Publicat per

Presentació del problema i planificació

Publicat per

Presentació del problema i planificació

Hola de nou, Després de dur a terme una anàlisi DAFO i especialment a partir de les debilitats trobades en el centre, una de les problemàtiques més rellevants era la falta de recursos per treballar les funcions executives dels infants amb TEA: Així doncs, amb el que busco durant aquest pla d’intervenció és poder crear aquests recursos, planificar activitats relacionades i implementar-les amb els infants durant les sessions. A més, d’aquesta manera, la recopilació de recursos també els serviria per…
Hola de nou, Després de dur a terme una anàlisi DAFO i especialment a partir de les debilitats trobades…

Hola de nou,

Després de dur a terme una anàlisi DAFO i especialment a partir de les debilitats trobades en el centre, una de les problemàtiques més rellevants era la falta de recursos per treballar les funcions executives dels infants amb TEA: Així doncs, amb el que busco durant aquest pla d’intervenció és poder crear aquests recursos, planificar activitats relacionades i implementar-les amb els infants durant les sessions. A més, d’aquesta manera, la recopilació de recursos també els serviria per als diferents professionals i utilitzar-los també durant les seves intervencions.

En aquest sentit, algunes de les funcions executives comprenen aspectes com la planificació, la inhibició de respostes impulsives, la flexibilitat, la recerca organitzada i la memòria de treball. En el cas dels infants amb TEA, moltes d’aquestes funcions es poden veure afectades i, per tant, és un punt on posar el focus. Durant les sessions i en el centre en general, s’acostuma a seguir el model DENVER o TEACCH, en conseqüència, el disseny de les activitats també aniran en aquesta mateixa línia.

Per tot això, és necessari, en primer lloc, fer una recerca bibliogràfica sobre les funcions executives i la seva afectació en els infants amb TEA i fer una primera avaluació per saber el nivell de partida, en col·laboració amb la psicopedagoga de referència o la tutora. Tot això ho podria fer especialment a través de l’observació participant i entrevistes amb les professionals i si hi tinc accés, també amb algun test com el mateix de DENVER o del BRIEF 2.

Per altra banda, també s’han començat a dissenyar algunes de les activitats per començar a treballar funcions concretes, a través de jocs, activitats i tasques. En aquest sentit, s’han establert també uns objectius específics relacionats amb aquestes funcions on es posarà el focus:

  • Enfortir la memòria de treball mitjançant exercicis de retenció i manipulació d’informació.
  • Fomentar la flexibilitat cognitiva utilitzant tasques de resolució de problemes o jocs de rol.
  • Desenvolupar habilitats de planificació i organització a través d’activitats estructurades.
  • Millorar el control inhibitori amb activitats com jocs cooperatius o tasques d’espera

Al llarg de les pràctiques, pretenc posar en pràctica algunes activitats per treballar tots aquests objectius i a més anar fent seguiment i avaluació, almenys, a la meitat del procés i després de cada activitat, per veure si s’han de fer alguns ajustos. En aquest cas, també s’han dissenyat diferents sistemes d’avaluació com indicadors de seguiment per les activitats, amb una escala de tipus Likert de freqüència i també, poder fer la valoració final del procés d’intervenció a través d’una taula amb indicacions i valorats amb una escala d’estimació. Finalment, també es pretén anar fent revisions i tenir una valoració final tant amb la tutora com amb la psicopedagoga de referència dels infants.

 

Seguim,

Debat0el Presentació del problema i planificació

No hi ha comentaris.

Publicat per

Disseny d’un Instrument d’Avaluació per a la Intervenció Psicopedagògica

Publicat per

Disseny d’un Instrument d’Avaluació per a la Intervenció Psicopedagògica

Per mesurar l’impacte de la intervenció en el desenvolupament emocional i social dels nens amb TEA, s’utilitzaran diversos instruments d’avaluació. Aquests instruments d’avaluació  permeten fer un seguiment detallat de la resposta emocional i social dels nens amb TEA durant la intervenció. A través de la combinació de la rúbrica, el qüestionari per al tutor/a i els fulls d’observació directa, es pot obtenir una imatge completa del seu progrés en termes d’identificació i regulació emocional, així com de les seves habilitats…
Per mesurar l’impacte de la intervenció en el desenvolupament emocional i social dels nens amb TEA, s’utilitzaran diversos instruments…

