Hola!

En aquesta última entrada, corresponent a la fase d’implementació i avaluació es va dur a terme una reunió per a l’avaluació del programa d’intervenció. Em vaig reunir amb la mestra de tercer de primària per a conèixer quina era la seva impressió sobre el progrés de l’alumne en relació amb les mesures proposades.

OBJECTIUS

-conèixer la percepció i opinió de la mestra sobre si les mesures adoptades han millorat la inclusió del nen a l’aula (canvis en comportament, rendiment, atenció, motivació, etc.)

-valorar si les mesures han ofert millores també per a la resta d’alumnat

-revisar les mesures i proposar ajustos i millores

-valorar les dificultats en la implementació de les mesures i valorar si es poden adoptar millores

AVALUACIÓ

En aquesta reunió s’han recollit dades sobre el procés d’implementació de les mesures acordades per a treballar amb el nen amb TDAH i la resta d’alumnat. La mestra s’ha trobat còmoda amb les mesures aplicades i manifesta la seva satisfacció perquè ha pogut trobar millores en relació a:

-el nen ha millorat la seva capacitat atencional, es distreu menys i els reforçadors visuals (targetes visuals, pictogrames, targetes d’iniciar i acabar activitat) han permès que hi hagi una petita millora. Però se segueix valorant l’informe del col·legi per a USMIA (Unitat de Salut Mental) perquè de vegades es troba absent i no segueix les indicacions de la mestra.

-s’ha connectat amb la seva motivació al pati actiu, ja que li agrada molt fer avions de paper. Això ha possibilitat que es trobi més participatiu i més motivat.

-el racó de la calma ajuda al nen a regular-se quan presenta frustració i pobra gestió emocional.

-la resta del grup també s’ha beneficiat de les mesures. La mestra manifesta satisfacció en relació amb la millora de l’atenció amb rutines i instruccions clares i concises.

D’altra banda, segueix presentant de vegades comportaments desafiants cap a algun company de classe i la seva regulació emocional és pobra. Pensem que el millor seria derivar-lo a USMIA per a rebre un diagnòstic i possible tractament terapèutic, ja que la reunió amb la mare ens va donar informació valuosa per a considerar que necessita atenció psicològica.

Per últim, s’arriben a conclusions i propostes futures que es poden adoptar per a millorar les accions.

OBSERVACIONS PERSONALS

Per tal d’avaluar la proposta d’intervenció a la mestra, tal com proposa Juan (2006), es considera que el més adient és dur a terme una avaluació continua, tenint presents diferents moments de la intervenció. En un moment inicial i amb finalitat diagnòstica, es passa un qüestionari a la mestra per tal de conèixer els seus coneixements i actituds entorn l’educació inclusiva. Al llarg de l’aplicació de les mesures proposades, es manté el contacte amb la docent per a conèixer com està desenvolupant els acords establerts i si està trobant cap dificultat. Es recull informació que permet analitzar si s’estan assolint els objectius i resultats esperats. Per acabar, amb una finalitat sumativa, l’avaluació final busca conèixer els resultats aconseguits en la implementació d’aquest projecte d’intervenció. Es torna a administrar el qüestionari sobre la gestió d’aula, les activitats d’aprenentatge i la personalització de l’aprenentatge per a conèixer si hi ha hagut canvis per part de la mestra en referència a la inclusió. D’aquesta manera podem visibilitzar l’impacte de la proposta.

Afegim, però, que s’ha implantat aquesta proposta en relació amb el temps i la durada de les pràctiques, però, si es fes un treball més longitudinal en el temps es podrien fer diversos reajustaments que millorarien la proposta. Avaluaríem així amb rúbriques per a més agents educatius en contacte amb el nen o amb observacions i revisions periòdiques de l’aula.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Juan, M. [Marta]. (2006). La intervenció psicopedagògica en els plans de formació per a les organitzacions. A A. Badia, T. Mauri & C. Monereo (Coords.), La pràctica psicopedagògica en educació no formal (volum II) (pp. 227-239). Barcelona: Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya.

Hola!

