses àrees emocionals i socials. Cada criteri serà valorat en una escala de 1 a 4 (1 = molt baix, 4 = molt alt), amb una descripció clara de les expectatives.

***Cal tenir en compte que, al tractar-se de diversos alumnes, les respostes són generals, treball en grup. Si cal, es poden fer observacions a les respostes. 

Indicadors de l’estudiant en pràctiques per mesurar al grup:

Capacitat d’identificar emocions  

1. Tenen dificultats per identificar les emocions (ni comprèn ni reconeix emocions bàsiques en si mateix ni en els altres).  
2. Poden identificar algunes emocions bàsiques en si mateix o en altres, però de manera inconsistente.
3. Identifiquen amb certa seguretat les emocions bàsiques, però necessita recordatoris i suports visuals.  
4. Identifiquen amb facilitat les emocions bàsiques en si mateix i en altres, sense necessitat de suport visual o verbal.

Millora en la regulació emocional  

1. Tenen moltes dificultats per regular les emocions, sovint experimenta brots emocionals descontrolats.  
2. Poden regular algunes emocions amb suport, però no és constant.  
3. Regulen les seves emocions de manera apropiada en la majoria de situacions, amb mínim suport.  
4. Regulen adequadament les emocions de manera independent en situacions diverses, amb molt poc suport.

Participació activa en les activitats  

1. No participen o tenen dificultats significatives per participar en activitats de grup.  
2. Participen amb certa dificultat, però requereixen més temps per involucrar-se en les activitats.  
3. Participen activament, però necessiten alguns recordatoris o suports.  
4. Participen de manera constant i activa en totes les activitats, amb mínima orientació.

Progrés en habilitats socials (interaccions positives amb els companys 

1. Tenen dificultats per interactuar amb els companys, eviten el contacte social.  
2. Interactuen en algunes ocasions, però amb dificultats per establir relacions positives.  
3. Interactuen amb els companys en la majoria de situacions, tot i que de vegades necessiten suport.  
4. Estableixen interaccions positives i naturals amb els companys, mostrant habilitats socials adequades per al seu grup.

Qüestionari per a la psicopedagoga

Aquest qüestionari permetrà recollir les observacions del tutor/a sobre els aspectes que no es poden mesurar directament amb la rúbrica, com les conductes disruptives, les interaccions socials i la regulació emocional.

Sessió:  

Com identifiques el nivell de participació del grup durant les activitats?

• ( ) Alta participació activa  
• ( ) Participació moderada  
• ( ) Participació mínima  
• ( ) No participa  

Quines emocions observes amb més freqüència durant les activitats (tristesa, alegria, ràbia, etc.)?

• ( ) Tristesa  
• ( ) Alegria  
• ( ) Ràbia  
• ( ) Por  
• ( ) No s’observa cap emoció predominant  
• Altres (especificar): ________________

En quines situacions creus que el grup mostra més dificultat per regular les seves emocions?

• ( ) Quan té dificultats per entendre instruccions  
• ( ) Quan s’enfronta a una situació nova o desconeguda  
• ( ) Quan no aconsegueix el que vol  
• ( ) Quan interactua amb altres nens  
• ( ) Altres (especificar): ________________

Observes alguna conducta disruptiva (ex. cridar, descontrol emocional) durant les activitats?  

• ( ) Sí  
• ( ) No  
• Si la resposta és sí, especificar les conductes observades: ____________________

Com valores la interacció del grup?

• ( ) Interacció positiva i fluida  
• ( ) Interacció moderada, però es mostren algunes dificultats  
• ( ) Poca interacció, amb algunes dificultats per establir relacions  
• ( ) No interacciona amb els altres  

Quins suports o adaptacions consideres que són més efectius per ajudar al grup per regular les seves emocions?

• ( ) Suports visuals (cartells, pictogrames)  
• ( ) Temps de descans o pauses  
• ( ) Canvi d’activitats per reduir l’estrès  
• ( ) Suport individualitzat de l’adult  
• Altres (especificar): _____________________  

Fulls d’Observació Directa

Els fulls d’observació directa permetran registrar les conductes i actituds específiques que es manifesten durant les sessions. Aquests fulls s’ompliran durant o immediatament després de cada sessió, per obtenir una visió objectiva i detallada de com el nen/a experimenta, expressa i regula les emocions.