Per mesurar l’impacte de la intervenció en el desenvolupament emocional i social dels nens amb TEA, s’utilitzaran diversos instruments d’avaluació. Aquests instruments d’avaluació  permeten fer un seguiment detallat de la resposta emocional i social dels nens amb TEA durant la intervenció. A través de la combinació de la rúbrica, el qüestionari per al tutor/a i els fulls d’observació directa, es pot obtenir una imatge completa del seu progrés en termes d’identificació i regulació emocional, així com de les seves habilitats socials. Aquests instruments són fonamentals per ajustar la intervenció a les necessitats concretes de cada nen/a i per garantir una atenció personalitzada i eficient.

La rúbrica d’avaluació es dissenya per mesurar el progrés dels nens en diverses àrees emocionals i socials. Cada criteri serà valorat en una escala de 1 a 4 (1 = molt baix, 4 = molt alt), amb una descripció clara de les expectatives.

***Cal tenir en compte que, al tractar-se de diversos alumnes, les respostes són generals, treball en grup. Si cal, es poden fer observacions a les respostes. 

Indicadors de l’estudiant en pràctiques per mesurar al grup:

Capacitat d’identificar emocions  

  1. Tenen dificultats per identificar les emocions (ni comprèn ni reconeix emocions bàsiques en si mateix ni en els altres).  
  2. Poden identificar algunes emocions bàsiques en si mateix o en altres, però de manera inconsistente.
  3. Identifiquen amb certa seguretat les emocions bàsiques, però necessita recordatoris i suports visuals.  
  4. Identifiquen amb facilitat les emocions bàsiques en si mateix i en altres, sense necessitat de suport visual o verbal.

Millora en la regulació emocional  

  1. Tenen moltes dificultats per regular les emocions, sovint experimenta brots emocionals descontrolats.  
  2. Poden regular algunes emocions amb suport, però no és constant.  
  3. Regulen les seves emocions de manera apropiada en la majoria de situacions, amb mínim suport.  
  4. Regulen adequadament les emocions de manera independent en situacions diverses, amb molt poc suport.

Participació activa en les activitats  

  1. No participen o tenen dificultats significatives per participar en activitats de grup.  
  2. Participen amb certa dificultat, però requereixen més temps per involucrar-se en les activitats.  
  3. Participen activament, però necessiten alguns recordatoris o suports.  
  4. Participen de manera constant i activa en totes les activitats, amb mínima orientació.

Progrés en habilitats socials (interaccions positives amb els companys 

  1. Tenen dificultats per interactuar amb els companys, eviten el contacte social.  
  2. Interactuen en algunes ocasions, però amb dificultats per establir relacions positives.  
  3. Interactuen amb els companys en la majoria de situacions, tot i que de vegades necessiten suport.  
  4. Estableixen interaccions positives i naturals amb els companys, mostrant habilitats socials adequades per al seu grup.

Qüestionari per a la psicopedagoga

Aquest qüestionari permetrà recollir les observacions del tutor/a sobre els aspectes que no es poden mesurar directament amb la rúbrica, com les conductes disruptives, les interaccions socials i la regulació emocional.

Sessió:  

Com identifiques el nivell de participació del grup durant les activitats?

  • ( ) Alta participació activa  
  • ( ) Participació moderada  
  • ( ) Participació mínima  
  • ( ) No participa  

Quines emocions observes amb més freqüència durant les activitats (tristesa, alegria, ràbia, etc.)?

  • ( ) Tristesa  
  • ( ) Alegria  
  • ( ) Ràbia  
  • ( ) Por  
  • ( ) No s’observa cap emoció predominant  
  • Altres (especificar): ________________

En quines situacions creus que el grup mostra més dificultat per regular les seves emocions?

  • ( ) Quan té dificultats per entendre instruccions  
  • ( ) Quan s’enfronta a una situació nova o desconeguda  
  • ( ) Quan no aconsegueix el que vol  
  • ( ) Quan interactua amb altres nens  
  • ( ) Altres (especificar): ________________

Observes alguna conducta disruptiva (ex. cridar, descontrol emocional) durant les activitats?  