En aquesta cinquena entrada al Fòlio s’exposa la reunió que es va tenir amb la mestra del nen amb TDAH. En aquesta intervenció es pretenia oferir-li formació relacionada amb el DUA i les mesures universals que es podien dur a terme a l’aula pe a la inclusió educativa de l’alumne. És una formació que es podria utilitzar per a aquest cas en concret, a més a més, per a tractar la diversitat des d’un punt de vista inclusiu en diferents casos que també requereixin d’estructura, organització i motivació.

En aquesta reunió va estar present la psicopedagoga, la cap d’estudis, la mestra i jo. Es van presentar un mapa conceptual sobre el DUA i una infografia relacionada amb les mesures universals que es podien adoptar per a donar cabuda a la inclusió de l’infant i donar resposta així a la demanda inicial de la mestra.

OBJECTIUS

Els objectius d’aquesta sessió relacionada amb la implementació del projecte son els següents:

-oferir informació sobre el TDAH: què és i quines característiques té.

-comunicar mesures DUA i mesures universals per a tractar la diversitat de l’aula

-modificar algunes de les mesures ja adoptades a l’aula i eliminar les que ja no serveixen

-proporcionar estratègies pràctiques per a l’aula

-arribar a compromisos i acords amb la mestra per a arribar a una inclusió real a l’aula

-oferir acompanyament professional per als dubtes que puguin sorgir en la implementació de les mesures

AVALUACIÓ

Després d’avaluar el qüestionari Index for Inclusion que se li va administrar a la mestra sobre les mesures inclusives relacionades amb la gestió d’aula, les activitats d’aprenentatge i la personalització de l’aprenentatge i l’observació no participant a l’aula, es va determinar posar èmfasi en el DUA i les mesures universals.

Durant la formació sobre aquestes dos mesures inclusives (mapa conceptual DUA i infografia mesures universals), es va anar comentant algunes de les observacions que s’havien fet a l’aula i es van proposar millores en referencia, sobretot, a l’estructura i organització de l’aula. Segons la web de Innovación y Desarrollo Docente, l’excés d’estímuls visuals i auditius pot ser aclaparador per als alumnes. Una aula amb un disseny sobrecarregat d’informació competeix amb la capacitat d’atenció dels nens i nenes, dificultant la seva concentració en les tasques educatives. Això és especialment rellevant en aquells alumnes amb dèficit d’atenció com a alumnes amb TDAH. Per això, és essencial trobar un equilibri entre elements visuals i auditius i un entorn agradable sense sobrecàrrega per a crear un ambient tranquil i propici per a l’aprenentatge.

A l’observació a l’aula es van anotar diferents aspectes que no ajudaven a la inclusió de l’infant amb TDAH. Algunes de les observacions que es van fer i que es va aprofitar en aquesta reunió per a valorar amb la mestra i fer algun canvi són:

-traure de les parets de l’aula alguns pictogrames escrits en negatiu que no donaven informació valuosa per a l0alumnat, com per exemple alguns pictogrames “no pegueu”, entre d’altres frases negatives que es podien canviar per frases en positiu com “es respecta als companys”.

-afegir al racó de la calma unes instruccions amb l’objectiu d’aquest racó, el semàfor de les emocions (vermell, groc i verd depenent de la intensitat de l’emoció), la durada de l’estada en aquest racó, etc.

-utilitzar la llista de tasques per marcar visualment el que s’ha de fer i anar titllant les tasques que es van acabant

-presentar un horari clar a la vista de l’alumnat, ja que hi havia un horari situat a una altura elevada que impedia que aquest pugues veure’l. A més a més, es podria afegir un horari més visual i atractiu, ja que el que hi havia a l’aula estava escrit a llapis i era de difícil lectura.

-també s’ha manifestat la necessitat de avisar el canvi de tasques mitjançant senyals visuals o sonores. La mestra ha afegit que el nen amb TDAH tenia certa sensibilitat als estímuls sonors, llavors s’ha arribat a la conclusió que seria millor facilitar aquesta mesura amb una targeta visual que representés el fi de la tasca.

