Després de la primera avaluació, vaig poder començar amb un dels objectius del pla d’intervenció que consistia a recopilar diversos recursos i materials per anar treballant durant les sessions. En aquest cas, es tracta de dissenyar o planificar de manera individualitzada materials per a activitats, jocs o tasques per tal de millorar els diferents objectius plantejats per cada infant i posant especial èmfasi en les funcions executives. En aquest sentit, he fet recerca de diverses fonts, actualització de recursos existents en el centre, creació de fitxes a través de la IA, etc. Des del 6 de novembre i durant les següents sessions, he anat treballant en aquest objectiu.

En aquest sentit, les sessions, com ja he comentat anteriorment, segueixen una estructura pautada on fem diverses activitats: treballar, conte, parlar, activitat i joc. Aquesta estructura es basa en la metodologia TEACCH, on l’aprenentatge estructurat és una prioritat perquè tant l’organització com l’estructuració s’ajusten de manera efectiva a la cultura de l’autisme. Així doncs, és important organitzar l’entorn físic, seguir un horari i un sistema de treball utilitzant materials visuals per a promoure habilitats i poder actuar amb una major autonomia (Álvarez, 2015). Tenint això en compte, estic intentant recopilar recursos i materials per a poder treballar alguns d’aquests punts, especialment, en l’estació de treball independent de l’inici de la sessió a través de fitxes i també en la part d'”activitat” o “joc”.

En aquest cas, en primer lloc, vaig actualitzar o arreglar alguns dels recursos ja existents, per exemple, buscant pictogrames per una de les activitats, que es tracta d’un conte de la Pepa Pig, on l’infant ha d’anar col·locant les paraules amb els respectius pictogrames per facilitar la comprensió, dins de cada vinyeta. D’aquesta manera, escull en cada cas quina és l’acció que els personatges estan fent, indicant també els objectes implicats i el lloc, com per exemple: “La Pepa dorm al llit”. Així doncs, també es treballa l’estructura de les frases i promou la reflexió de qui fa les accions o què s’està fent en cada vinyeta. En aquest cas, faltaven molts dels pictogrames i l’activitat estava incompleta, així que vaig buscar i confeccionar la resta de pictogrames per tal de dur a terme l’activitat.

Per altra banda, la majoria de recopilació de material s’ha centrat principalment en fitxes perquè els infants puguin treballar en les estacions de treball, de manera autònoma. Aquestes estacions també són del mètode TEACCH i busquen posar en pràctica activitats o tasques que els infants poden fer de manera independent (Cabana Silva, 2020). En aquest cas, poden tenir alguna variació, però es busca la major autonomia possible perquè l’infant treballi de manera individual i aconsegueixi els recursos necessaris per resoldre l’activitat, per exemple, anant a buscar colors o tisores quan sigui necessari. La majoria d’infants ja coneixen bé el centre i els llocs on estan els materials, els jocs, les aules… d’aquesta manera van autònomament a buscar els recursos necessaris.

Algunes de les fitxes estan pensades per treballar l’atenció, els números, vocabulari, indicacions i ordres, elements espacials com “a sobre”, etc. Alguns exemples de les que he creat per aquestes estacions de treball són els següents:

Per altra banda, també he creat variacions o altres recursos perquè altres psicopedagogues del centre o altres professionals puguin treballar en les seves sessions, encara que sigui amb infants que jo no conec, ja que hi ha un apartat de recursos on tothom pot anar a buscar en cas de necessitar treballar objectius o aspectes concrets. A més, tots els materials que he anat presentant o utilitzant han estat supervisats i aprovats per la psicopedagoga de referència i s’han fet els ajustaments necessaris quan ha calgut. Així doncs, tot aquest material també està servint com a eines pels professionals que poden anar implementant en les seves sessions.

Aquesta activitat té continuïtat, ja que al llarg de totes les pràctiques continuaré recopilant i recursos i materials per les diferents sessions. En aquest sentit, és una de les activitats que més m’està agradant fer, pel fet que puc dissenyar o pensar activitats concretes, a més d’experimentar també amb la IA, per exemple, per dissenyar fitxes específiques com poden ser sopes de lletres de determinats temes, com les fruites o qualsevol altre aspecte que es vulgui treballar. A més, també és gratificant veure com l’infant després fa satisfactòriament l’activitat plantejada i en alguna ocasió també la fa molt emocionat i fins i tot se la vol emportar a casa.

Álvarez, R. (2015). Fundamentos y aplicación del método TEACCH en la intervención dirigida a personas con trastorno del espectro del autismo. Autismo Andalucía.

