Experiència amb la tristesa:

Introducció sobre la tristesa en nens amb TEA

La tristesa és una de les emocions primàries que tots els éssers humans experimenten. Segons la teoria de les emocions de Paul Ekman, les emocions primàries, com la tristesa, són universals i es manifesten de manera similar en diferents cultures. No obstant això, la manera com les persones interpreten, expressen i gestionen aquestes emocions pot variar depenent de factors individuals, com el desenvolupament cognitiu, les experiències prèvies i les característiques de l’entorn social. Per als nens amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), la comprensió i regulació de les emocions, incloent-hi la tristesa, poden presentar desafiaments importants a causa de les dificultats que tenen en àrees com la teoria de la ment, la comunicació emocional i l’autoregulació.

La Tristesa en Nens amb TEA

Els nens amb TEA poden tenir dificultats per identificar i anomenar les seves emocions. Això es deu al fet que molts d’ells presenten un dèficit en la teoria de la ment, un concepte que descriu la capacitat per entendre i atribuir pensaments, sentiments i creences als altres. Piaget, en els seus estudis sobre el desenvolupament cognitiu, subratlla que els nens comencen a comprendre les emocions dels altres a mesura que es desenvolupen cognitivament, però en els nens amb TEA aquest procés pot ser més lent o fins i tot estar alterat. En aquest sentit, pot resultar-los complicat identificar quan estan tristos o quan els altres ho estan, fet que afecta la seva capacitat per gestionar situacions socials de manera efectiva.

Història del dia i anàlisi de la situació

L’últim dia de pràctiques, es va presentar una situació en què dos alumnes amb TEA van viure moments de tristesa, tot i que per motius diferents. L’Alumne 1 va experimentar tristesa per no rebre l’atenció que desitjava de la psicopedagoga i l’educadora social, mentre que l’Alumne 2 va experimentar tristesa al veure que el seu clauer es trencava. Aquests moments de tristesa es van gestionar de manera diferent, però tots dos reflecteixen aspectes importants de la gestió emocional en nens amb TEA.

Alumne 1: Tristesa per la falta d’atenció

L’Alumne 1, al no rebre l’atenció immediata que desitjava, va experimentar una reacció emocional significativa. En lloc de comprendre que se li estava demanant temps per reflexionar sobre el seu comportament (no va seguir unes indicacions de les professionals donant lloc a que trenquès un clauer accidentalment), el seu desig de consol va ser molt intens, cosa que va resultar en una expressió visible de tristesa (plor) i un intent de buscar contacte físic amb la psicopedagoga i l’educadora social. En aquest cas, la resposta de les educadores, de redirigir-lo cap a la reflexió sense cedir a la seva demanda immediata d’atenció, va ser una manera d’ajudar l’Alumne 1 a autoregular-se. No obstant això, la situació també demostra com pot ser difícil per a un nen amb TEA processar la frustració quan no es compleixen les seves expectatives immediates.

Alumne 2: Tristesa per la pèrdua del clauer

L‘Alumne 2 va experimentar tristesa no només pel fet que el seu clauer es trencés, sinó també per veure trist a l’Alumne 1. Va mostrar empatia cap a l’Alumne 1. Això pot relacionar-se amb la teoria de la ment de Piaget, on, tot i tenir dificultats per gestionar les seves pròpies emocions, l’Alumne 2 va poder identificar i comprendre les emocions dels altres.

Reflexions i conclusions

Aquesta situació m’ha permès comprendre de manera més profunda les complexitats de treballar amb nens amb TEA, especialment pel que fa a la gestió emocional. La situació de l‘Alumne 1 em va ensenyar la importància de no cedir a les demandes emocionals immediates dels nens amb TEA, sinó d’orientar-los cap a una reflexió sobre les seves emocions i comportaments, tot i que això generi frustració o tristesa en el moment. La gestió de la tristesa en aquests casos no significa eliminar-la, sinó permetre que el nen la senti i, al mateix temps, proporcionar-li eines per comprendre-la.

D’altra banda, la reacció de l’Alumne 2 va mostrar la importància de fomentar l’empatia en els nens amb TEA. Tot i que no tots els nens amb TEA desenvolupen aquesta habilitat de manera automàtica, es pot observar que, amb suport i pràctica, els nens poden aprendre a reconèixer i respondre a les emocions dels altres.