-eliminar els “passos al vàter” (targetes que té cada alumne amb eixides limitades al vàter) ja que es considera des d’un punt de vista fisiològic que limitar algunes de les funcions fisiològiques pot ser contraproduent.

OBSERVACIONS PERSONALS

Algunes de les mesures més encertades per a treballar amb nens amb TDAH, ja s’aplicaven a l’aula quan es va fer l’observació no participant, com per exemple, situar l’alumne prop de la mestra i lluny de distraccions com passadissos, finestres o la porta d’entrada i eixida de l’aula.

El racó de la calma estava en un lloc de difícil accessibilitat, però s’ha considerat ressituar-lo. Aquest espai presentava pilotes antiestrès i altres materials reguladors.

D’altra banda, també es va aprofitar per a comunicar a la mestra el que no funcionava a l’aula i es podia millorar. La mestra presentava certa disharmonia en algunes de les mesures proposades i es mostrava de vegades reticent. En una de les mesures que se li havia proposat com la d’eliminar els “passos al vàter” postil·lava que per a ella havia sigut un encert fer-ho d’aquesta manera i mostrava certa reticència en suprimir aquesta mesura adoptada.

La seva postura cap a les mesures adoptades em sembla que era de vegades defensiva. Per a aquest fet he abordat la situació amb empatia i suport i se li ha brindat l’ajuda que necessités si hi havia quelcom que no sabia com incorporar a l’aula.

EVIDÈNCIES

S’exposen en documents adjunts el mapa conceptual utilitzat per a presentar la informació sobre el DUA i la infografia sobre les mesures universals.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Innovación y Desarrollo Docente. (2023, 24 d’octubre). La importància del disseny de l’aula per a l’aprenentatge [entrada de blog]. Blog de Innovació y Desarrollo Docente.  https://iddocente.com/ca/la-importancia-del-disseny-de-laula-per-a-laprenentatge/

Aquestes pràctiques al Centre Abaula de Girona m’han permès conèixer el dia a dia i el funcionament d’un centre psicopedagògic. A més, de poder treballar amb infants amb TEA i formar part de la intervenció d’alguns d’ells, tant en el procés d’avaluació d’algunes competències com en el disseny i execució d’activitats. Això ha fet que hagi estat una experiència enriquidora tant en l’àmbit personal com professional, ja que és la primera vegada que treballo amb infants amb TEA. Del centre, m’ha resultat molt interessant com posen el focus en la intervenció psicoeducativa primerenca i cognitives i a més, també de manera multidisciplinària i això és un punt molt important, tal com exposa Pérez Sanz (2022), per tal de treballar com més aviat millor les alteracions en les funcions cognitives i executives.  A més, s’adapten a les necessitats dels infants i treballen conjuntament amb terapeutes ocupacionals o logopedes amb aquells que ho necessiten.

Mirant una mica enrere, penso que va ser complicat trobar i identificar les necessitats del centre amb tan poc temps i possiblement, amb una mica més de marge, hagués pogut fer algun altre tipus de projecte. Tot i això, finalment, la intervenció que he pogut anar fent ha sortit prou bé i m’ha permès aprendre coses que d’una altra manera no hagués vist. Per exemple, he pogut fer avaluacions dels infants amb el manual de DENVER i crear estacions de treball, seguint la metodologia TEACHH. De fet, això m’ha permès posar en pràctica conceptes que havia estudiat en altres assignatures de manera teòrica i en aspectes en els quals no s’havia pogut aprofundir.

Personalment, també he de dir que els infants amb els quals he pogut treballar ho han posat molt fàcil, ja que tots han estat molt oberts a interactuar amb mi, a participar en les activitats que proposava i en general, les sessions que he fet han sortit totes molt bé. En aquest sentit, la psicopedagoga a la qual he acompanyat tot aquest temps també ha sigut una gran ajuda i suport en tot moment, dins i fora de les sessions i m’ha resolt dubtes, m’ha permès participar tant de la planificació com de l’execució de les activitats i sempre m’ha anat explicant el perquè del que es feia en cada moment. Això també m’ha permès adquirir un major aprenentatge i seguretat en aquestes situacions, i aprofundir més en l’aprenentatge-ensenyament i interacció amb els infants amb TEA. Així doncs, algunes de les competències que destacaria que més he pogut treballar, adquirir i/o millorar serien:

