La sorpresa és una emoció fonamental en el desenvolupament emocional i social dels nens, i la seva comprensió i expressió poden ser especialment importants per a aquells nens amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). Treballar la sorpresa com a emoció pot ajudar a aquests nens a millorar les seves habilitats socials, a gestionar les seves reaccions emocionals i a fomentar la seva capacitat d’adaptació davant situacions noves o inesperades. La sorpresa pot actuar com un pont per a l’aprenentatge d’altres emocions, ja que sovint es relaciona amb la curiositat i l’exploració. Segons el psicòleg Paul Ekman, les emocions bàsiques, incloent la sorpresa, són universals i juguen un paper crucial en la comunicació interpersonal (Ekman, 1992). 

Evidències

Avaluació  estudiant:

Capacitat d’identificar emocions: Identifiquen amb facilitat les emocions bàsiques en si mateix i en altres, sense necessitat de suport visual o verbal.

Millora en la regulació emocional: Regulen les seves emocions de manera apropiada en la majoria de situacions, amb mínim suport (hi havia moments on estaven massa excitats i no respectaben el torn del altre company)

Participació activa en les activitats: Participen de manera constant i activa en totes les activitats, amb mínima orientació.

Progrés en habilitats socials (interaccions positives amb els companys: Estableixen interaccions positives i naturals amb els companys, mostrant habilitats socials adequades per al seu grup.

Avaluació Psicopedagoga:

Com identifiques el nivell de participació del grup durant les activitats? Alta participació activa  

Quines emocions observes amb més freqüència durant les activitats (tristesa, alegria, ràbia, etc.)? Alegria  

En quines situacions creus que el grup mostra més dificultat per regular les seves emocions? Quan no aconsegueix el que vol  

Observes alguna conducta disruptiva (ex. cridar, descontrol emocional) durant les activitats?  No  

Com valores la interacció del grup? Interacció positiva i fluida  

Quins suports o adaptacions consideres que són més efectius per ajudar al grup per regular les seves emocions? Temps de descans o pauses i canvi d’activitats per reduir l’excitació

Reflexions personals

L’activitat realitzada ha demostrat ser una experiència enriquidora tant per als participants com per als educadors. 

Participació: Tots els nens i nenes van participar activament en l’activitat. La introducció sobre la sorpresa va generar interès i il·lusió, i la dinàmica de buscar les pilotes va fomentar la seva implicació. Aquesta participació va ser constant i activa, la qual cosa és un indicador positiu del seu compromís amb l’activitat.

Dificultats observades: Encara que la majoria dels nens van mostrar una bona regulació emocional, hi va haver moments d’excitació excessiva, especialment quan no respectaven el torn dels altres (degut a que havien d’anar d’un en un o de dos en dos a buscar una pilota). Això és comú en nens amb TEA, ja que poden tenir dificultats per gestionar l’espera i la frustració (Klin et al., 2007). No obstant això, no es van observar conductes disruptives significatives, la qual cosa és un bon senyal del seu comportament general durant l’activitat.

Aplicabilitat en l’àmbit personal: L’activitat pot ser adaptada i implementada en l’àmbit personal, ja que fomenta la identificació i expressió d’emocions, així com la interacció social. Les activitats que impliquen sorpreses o descobriments poden ser molt efectives per a nens amb TEA, ja que ajuden a desenvolupar la seva curiositat i a millorar les seves habilitats socials (Gena et al., 2016).

Aspectes a destacar:

• Comportament observat: Els nens van mostrar comportaments positius i una gran il·lusió durant l’activitat. A més, van identificar aquesta emoció i van poder verbalitzar les seves experiències de sorpresa.
• Reacció emocional davant de la situació: La majoria dels nens van expressar alegria, tant en la presentació de les sorpreses com durant la recerca de les pilotes. Aquesta reacció emocional positiva és essencial per al seu benestar emocional (Sullivan et al., 2018).
• Interacció social: Les interaccions entre els nens van ser positives i fluïdes, amb un bon nivell de col·laboració durant l’activitat. Això indica un progrés en les seves habilitats socials, que és un aspecte clau en el seu desenvolupament (Vygotsky, 1978).
• Estratègies de regulació emocional utilitzades: Les pauses i els canvis d’activitat van ser efectius per ajudar a regular l’excitació dels nens. Proporcionar temps de descans és una estratègia recomanada per a nens amb TEA, ja que els ajuda a gestionar millor les seves emocions (Davis et al., 2017).

Referències bibliogràfiques

Davis, N., McKenzie, K., & McGowan, J. (2017). Supporting emotional regulation in children with autism spectrum disorder: A review of the literature. Journal of Autism and Developmental Disorders, 47(5), 1450-1462.https://doi.org/10.1007/s10803-017-3070-5

Ekman, P. (1992). An argument for basic emotions. Cognition and Emotion, 6(3), 169-200. https://doi.org/10.1080/02699939208411068

Gena, A., Kotsopoulos, S., & Kourkoutas, E. (2016). The role of surprise in the development of social cognition in children with autism spectrum disorder. Research in Autism Spectrum Disorders