Abans d’una sessió amb els infants, sempre tenim una estona de planificació i disseny de recursos o activitats per tal de programar bé les sessions, tenint en compte els objectius establerts amb cada un. En aquest sentit, abans d’una sessió, el dia 20 de novembre, vam aprofitar per fer una actualització dels objectius de dos dels infants, fent una avaluació amb el model de DENVER. Així doncs, vam poder fer, juntament amb la psicopedagoga de referència, una avaluació dels diferents nivells dels infants, per tal de marcar els objectius per a les pròximes sessions i poder treballar i desenvolupar activitats o recursos concrets. A més, era un dels punts de les meves activitats per tal de conèixer el punt de partida de cada un.

Concretament, vam fer servir el manual de Rogers i Dawson (2015), “Modelo Denver de atención temprana para niños pequeños con autismo”. Aquest indica diferents habilitats específiques, ordenades tenint en compte les diferents seqüències segons el nivell de desenvolupament de les diverses àrees. Algunes de les àrees que s’avaluen són: comunicació expressiva, comunicació receptiva, habilitats socials, cognició, motricitat fina i gruixuda, imitació i autocura. Segons, Lagos (2023), els diferents passos en els quals s’estructura el programa són els següents: avaluació del nivell de les habilitats de l’infant, en tots els àmbits de desenvolupament, mitjançant la Llista de Verificació del Currículum ESDM; redacció dels objectius d’aprenentatge per cada una de les àrees del desenvolupament; i reavaluació i plantejament d’un nou conjunt d’objectius d’aprenentatge per a les properes setmanes, habitualment dotze setmanes. Així doncs, vam fer aquesta última part de reavaluació i plantejament de nous objectius, que a mi em va servir com a primera avaluació per veure l’evolució dels infants més endavant.

En aquest cas, exposaré l’avaluació d’una de les nenes amb les quals faig sessions psicopedagògiques. Ella és “J” una nena de 6 anys, però que en alguns punts es troba en el nivell 4 del model de Denver, que correspon a infants de 3-4 anys. En l’àmbit de cognició, ha assolit bé diferents habilitats com la 5: coneix els termes per conceptes de quantitats (un, alguns, tots), però no ha assolit encara els termes per les relacions espacials com per exemple, “davant de…” o “darrera de…”. De la comunicació receptiva, té diferents habilitats com comprendre els possessius o conceptes descriptius, però n’hi ha d’altres que encara no domina: comprendre els pronoms de gènere (ell/ella), comprendre parts d’una història responent a preguntes com “qui” o “que”, comprendre els temps passat i futur. Quant a l’àmbit de la comunicació expressiva, domina moltes de les habilitats establertes en el model, però n’hi ha d’altres que no, com pot ser l’habilitat 20 de descriure les característiques dels objectes o la 18 de respondre preguntes sobre estats físics. Un altre àmbit és el de les habilitats socials i en aquest cas, s’han de seguir treballant habilitats com expressar adequadament els seus sentiments (4) i desenvolupar estratègies per calmar-se quan sent incomoditat, enuig o por. Per últim, en l’àmbit del joc, té diverses habilitats adquirires com la de fer que els ninots realitzin accions, però altres com utilitzar elements substitutoris per simbolitzar accessoris o enllaçar espontàniament tres o més conductes relacionades en un tema de joc s’han de reforçar. Per altra banda, no ens vam centrar ni en la psicomotricitat fina, ni psicomotricitat gruixuda, ni en la independència personal, ja que són àmbits ja assolits i en els quals no és prioritari treballar.

A més, tot això, es va corroborar a través d’activitats posteriors dins la sessió, en la que es van acabar d’ajustar els objectius. En aquest cas, a través de l’observació participant, vaig poder acabar de determinar quines habilitats no tenia adquirides i poden ser objecte de treball en futures sessions. Per exemple, en l’activitat de “parlar” no tenia clar si li preguntàvem pel que havia fet el cap de setmana anterior o pel que faria el següent cap de setmana. També en una altra activitat, havia d’anar col·locant diferents objectes com un nino i una nina, seguint les nostres instruccions (davant, darrere, al costat, a sobre…) en funció d’altres elements com taules o llits de joguina i vam acabar de constatar que no té clar els conceptes d’ell/ella o de davant/darrere.

Així doncs, alguns dels objectius plantejats per aquesta nena en futures sessions i a partir de l’avaluació i l’observació han sigut:

• Promoure respostes sobre estats físics.
• Treballar el fet de seguir instruccions de dos o més passos diferents.
• Millorar la comprensió d’aspectes relacionats amb el què o el qui, preguntant durant l’estona del conte.
• Promoure la utilització de formes del passat.
• Mantenir un joc simbòlic amb diàleg verbal i seguint una estructura.
• Treballar termes de relacions espacials, especialment “davant” i “darrera” i de gènere “ell i ella”

Com a conclusió, aquesta activitat m’ha permès veure una altra de les funcions del psicopedagog, i a més fer una primera avaluació per veure els punts on es troben els diferents infants amb els quals treballo. També m’ha semblat molt interessant veure i fer el seguiment a través del model DENVER, ja que és un model validat com a intervenció intensiva, i en el qual, si també es treballa des de casa, és molt útil per augmentar les capacitats cognitives i lingüístiques dels infants i reduir la gravetat dels símptomes TEA (Dawson et al., 2010). A més, també ajuda a millorar la conducta i les habilitats adaptatives en general, així que penso que és un recurs molt interessant de conèixer i de poder treballar-ho.

Dawson, G., Rogers, S., Munson, J., Smith, M., Winter, J., Greenson, J., Donaldson, A., i Varley, J. (2010). Randomized, controlled trial of an intervention for toddlers with autism: the Early Start Denver Model. Pediatrics, 125(1), 17-23. https://doi.org/10.1542/peds.2009-0958

Lagos, D. (2023). Aproximación al Modelo Denver de atención temprana para niños pequeños con autismo. Contexto, (10), 81-89.

Rogers, S. i Dawson, G. (2015). Modelo Denver de atención temprana para niños pequeños con autismo. Ciencias de la Educación Preescolar y Especial.