  • ( ) Sí  
  • ( ) No  
  • Si la resposta és sí, especificar les conductes observades: ____________________

Com valores la interacció del grup?

  • ( ) Interacció positiva i fluida  
  • ( ) Interacció moderada, però es mostren algunes dificultats  
  • ( ) Poca interacció, amb algunes dificultats per establir relacions  
  • ( ) No interacciona amb els altres  

Quins suports o adaptacions consideres que són més efectius per ajudar al grup per regular les seves emocions?

  • ( ) Suports visuals (cartells, pictogrames)  
  • ( ) Temps de descans o pauses  
  • ( ) Canvi d’activitats per reduir l’estrès  
  • ( ) Suport individualitzat de l’adult  
  • Altres (especificar): _____________________  

Fulls d’Observació Directa

Els fulls d’observació directa permetran registrar les conductes i actituds específiques que es manifesten durant les sessions. Aquests fulls s’ompliran durant o immediatament després de cada sessió, per obtenir una visió objectiva i detallada de com el nen/a experimenta, expressa i regula les emocions.

Sessió:  

Comportament observat: 

(Ex: el nen/a ha mostrat alegria quan ha guanyat un joc, ha mostrat signes de frustració quan no ha pogut completar una tasca, etc.)

Reacció emocional davant de la situació:  

(Ex: ha plorat, ha somrigut, s’ha apartat, ha cridat, etc.)

Interacció social:
(Ex: el nen/a ha jugat amb altres nens, ha buscat ajuda o ha refusat la interacció social)

Estratègies de regulació emocional utilitzades:  

(Ex: el nen/a ha buscat un espai tranquil, ha demanat ajuda, ha utilitzat una tècnica de respiració, etc.)

Comentaris addicionals:  

(Observacions sobre el context o altres aspectes importants que poden influir en la resposta emocional del nen/a)

Gràcies, Oriol

Debat0el Disseny d’un Instrument d’Avaluació per a la Intervenció Psicopedagògica

No hi ha comentaris.

Publicat per

Proposta de 7 Sessions d’Educació Emocional

Publicat per

Proposta de 7 Sessions d’Educació Emocional

Proposta de 7 Sessions d’Educació Emocional: Les sessions estan dissenyades per tal que els nens amb TEA puguin reconèixer i expressar les emocions bàsiques mitjançant activitats adaptades a les seves necessitats. Sessió 1 Títol: Què són les emocions? Objectius -Identificar les emocions bàsiques mitjançant exemples visuals i tàctils.  -Reconèixer les emocions en situacions concretes.   -Fomentar l’atenció i la concentració mitjançant materials visuals i manipulatius. Continguts Teòrics: Les emocions bàsiques: alegria, tristesa, ràbia, por, sorpresa i disgust.  Pràctics: Utilitzar pictogrames, …
Proposta de 7 Sessions d’Educació Emocional: Les sessions estan dissenyades per tal que els nens amb TEA puguin reconèixer…

Proposta de 7 Sessions d’Educació Emocional: Les sessions estan dissenyades per tal que els nens amb TEA puguin reconèixer i expressar les emocions bàsiques mitjançant activitats adaptades a les seves necessitats.

Sessió 1
Títol: Què són les emocions?
Objectius -Identificar les emocions bàsiques mitjançant exemples visuals i tàctils. 

-Reconèixer les emocions en situacions concretes.  

-Fomentar l’atenció i la concentració mitjançant materials visuals i manipulatius.

Continguts Teòrics: Les emocions bàsiques: alegria, tristesa, ràbia, por, sorpresa i disgust. 
Pràctics: Utilitzar pictogrames, imatges, fotos i objectes que representin les emocions per ajudar a identificar-les.  
Desenvolupament
  • Introducció (10 min):  

Presentar una caixa de les emocions, cada una amb un objecte visual i una cara dibuixada (ex. cara somrient per l’alegria, cara trista per la tristesa).  Mostrar cada emoció a través de vídeos o fotos d’exemples de persones mostrant aquestes emocions (ex.: una persona rient per l’alegria, una persona plorant per la tristesa).  

  • Activitat principal (20 min):   

Joc de situacions: Es proposa situacions quotidianes i els nens han d’assenyalar la cara emocional corresponent. Exemples de situacions:  

       – “T’has caigut i et fa mal el peu. Quina emoció sents?”  