• Saber aplicar els coneixements adquirits i en entorns nous i multidisciplinaris.
• Diagnosticar necessitats psicopedagògiques d’infants, tenint en compte diferents metodologies.
• Realitzar la planificació d’una intervenció psicopedagògica per a afavorir millores i solucions a una necessitat identificada.
• Dissenyar, implementar i avaluar activitats psicoeducatives amb els infants amb TEA.
• Treballar en equip i en xarxa.

En definitiva, ha sigut una experiència molt enriquidora perquè l’acompanyament que he tingut ha sigut molt bo, cosa que m’ha permès aprendre i he pogut posar en pràctica conceptes que he anat treballant al llarg del màster. A més, jo que sempre havia treballat amb adults, també he descobert un món amb els infants i habilitats en mi que desconeixia com la interacció amb ells/es. Tot i això, també he trobat a faltar poder fer alguna sessió amb algun més adult o jove, ja que és el col·lectiu que més m’interessa. També m’agradaria comentar l’alta implicació d’algunes de les famílies d’aquests infants i també el fet de permetre’m estar a les sessions amb els seus fills/es. Finalment, cal destacar la gran tasca que fan totes les professionals del centre, treballant de manera conjunta i multidisiplinar, amb ganes i motivació per crear un vincle amb els infants i enriquint d’aquesta manera l’experiència i l’aprenentatge de tots els que acudeixen al centre.

Pérez Sanz, C. [Cristina] (2022). Trastornos del espectro del autismo: bases para la intervención psicoeducativa. Psicosomática y Psiquiatría, (21).

Conclusions del programa

Hem arribat al final d’aquesta etapa de pràctiques, la qual ha sigut molt important i gratificant a nivell personal i professional. He realitzat una síntesis de les conclusions un cop finalitzada l’experiència mitjançant en canva: https://www.canva.com/design/DAGHkmZx-9Q/RMjk3akluu0QJQN0zHz6rQ/edit?utm_content=DAGHkmZx-9Q&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

HABILITATS PROFESSIONALS TREBALLADES

Adaptabilitat – Autonomia – Iniciativa – Flexibilitat – Treball en equip – Coherència – Lideratge – Posar límits

DE L’EXPERIÈNCIA

• Connexió de teoria i pràctica.
• L’aprenentatge personalitzat per ajustar-se a les necessitats educatives de l’alumnat.
• Comunicació entre els professionals i la familia per realitzar qualsevol acció col·laborativa.
• Figura del psicopedagog com a suport del canvi en la institució escolar.
• Importància de la confiança i el vincle quan realitzes un assessorament.

CONNEXIÓ AMB ALTRES ASSIGNATURES

• Avaluació i intervenció psicopedagògica: treball en xarxa i professionals.
• Noves mirades de la psicopedagogia: Diferència del canvi/innovació educativa.
• Fonaments de l’assessorament: educació formal.
• Intervenció psicopedagògica: Experiència en l’elaboració d’un projecte d’intervenció en un context real.
• Tendències contemporànies: Eines d’anàlisis en l’elaboració del disseny d’un projecte.

DEL PROGRAMA

Treballar les emocions amb nens i nenes amb TEA és fonamental perquè els ajuda a reconèixer i expressar el que senten, millorant així la seva comunicació i les seves relacions socials. Entendre les emocions els permet gestionar millor situacions difícils i reduir l’ansietat.

La col·laboració entre aquests nens és igualment important, ja que fomenta la inclusió i el suport mutu. Aprendre a ajudar-se entre ells crea un ambient de confiança i empatia, essencial per al seu desenvolupament emocional i social.

A més, el treball en equip entre educadors socials, psicòlegs, psicopedagogs i docents és clau per oferir un enfocament integral. Cada professional aporta una perspectiva única que enriqueix el procés d’aprenentatge i ajuda a dissenyar estratègies adaptades a les necessitats de cada nen. Així, es crea un entorn més cohesionat i efectiu per al seu creixement.