Cabana Silva, G. (2020). Una propuesta de intervención educativa inclusiva a través del diseño universal. Bachelor’s thesis.

Sessió 4. La teva carpeta, la teva aliada: ordre i eficiència (10.12.24)

Aquesta acció s’orienta a millorar els hàbits d’ordre i estructura dels materials acadèmics dels i les alumnes/as. A partir de la primera activitat d’autoavaluació, s’ha seleccionat en petits grups als alumnes que van tenir una puntuació baixa en l’ítem “mantinc la meva carpeta ordenada i organitzada”. Així mateix, també s’han considerat aquells que s’han detectat que no tenen la seva carpeta endreçada.

En concret, s’ha demanat als i les alumnes/as que mostrin com tenen distribuïts els materials en les seves carpetes. Els alumnes amb més dificultats han rebut orientacions personalitzades sobre com dividir i classificar els continguts. Alhora, s’han proporcionat indicacions de com estructurar els apartats dins la carpeta, amb seccions per a cada assignatura, i una pestanya per als deures o les tasques pendents.

1. Ajudar els alumnes a establir un sistema d’organització per assignatures dins la carpeta.
2. Millorar la responsabilitat en el manteniment diari de la carpeta organitzada i actualitzada.
3. Aconseguir que els alumnes utilitzin mètodes de classificació senzills i visualment clars.

Pel que fa a la reflexió personal, l’activitat de revisió i ordre de les carpetes considero que ha estat una eina clau per fomentar l’ordre i l’organització entre els alumnes amb dificultats en aquest àmbit. Aquesta acció no només ha tingut un impacte immediat en la gestió dels materials acadèmics, sinó també ha contribuït a establir hàbits que poden ser transferibles a altres aspectes de la vida escolar i personal.

Des d’una perspectiva teòrica, autors com Hernández i Camargo (2017) destaquen que els hàbits d’organització són una peça fonamental en el desenvolupament de l’autoregulació de l’aprenentatge.

Aspectes positius de l’acció:

• Personalització: orientacions adaptades a les necessitats específiques dels alumnes amb més dificultats.
• Impacte immediat: millora visible en l’organització de les carpetes i la gestió dels materials.
• Transferència d’hàbits: promou habilitats aplicables a altres àmbits acadèmics i personals.

Aspectes a millorar:

• Seguiment continuat: incorporar revisions periòdiques per assegurar la consolidació dels hàbits.
• Manca de temps: la revisió de les carpetes ha requerit més temps del previst, fet que ha comportat que alguns alumnes no se’ls pogués revisar.

L’activitat s’ha realitzat el 10 de desembre de 2024. Per a completar aquesta reflexió, s’adjunten diverses evidències que reflecteixen el desenvolupament de l’activitat. En concret, es tracta d’un seguit d’imatges il·lustratives de la revisió i l’ordre de les carpetes dels i les alumnes/as. Les imatges garanteixen la privacitat de les persones implicades.

Per avaluar l’activitat, s’ha dut a terme a través de l’observació directa mentre els alumnes mostraven com tenien organitzades les seves carpetes i implementaven les indicacions donades pel seu ordre. Els aspectes que s’han observat han estat: la distribució dels materials (si hi havia apartats diferenciats per assignatures), la identificació de continguts (si els fulls estaven classificats i ordenats adequadament), l’ordenació general (presència d’elements desordenats, materials innecessaris o documents fora de lloc).

A més a més, s’ha avaluat la sessió mitjançant el full de seguiment del Pla d’Intervenció, on s’ha registrat el desenvolupament de l’activitat i l’assoliment dels objectius establerts.

Full de seguiment del Pla d’Intervenció: enllaç

Pel que fa a les observacions personals, considero que estan alineades amb la teoria sobre l’autoregulació i el desenvolupament d’hàbits d’organització. En concret, la majoria dels i les alumnes han mostrat una actitud positiva davant les orientacions proporcionades i les han aplicat immediatament. Això es pot vincular amb el que apunten Hernández i Camargo (2017) sobre la motivació intrínseca i la seva relació amb el desenvolupament d’hàbits efectius d’aprenentatge.

Referències bibliogràfiques

Hernández, A. y Camargo, A. (2017). Autorregulación del aprendizaje en la educación superior en Iberoamérica: una revisión sistemática. Revista Latinoamericana de Psicología, 49(2), 146-160. https://doi.org/10.1016/j.rlp.2017.01.001