       – “T’has guanyat una medalla en una competició. Quina emoció sents?” 

  • Activitat creativa (15 min):  

Pintar o decorar una cara en blanc amb l’emoció que el nen ha triat com la seva preferida.  

Joc corporal: Representar emocions amb expressions facials i postures.  

  • Tancament (5 min):  

Explicar com ens sentim a vegades i parlar breument sobre què podem fer quan ens sentim tristos, alegres o enfadats (ex.: “quan estem contents podem compartir amb els amics”).  

Materials Sala, caixa amb objectes que representen les emocions, fotos de persones expressant emocions, làmines per dibuixar, colors.  
Temporització 50 minuts.

 

Sessió 2
Títol: Alegres com el sol
Objectius -Identificar i expressar la sensació de l’alegria mitjançant gestos i activitats motrius.  

-Fomentar la connexió amb els altres a través de la música i el joc compartit.

Continguts Teòrics: La felicitat ens fa sentir bé i ens connecta amb els altres. Quan estem contents, el nostre cos respon amb un somriure o saltant.  

Pràctics: Joc en grup per compartir moments alegres (ex.: ballar una cançó alegre). Expressar l’alegria amb el cos i la veu.  

Desenvolupament
  • Introducció (5 min):  

Presentació d’un vídeo curt d’un nen rient i jugant.  

“Què ens fa sentir tan bé? Com podem mostrar la nostra alegria als altres?”  

  • Activitat principal (25 min) 

Joc de l’alegria: Els nens realitzen moviments amb el cos per expressar l’alegria (ex.: saltar, córrer, ballar).  

Cançons alegres com Happy de Pharrell Williams. Els nens poden fer gestos i ballar mentre escolten la música.  

  • Expressió artística (15 min): 

Pintar un sol radiant. 

  • Tancament (5 min):

Cada nen explica breument què els fa sentir alegres i comparteix el seu dibuix amb el grup.  

Materials Pictogrames d’alegria, vídeo, cançons alegres, làmines per dibuixar, colors.  
Temporització 50 minuts.

 

Sessió 3
Títol: Quan sentim tristesa
Objectius -Reconèixer quan se sent tristesa i identificar què ens pot ajudar a sentir-nos millor.  

-Desenvolupar estratègies per compartir les emocions tristes i buscar ajuda.  

Continguts Teòrics: La tristesa ens pot ajudar a processar pèrdues o canvis. Quan estem tristos, podem sentir-nos més vulnerables, però també més compassius. És important parlar amb algú quan ens sentim tristos.  

Pràctics: Identificar què ens fa sentir tristos (ex.: perdre una joguina, no poder jugar). Aprendre què podem fer quan estem tristos (ex.: parlar, abraçar un amic).  

Desenvolupament
  • Introducció (5 min):  

Presentar la cara trista i parlar de com ens podem sentir tristos.  

Mostrar un vídeo on un nen se sent trist i després troba una manera de sentir-se millor (ex.: buscar l’abraçada d’un amic).    

  • Activitat principal (25 min) 

Joc del teatre emocional: Els nens representen situacions tristes (ex.: perdre una cosa que t’agrada) i busquen solucions per superar la tristesa (ex.: parlar amb un amic, donar abraçada).   

  • Activitat creativa (15 min): 

Dibuixar alguna cosa que els fa sentir tristos. Reflexió grupal sobre com compartir les emocions tristes amb els altres.  

  • Tancament (5 min):

Comentar com les emocions tristes també passen i que compartir-les ens fa sentir millor.  

Materials Sala. Imatges de rostres tristos, vídeo, materials (paper, retoladors).
Temporització 50 minuts.  

 

Sessió 4
Títol: Quan sentim ràbia  
Objectius -Reconèixer la ràbia i identificar situacions que la generen.

-Desenvolupar estratègies per gestionar-la sense fer mal.  

Continguts Teòrics: La ràbia és una emoció que sentim quan alguna cosa ens molesta o ens sembla injusta. És important saber com gestionar-la perquè no ens faci mal o perjudiqui els altres.   