LIMITACIONS

1. Diversitat de necessitats: Diferents nivells de capacitat i comprensió.
2. Dificultats de comunicació: Variabilitat en l’expressió verbal i no verbal.
3. Regulació emocional: Problemes per gestionar emocions i frustracions.
4. Atenció limitada: Dificultat per mantenir la concentració.
5. Canvis en rutines: Resistència a canvis o noves activitats.
6. Interacció social: Dificultats per establir relacions amb companys.
7. Estímuls sensorials: Hipersensibilitat o hiposensibilitat a estímuls externs.
8. Varietat d’edats: Diferències en el desenvolupament emocional i cognitiu.
9. Formació del personal: Necessitat de formació específica per a educadors.
10. Recursos limitats: Falta de materials adaptats i suport adequat.

Ha estat un plaer compartir amb vosaltres la meva experiència i tenir coneixement de les vostres experiències.

Us desistjo a tots/es molt bon final d’etapa.

Molta sort!

Oriol Mota Canals

Hola!

Aquesta entrada és la quarta entrada sobre el procés d’assessorament psicopedagògic. En aquesta sessió es van realitzar dues intervencions, una relacionada amb l’observació a l’aula del nen amb TDAH i a l’altra es va procedir a l’administració a la mestra d’algunes de les qüestions de l’Index for Inclusion. Aquest document és una guia per a la millora de l’educació inclusiva que es basa a promoure entorns educatius inclusius que atenguin les diverses necessitats de l’alumnat, promovent la cultura escolar. Durán et al. (2013) reflexionen que “La Cultura està orientada cap a la creació d’una comunitat segura, acollidora i col·laboradora. També pretén desenvolupar valors inclusius, compartits per tot el professorat, l’alumnat, els membres del consell escolar i les famílies” (p. 232).

OBJECTIUS

Els objectius de l’observació a l’aula són:

-conèixer quina és l’actitud i els comportaments de l’alumne

-comprovar quina és la metodologia que s’utilitza a l’aula

-veure la situació del nen a l’espai de l’aula i els distractors que hi ha en ella

-observar la relació mestra-alumne, així com la interacció amb els companys

-observar quins tipus d’activitats i tasques es realitzen

Els objectius del qüestionari l’Index for Inclusion a la mestra són:

-conèixer el context i recollir informació sobre les inquietuds, demandes i creences de la mestra en relació amb la inclusió

-identificació de barreres per a la inclusió, reconeixent la diversitat com un aspecte clau en l’educació

-és un bon punt de partida cap al canvi de mirada

-reflexionar sobre la promoció del valor de la diversitat a través de la participació, la col·laboració, la igualtat d’oportunitats, el treball en equip i l’adaptació en contextos variats.

AVALUACIÓ

Per a la primera actuació, l’observació no participant en l’aula, ens

fixem en les mesures universals que fa servir la mestra a l’aula, les interaccions alumne-professor i alumne-companys, la dinàmica de la classe, les agrupacions establertes, si hi ha distractors o no, etc.

S’observa que l’alumne està a prop del mestre, però no s’observa material com temporitzadors per a indicar al nen quan s’inicia i s’acaba la tasca, material multisensorial com coixins o boles antiestrès, pictogrames de tasques, agenda visual, etc. Per tant, a l’observació a l’aula podem comprovar que hi ha absència de material per a l’alumnat amb diagnòstic de TDAH. A evidències, es presenten unes fotografies de l’aula.

OBSERVACIONS PERSONALS

En aquesta sessió, s’observa que hi ha una manca de mesures inclusives a l’aula. Llavors, es determina que per a la pròxima reunió amb la mestra, el que es pretén és fer un projecte d’intervenció d’unes directrius a la mestra tutora de tercer de Primària sobre el DUA i les mesures i suports universals per a l’aprenentatge. Per una altra banda, l’observació no participant en aquesta sessió em permet recollir dades puntualment sense immiscir-me en les dinàmiques habituals del nen.

EVIDÈNCIES

S’aporta aquesta pauta d’observació a l’aula que s’ha fet servir per a dur a terme l’observació no participant i les fotografies de l’aula.