Sessió:  

Comportament observat: 

(Ex: el nen/a ha mostrat alegria quan ha guanyat un joc, ha mostrat signes de frustració quan no ha pogut completar una tasca, etc.)

Reacció emocional davant de la situació:  

(Ex: ha plorat, ha somrigut, s’ha apartat, ha cridat, etc.)

Interacció social:
(Ex: el nen/a ha jugat amb altres nens, ha buscat ajuda o ha refusat la interacció social)

Estratègies de regulació emocional utilitzades:  

(Ex: el nen/a ha buscat un espai tranquil, ha demanat ajuda, ha utilitzat una tècnica de respiració, etc.)

Comentaris addicionals:  

(Observacions sobre el context o altres aspectes importants que poden influir en la resposta emocional del nen/a)

Gràcies, Oriol

Proposta de 7 Sessions d’Educació Emocional: Les sessions estan dissenyades per tal que els nens amb TEA puguin reconèixer i expressar les emocions bàsiques mitjançant activitats adaptades a les seves necessitats.

Aquest pla d’intervenció psicopedagògic té com a finalitat proporcionar als nens amb TEA eines per comprendre i gestionar les seves emocions a través de mètodes pràctics i adaptats a les seves capacitats. Les sessions no només busquen el desenvolupament emocional individual sinó també afavorir la interacció social i la comunicació, aspectes essencials en el tractament del TEA. A través de l’ús de recursos visuals, manipulatius i teatrals, es pretén que els nens aconsegueixin expressar-se millor i identificar-se amb les emocions de manera saludable i constructiva.

Gràcies, Oriol

Bona tarda a tothom!

En aquesta entrada m’agradaria compartir amb vosaltres la meva planificació de la intervenció. Per tal de fer-ho més dinàmic, he creat una presentació Canva per ensenyar-vos els aspectes més fonamentals de la meva intervenció. Fes clic aquí!

Seguim!!

Bon dia a tots/es!

En aquesta entrada, compartiré amb vosaltres la problemàtica en la qual es basarà la meva intervenció i els motius pel qual he escollit aquesta problemàtica. Com us vaig comentar a l’anterior entrada, en el centre de pràctiques, em vaig trobar que alguns alumnes es trobaven desmotivats i frustrats per l’absència o la poca personalització de l’aprenentatge. Així doncs, coordinament amb el centre, es va decidir treballar i posar el focus en la frustració i els pensaments negatius dels alumnes, per tal de buscar una millora d’aquesta situació.

La intervenció que s’ha plantejat vol donar resposta a la identificació i gestió de la frustració i les preocupacions de l’alumnat, oferint també algunes estratègies per afrontar-les. Tot i que seria convenient desenvolupar un programa més extens i incidir també en altres aspectes emocionals, es van decidir només aquests pel temps limitat del qual es disposa en el centre de pràctiques.

Es decideix fer aquesta intervenció per tal d’ajudar els alumnes a donar resposta a aquelles situacions en les quals apareix la frustració o la preocupació, presentant algunes estratègies i reflexionant sobre diversos aspectes. A més, aquesta temàtica és de gran rellevància en el centre de pràctiques i en el món de la psicopedagogia, ja que l’educació emocional també fomenta les habilitats socials i permet un desenvolupament global equilibrat.

Així doncs, l’objectiu principal d’aquesta intervenció és dissenyar i posar en pràctica una intervenció amb alumnes amb NEE i que mostren demandes en l’àmbit emocional. Cal destacar que aquesta intervenció segueix els principis psicopedagògics i característics del centre.

Presentació del problema i la possible millora/ajuda que representa pel centre i els nens/es

Títol: Activitats psicopedagògiques per al desenvolupament emocional i social en alumnes amb TEA de l’aula SIEI.
Subtítol: Una intervenció educativa per fomentar la regulació emocional, la inclusió i les habilitats socials a través del moviment.

