Durant les meves pràctiques, les sessions de treball a l’aula han estat un espai clau per acompanyar els alumnes de cicles formatius en el disseny i implementació d’activitats dirigides a persones als usuaris amb diversitat funcional. El meu paper ha consistit en supervisar, donar suport  pedagògic, i ajudar a adaptar les activitats en temps real per garantir una participació activa de tots els implicats.

Aquesta experiència m’ha permès desenvolupar com gestionar situacions complexes i reflexionar sobre la importància d’equilibrar l’autonomia dels alumnes amb el suport necessari.  A més a a més, s’ha creat un vincle positiu a l’aula, cosa que ha fet que treballar amb els grups d’alumnes hagi estat molt enriquidor.

Us deixo aquí una mica més sobre les sessions de treball a l’aula:

https://docs.google.com/document/d/1azEXE8CFLtxXuVbVbsW7SrngRoSHdm11ELROWtxUXMA/edit?usp=sharing

https://docs.google.com/document/d/1azEXE8CFLtxXuVbVbsW7SrngRoSHdm11ELROWtxUXMA/edit?usp=sharing

“La importància de l’adaptació d’activitats per a la inclusió de persones amb diversitat funcional”

Fer que les activitats siguin realment inclusives no és només un objectiu, sinó una necessitat essencial per garantir la participació activa de persones amb diversitat funcional. Durant el meu període de pràctiques, he pogut veure de primera mà com petites adaptacions en el disseny i implementació d’activitats poden transformar l’experiència per als usuaris, permetent-los participar i gaudir al màxim, a més també resulta molt més positiu per al que realitza les activitats, en aquest cas l’alumnat del CFGS

En aquesta entrada, reflexiono sobre el procés d’adaptació i millora  d’activitats, les estratègies que he utilitzat i els problemes que han sorgit en el dia a dia. Com, entre totes les persones de l’equip docent, hem aconseguit que les implementacions milloressin per a tothom.

https://docs.google.com/document/d/1UJU3SM7NzxbUVsNxi7Sv8i5dyJtEEmCu40HQVIDdPRw/edit?usp=sharing

“Els reptes de treballar amb l’alumnat dels cicles i la relació amb els usuaris amb diversitat funcional greu”

Treballar en un entorn educatiu inclusiu presenta grans oportunitats d’aprenentatge, però també desafiaments per treballar  l’empatia i les habilitats de comunicació. Durant el meu període de pràctiques, he pogut viure de primera mà la complexitat de coordinar l’alumnat de cicles formatius ,les necessitats dels usuaris amb diversitat funcional greu, i el fet de coordinar una cosa amb l’altre.

En aquesta entrada reflexiono sobre com s’ha construït aquesta relació, els obstacles que han sorgit i com, a través de l’acompanyament psicopedagògic, hem aconseguit establir vincles significatius entre ambdues parts. Descobriràs com aquests reptes han esdevingut oportunitats de creixement tant per als alumnes com per als usuaris, i també per a mi com a futura psicopedagoga.

Us deixo aquí l’entrada on podeu llegir més sobre el tema:

https://docs.google.com/document/d/1bmOkPEfqXhxFDibLudewV-3lLerTH_h8zpPWRbbNHME/edit?usp=sharing

La sorpresa és una emoció fonamental en el desenvolupament emocional i social dels nens, i la seva comprensió i expressió poden ser especialment importants per a aquells nens amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). Treballar la sorpresa com a emoció pot ajudar a aquests nens a millorar les seves habilitats socials, a gestionar les seves reaccions emocionals i a fomentar la seva capacitat d’adaptació davant situacions noves o inesperades. La sorpresa pot actuar com un pont per a l’aprenentatge d’altres emocions, ja que sovint es relaciona amb la curiositat i l’exploració. Segons el psicòleg Paul Ekman, les emocions bàsiques, incloent la sorpresa, són universals i juguen un paper crucial en la comunicació interpersonal (Ekman, 1992). 

Evidències

Avaluació  estudiant:

Capacitat d’identificar emocions: Identifiquen amb facilitat les emocions bàsiques en si mateix i en altres, sense necessitat de suport visual o verbal.