Pràctics: Identificar què provoca ràbia (ex.: perdre una joguina, no entendre una activitat). Aprendre estratègies per calmar-se (respirar profundament, comptar fins a 10, donar cops suaus a un coixí).   

Desenvolupament
  • Introducció (5 min):  

Explicació de la ràbia amb una història visual (situació- verbal i facial).   

  • Activitat principal (25 min) 

Joc del volcà emocional: Cada nen dibuixa un volcà que representa la ràbia i escriu o dibuixa què el fa “explosiu”.  

Representació teatral de situacions: Es presenta una situació (ex.: “Algú t’ha trencat un dibuix”) i es practica com calmar-se.  

  • Activitat creativa (15 min): 

Crear una “ampolla de calma”: Ampolla amb aigua i purpurina, o sorra, que poden agitar quan se senten enfadats per relaxar-se.

Ballar per desfogar-se.

  • Tancament (5 min):

Reflexió sobre què podem fer quan estem enfadats i compromís per intentar-ho la pròxima vegada.  

Materials Conte visual, làmines per dibuixar volcans, ampolles de plàstic, aigua, purpurina, sorra, adhesius.  
Temporització 50 minuts.

 

Sessió 5
Títol: Quan tenim por
Objectius -Reconèixer situacions que generen por.
-Aprendre a identificar solucions per reduir la por.  
Continguts Teòrics: La por ens avisa de possibles perills, però a vegades pot aparèixer sense motiu real. Hi ha formes d’afrontar la por (ex.: parlar amb algú, respirar profundament).  .   

Pràctics: Identificar què els fa por (ex.: foscor, sorolls forts).  Practicar tècniques per calmar-se (ex.: abraçar un objecte preferit, visualitzar una situació tranquil·la).     

Desenvolupament
  • Introducció (5 min):  

Explicació de la por amb titelles (o imatges) que expliquen situacions que fan por i com ho resolen.   

  • Activitat principal (25 min) 

Joc del “Caçador de pors”: Cada nen dibuixa una por en una làmina i després la “caça” amb una xarxa imaginaria mentre llança una frase de superació (ex.: “No tinc por del foscor perquè tinc una llanterna”).  

  • Activitat creativa (15 min): 

Dibuixar una situació que abans els feia por però ara se senten més forts per afrontar-la.  

  • Tancament (5 min):

Reflexió en grup sobre què han après i què poden fer quan tenen por.  

Materials Làmines per dibuixar, xarxa de joguina, llanterna.
Temporització 50 minuts.

 

Sessió 6
Títol: La sorpresa i com reaccionem
Objectius -Identificar situacions que generen sorpresa.  

-Comprendre que la sorpresa pot ser positiva o negativa.  

Continguts Teòrics: La sorpresa és una emoció que sentim quan alguna cosa passa de manera inesperada. Pot ser una sorpresa agradable o desagradable.  .   

Pràctics: Identificar situacions sorprenents.

Desenvolupament
  • Introducció (5 min):  

Presentació de fotos o vídeos curts amb situacions sorprenents.  

  • Activitat principal (25 min) 

Amagar objectes per la sala i que els trobin. 

  • Activitat creativa (15 min): 

Crear una història curta amb una sorpresa inesperada i dibuixar-la.    

  • Tancament (5 min):

Compartir i comentar com les sorpreses poden ser emocionants.  

Materials Làmines per dibuixar, objectes per amagar…
Temporització 50 minuts.

 

Sessió 7
Títol: El disgust i com el gestionem
Objectius   -Reconèixer situacions que generen disgust.  

  -Aprendre estratègies per gestionar aquesta emoció de manera adequada.  

Continguts Teòrics: El disgust apareix quan alguna cosa no ens agrada o ens molesta.  Podem gestionar el disgust parlant o expressant com ens sentim d’una altra manera.   

Pràctics: Identificar situacions que provoquen disgust i trobar maneres d’afrontar-les.  

Desenvolupament
  • Introducció (5 min):  

Mostrar imatges que provoquen reaccions de disgust (ex.: menjar que no agrada).  

  • Activitat principal (25 min) 

Joc del “Canvi positiu”: Cada nen explica una situació que li genera disgust i proposa una solució positiva.  .  

  • Activitat creativa (15 min): 

Grupalment, crear una llista d’“alternatives” (ex.: “Si no m’agrada això, què podria fer en comptes d’enfadar-me?”).   