Introducció del problema:
El Suport Intensiu per a l’Escolarització Inclusiva (SIEI) té com a objectiu garantir que els alumnes amb necessitats educatives especials puguin desenvolupar-se en un entorn inclusiu i alhora rebre les adaptacions i suport necessaris. En aquest context, es detecten necessitats emocionals específiques en alumnes amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), que sovint experimenten dificultats per identificar, expressar i regular les emocions, així com per establir relacions socials positives. Aquestes necessitats es tradueixen en baixa identificació emocional, conductes disruptives, baixa tolerància a la frustració i dificultats per adaptar-se a les dinàmiques de grup.

Justificació de l’elecció: Els alumnes amb TEA sovint presenten les següents necessitats específiques, que afecten el seu aprenentatge i la seva participació a l’aula:  

Necessitats emocionals i de regulació:

• Dificultats per identificar, expressar i regular emocions.  
• Tendència a conductes disruptives quan se senten sobrecarregats emocionalment.

Necessitats socials:

• Dificultats per iniciar o mantenir interaccions socials positives.  
• Rigidesa en la comunicació verbal i no verbal.  
• Dificultat per entendre les normes socials i col·laborar en activitats grupals.  

Necessitats relacionades amb l’aprenentatge:

• Necessitat de suport visual per entendre les consignes.  
• Requereixen rutines estructurades per sentir-se segurs i evitar l’ansietat.  

Justificació de l’ús de les activitats psicomotrius: Aquestes activitats proporcionen un espai segur i motivador on els infants poden desenvolupar habilitats emocionals i socials mitjançant el moviment i el joc, a més, la psicomotricitat…:

• Afavoreix la connexió entre emocions i accions.  
• Permet expressar i canalitzar emocions de manera saludable.  
• Redueix l’ansietat i millora la tolerància a la frustració.  
• Fomenta la inclusió i el treball cooperatiu.  

Aquest pla està alineat amb les prioritats de l’aula SIEI i els principis d’educació inclusiva, que promouen l’autonomia, la convivència i el benestar emocional dels alumnes. El pla d’intervenció prioritza la gestió emocional en nens amb TEA a través d’activitats psicomotores. Aquesta elecció s’ha basat en l’observació directa durant les pràctiques i en les necessitats detectades en l’aula SIEI: dificultats per identificar i expressar emocions, baixa tolerància a la frustració, i problemes en la interacció social i l’autoregulació emocional. (DSM-5, 2013; CIE-11, 2018)  

Els nens amb TEA solen presentar dificultats per reconèixer i gestionar les seves emocions, fet que es tradueix en conductes com plors, crits, agressivitat o aïllament social. Aquestes situacions interfereixen en el seu desenvolupament personal i social, així com en el funcionament grupal de l’aula. El treball en la gestió emocional no només és crucial per al benestar dels alumnes, sinó també per millorar la inclusió i la convivència a l’aula ordinària (Goleman, 1995). (Baron-Cohen et al., 2000). (Brackett et al. (2011)). 

Aquest pla, basat en l’observació directa i la pràctica educativa al SIEI, incorpora metodologies actives i adaptatives que fomenten el benestar emocional i social dels alumnes amb TEA. Les activitats psicomotrius proporcionen un espai segur on els alumnes poden explorar, reconèixer i canalitzar emocions mitjançant el moviment i el joc, afavorint també la inclusió i el treball cooperatiu.

Impacte esperat per al centre:
Aquest projecte no només pretén beneficiar el desenvolupament personal dels alumnes amb TEA, sinó també millorar el clima emocional i la convivència a l’aula SIEI i a l’aula ordinària. A més, oferirà als docents estratègies pràctiques per treballar les emocions i les relacions socials dins de l’aula, promovent una escola més inclusiva i conscient de la diversitat emocional.

Alineació amb els principis ètics i educatius:
Aquesta intervenció compleix amb els principis d’atenció personalitzada, equitat, inclusió i desenvolupament integral establerts en el Codi Deontològic del COPEC (2013), així com amb els objectius de l’educació inclusiva, que prioritzen el benestar emocional i social de tots els alumnes.

Aquest projecte representa una millora significativa per al centre, ja que respon a una necessitat detectada, fomenta la cohesió grupal i promou un entorn escolar inclusiu i saludable per a tots els alumnes.

Moltes gràcies

Oriol