S’aporten també les preguntes administrades a la mestra sobre el grau d’inclusió que adopta a l’aula, extretes de l’Index for Inclusion.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Durán, D. [David], Echeita, G. [Gerardo], Giné, C. [Climent], López, A. L. [s.n], Miquel, E. [Esther], i Sandoval, M. [Marta]. (2013). Index for Inclusion: Una guía para la evaluación y mejora de la educación inclusiva. Contextos educativos, 5, 227–238.

Rodríguez-Gómez, D. [David]. (2019). El projecte d’investigació. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (s.d.). Pràctica 4: Avaluació psicopedagògica. Ateneu. https://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/avpp/modul_1/practica_4

Hola a tots i totes!

En aquesta tercera intervenció es va dur a terme una sessió psicopedagògica de l’infant amb TDAH a la sala de l’orientadora. Es van fer una sèrie d’activitats i jocs per observar comportaments i la capacitat atencional i el grau d’hiperactivitat. També es va aprofitar la sessió per a establir un vincle de confiança amb l’infant.

OBJECTIUS

Els objectius que es pretenien assolir en aquesta actuació són:

-observar els comportaments i conductes del nen

-establir un vincle de confiança

-determinar com era la capacitat atencional i si presentava hiperactivitat

-avaluar l’expressió de les emocions

-identificar interessos del nen

AVALUACIÓ

A la sessió es va comprovar que l’atenció era limitada i el nen es distreia molt fàcilment. També es va identificar cert nerviosisme i preocupació per esdeveniments ocorreguts com la DANA. Manifestava un comportament que semblava com si estigués en situació d’alerta, ja no solament per aquest fet, ocorregut recentment, sinó perquè mostrava certa preocupació en general. Després de la sessió vam estar parlant l’orientadora i jo sobre el comportament del nen i vam coincidir en les impressions. És un nen que a més de presentar TDAH amb dèficit atencional, possiblement presenti algun símptoma emocional que s’hagi d’avaluar perquè manifesta una preocupació excessiva.

OBSERVACIONS PERSONALS

Segons l’espai Ateneu, de la Generalitat de Catalunya, la sessió de treball individual amb l’alumne és un moment important i convé planificar-la de forma acurada. Les informacions prèvies ens ajuden a concretar els aspectes que convé conèixer de forma més exhaustiva. Així doncs, no es tracta de passar una bateria de proves descontextualitzada, sinó seleccionar aquelles proves estandarditzades o no que ens han de permetre obtenir informació rellevant i significativa sobre què en sap l’alumne a nivell curricular i sobre el desenvolupament assolit en relació amb les capacitats cognitives, emocionals, motrius, de relació interpersonal, etc. És a dir, en aquesta sessió s’ha dut a terme una sèrie d’actuacions per  a conèixer diferents aspectes del nen. S’han seleccionat les actuacions en funció del que volíem conèixer per a dur a terme una acurada intervenció psicopedagògica.

D’altra banda, després d’aquesta sessió d’observació del nen i de la reunió amb la mare, arribo a la conclusió que de vegades s’hi amaguen factors emocionals darrere d’un diagnòstic de TDAH. Considero que és important valorar quina és la història familiar de l’estudiant perquè s’hi arribi a un diagnòstic que avalua els diferents contextos del nen i té en compte les experiències viscudes. Segons el Gabinet d’assessorament psicopedagògic, l’avaluació psicopedagògica es realitza per valorar si hi ha una dificultat en l’aprenentatge o a nivell emocional en el nen o jove. L’objectiu d’una avaluació psicopedagògica és valorar si hi ha alteracions a nivell emocional, en la conducta o en les funcions cognitives (atenció, memòria, llenguatge, raonament o percepció), que puguin interferir en l’aprenentatge.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Gabinet assessorament psicopedagògic (2019). Gabinet assessorament psicopedagògic. https://www.gapbcn.es/ca/service/10

Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (s.d.). Pràctica 4: Avaluació psicopedagògica. Ateneu. https://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/avpp/modul_1/practica_4