  • Tancament (5 min):

Reflexió sobre com el disgust pot transformar-se en una oportunitat per trobar solucions.

Materials Imatges, làmines per escriure.  
Temporització 50 minuts.


Aquest pla d’intervenció psicopedagògic té com a finalitat proporcionar als nens amb TEA eines per comprendre i gestionar les seves emocions a través de mètodes pràctics i adaptats a les seves capacitats. Les sessions no només busquen el desenvolupament emocional individual sinó també afavorir la interacció social i la comunicació, aspectes essencials en el tractament del TEA. A través de l’ús de recursos visuals, manipulatius i teatrals, es pretén que els nens aconsegueixin expressar-se millor i identificar-se amb les emocions de manera saludable i constructiva.

Gràcies, Oriol

Debat0el Proposta de 7 Sessions d’Educació Emocional

No hi ha comentaris.

Publicat per

PLANIFICACIÓ DE LA INTERVENCIÓ

Publicat per

PLANIFICACIÓ DE LA INTERVENCIÓ

Al llarg del repte 3 hem treballat sobre la planificació de la intervenció que durem a terme. Adjunto una infografia sobre la meva planificació. https://prezi.com/i/ia65vlfxmcwd/ Moltes gràcies. Ariadna   Lliurament de l'activitat R2 …
Al llarg del repte 3 hem treballat sobre la planificació de la intervenció que durem a terme. Adjunto una…

Al llarg del repte 3 hem treballat sobre la planificació de la intervenció que durem a terme.

Adjunto una infografia sobre la meva planificació.

https://prezi.com/i/ia65vlfxmcwd/

Moltes gràcies.

Ariadna

 

Debat0el PLANIFICACIÓ DE LA INTERVENCIÓ

No hi ha comentaris.

Publicat per

5. Planificació de la intervenció

Publicat per

5. Planificació de la intervenció

Bona tarda a tothom! En aquesta entrada m’agradaria compartir amb vosaltres la meva planificació de la intervenció. Per tal de fer-ho més dinàmic, he creat una presentació Canva per ensenyar-vos els aspectes més fonamentals de la meva intervenció. Fes clic aquí! Seguim!! Lliurament de l'activitat P3 …
Bona tarda a tothom! En aquesta entrada m’agradaria compartir amb vosaltres la meva planificació de la intervenció. Per tal…

Bona tarda a tothom!

En aquesta entrada m’agradaria compartir amb vosaltres la meva planificació de la intervenció. Per tal de fer-ho més dinàmic, he creat una presentació Canva per ensenyar-vos els aspectes més fonamentals de la meva intervenció. Fes clic aquí!

Seguim!!

Debat0el 5. Planificació de la intervenció

No hi ha comentaris.

Publicat per

4. Presentació del problema

Publicat per

4. Presentació del problema

Bon dia a tots/es! En aquesta entrada, compartiré amb vosaltres la problemàtica en la qual es basarà la meva intervenció i els motius pel qual he escollit aquesta problemàtica. Com us vaig comentar a l’anterior entrada, en el centre de pràctiques, em vaig trobar que alguns alumnes es trobaven desmotivats i frustrats per l’absència o la poca personalització de l’aprenentatge. Així doncs, coordinament amb el centre, es va decidir treballar i posar el focus en la frustració i els pensaments…
Bon dia a tots/es! En aquesta entrada, compartiré amb vosaltres la problemàtica en la qual es basarà la meva…

Bon dia a tots/es!

En aquesta entrada, compartiré amb vosaltres la problemàtica en la qual es basarà la meva intervenció i els motius pel qual he escollit aquesta problemàtica. Com us vaig comentar a l’anterior entrada, en el centre de pràctiques, em vaig trobar que alguns alumnes es trobaven desmotivats i frustrats per l’absència o la poca personalització de l’aprenentatge. Així doncs, coordinament amb el centre, es va decidir treballar i posar el focus en la frustració i els pensaments negatius dels alumnes, per tal de buscar una millora d’aquesta situació.