Millora en la regulació emocional: Regulen les seves emocions de manera apropiada en la majoria de situacions, amb mínim suport (hi havia moments on estaven massa excitats i no respectaben el torn del altre company)

Participació activa en les activitats: Participen de manera constant i activa en totes les activitats, amb mínima orientació.

Progrés en habilitats socials (interaccions positives amb els companys: Estableixen interaccions positives i naturals amb els companys, mostrant habilitats socials adequades per al seu grup.

Avaluació Psicopedagoga:

Com identifiques el nivell de participació del grup durant les activitats? Alta participació activa  

Quines emocions observes amb més freqüència durant les activitats (tristesa, alegria, ràbia, etc.)? Alegria  

En quines situacions creus que el grup mostra més dificultat per regular les seves emocions? Quan no aconsegueix el que vol  

Observes alguna conducta disruptiva (ex. cridar, descontrol emocional) durant les activitats?  No  

Com valores la interacció del grup? Interacció positiva i fluida  

Quins suports o adaptacions consideres que són més efectius per ajudar al grup per regular les seves emocions? Temps de descans o pauses i canvi d’activitats per reduir l’excitació

Reflexions personals

L’activitat realitzada ha demostrat ser una experiència enriquidora tant per als participants com per als educadors. 

Participació: Tots els nens i nenes van participar activament en l’activitat. La introducció sobre la sorpresa va generar interès i il·lusió, i la dinàmica de buscar les pilotes va fomentar la seva implicació. Aquesta participació va ser constant i activa, la qual cosa és un indicador positiu del seu compromís amb l’activitat.

Dificultats observades: Encara que la majoria dels nens van mostrar una bona regulació emocional, hi va haver moments d’excitació excessiva, especialment quan no respectaven el torn dels altres (degut a que havien d’anar d’un en un o de dos en dos a buscar una pilota). Això és comú en nens amb TEA, ja que poden tenir dificultats per gestionar l’espera i la frustració (Klin et al., 2007). No obstant això, no es van observar conductes disruptives significatives, la qual cosa és un bon senyal del seu comportament general durant l’activitat.

Aplicabilitat en l’àmbit personal: L’activitat pot ser adaptada i implementada en l’àmbit personal, ja que fomenta la identificació i expressió d’emocions, així com la interacció social. Les activitats que impliquen sorpreses o descobriments poden ser molt efectives per a nens amb TEA, ja que ajuden a desenvolupar la seva curiositat i a millorar les seves habilitats socials (Gena et al., 2016).

Aspectes a destacar:

• Comportament observat: Els nens van mostrar comportaments positius i una gran il·lusió durant l’activitat. A més, van identificar aquesta emoció i van poder verbalitzar les seves experiències de sorpresa.
• Reacció emocional davant de la situació: La majoria dels nens van expressar alegria, tant en la presentació de les sorpreses com durant la recerca de les pilotes. Aquesta reacció emocional positiva és essencial per al seu benestar emocional (Sullivan et al., 2018).
• Interacció social: Les interaccions entre els nens van ser positives i fluïdes, amb un bon nivell de col·laboració durant l’activitat. Això indica un progrés en les seves habilitats socials, que és un aspecte clau en el seu desenvolupament (Vygotsky, 1978).
• Estratègies de regulació emocional utilitzades: Les pauses i els canvis d’activitat van ser efectius per ajudar a regular l’excitació dels nens. Proporcionar temps de descans és una estratègia recomanada per a nens amb TEA, ja que els ajuda a gestionar millor les seves emocions (Davis et al., 2017).

Referències bibliogràfiques

Davis, N., McKenzie, K., & McGowan, J. (2017). Supporting emotional regulation in children with autism spectrum disorder: A review of the literature. Journal of Autism and Developmental Disorders, 47(5), 1450-1462.https://doi.org/10.1007/s10803-017-3070-5

Ekman, P. (1992). An argument for basic emotions. Cognition and Emotion, 6(3), 169-200. https://doi.org/10.1080/02699939208411068

Gena, A., Kotsopoulos, S., & Kourkoutas, E. (2016). The role of surprise in the development of social cognition in children with autism spectrum disorder. Research in Autism Spectrum Disorders