La intervenció que s’ha plantejat vol donar resposta a la identificació i gestió de la frustració i les preocupacions de l’alumnat, oferint també algunes estratègies per afrontar-les. Tot i que seria convenient desenvolupar un programa més extens i incidir també en altres aspectes emocionals, es van decidir només aquests pel temps limitat del qual es disposa en el centre de pràctiques.

Es decideix fer aquesta intervenció per tal d’ajudar els alumnes a donar resposta a aquelles situacions en les quals apareix la frustració o la preocupació, presentant algunes estratègies i reflexionant sobre diversos aspectes. A més, aquesta temàtica és de gran rellevància en el centre de pràctiques i en el món de la psicopedagogia, ja que l’educació emocional també fomenta les habilitats socials i permet un desenvolupament global equilibrat.

Així doncs, l’objectiu principal d’aquesta intervenció és dissenyar i posar en pràctica una intervenció amb alumnes amb NEE i que mostren demandes en l’àmbit emocional. Cal destacar que aquesta intervenció segueix els principis psicopedagògics i característics del centre.

Debat0el 4. Presentació del problema

No hi ha comentaris.

Publicat per

Presentació del problema i la possible millora/ajuda que representa pel centre i els nens/es

Publicat per

Presentació del problema i la possible millora/ajuda que representa pel centre i els nens/es

Presentació del problema i la possible millora/ajuda que representa pel centre i els nens/es Títol: Activitats psicopedagògiques per al desenvolupament emocional i social en alumnes amb TEA de l’aula SIEI. Subtítol: Una intervenció educativa per fomentar la regulació emocional, la inclusió i les habilitats socials a través del moviment. Introducció del problema: El Suport Intensiu per a l’Escolarització Inclusiva (SIEI) té com a objectiu garantir que els alumnes amb necessitats educatives especials puguin desenvolupar-se en un entorn inclusiu i alhora…
Presentació del problema i la possible millora/ajuda que representa pel centre i els nens/es Títol: Activitats psicopedagògiques per al…

Presentació del problema i la possible millora/ajuda que representa pel centre i els nens/es

Títol: Activitats psicopedagògiques per al desenvolupament emocional i social en alumnes amb TEA de l’aula SIEI.
Subtítol: Una intervenció educativa per fomentar la regulació emocional, la inclusió i les habilitats socials a través del moviment.

Introducció del problema:
El Suport Intensiu per a l’Escolarització Inclusiva (SIEI) té com a objectiu garantir que els alumnes amb necessitats educatives especials puguin desenvolupar-se en un entorn inclusiu i alhora rebre les adaptacions i suport necessaris. En aquest context, es detecten necessitats emocionals específiques en alumnes amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), que sovint experimenten dificultats per identificar, expressar i regular les emocions, així com per establir relacions socials positives. Aquestes necessitats es tradueixen en baixa identificació emocional, conductes disruptives, baixa tolerància a la frustració i dificultats per adaptar-se a les dinàmiques de grup.

Justificació de l’elecció: Els alumnes amb TEA sovint presenten les següents necessitats específiques, que afecten el seu aprenentatge i la seva participació a l’aula:  

Necessitats emocionals i de regulació:

  • Dificultats per identificar, expressar i regular emocions.  
  • Tendència a conductes disruptives quan se senten sobrecarregats emocionalment.

Necessitats socials:

  • Dificultats per iniciar o mantenir interaccions socials positives.  
  • Rigidesa en la comunicació verbal i no verbal.  
  • Dificultat per entendre les normes socials i col·laborar en activitats grupals.  

Necessitats relacionades amb l’aprenentatge:

  • Necessitat de suport visual per entendre les consignes.  
  • Requereixen rutines estructurades per sentir-se segurs i evitar l’ansietat.  

Justificació de l’ús de les activitats psicomotrius: Aquestes activitats proporcionen un espai segur i motivador on els infants poden desenvolupar habilitats emocionals i socials mitjançant el moviment i el joc, a més, la psicomotricitat…:

  • Afavoreix la connexió entre emocions i accions.  
  • Permet expressar i canalitzar emocions de manera saludable.  
  • Redueix l’ansietat i millora la tolerància a la frustració.  
  • Fomenta la inclusió i el treball cooperatiu.  

Aquest pla està alineat amb les prioritats de l’aula SIEI i els principis d’educació inclusiva, que promouen l’autonomia, la convivència i el benestar emocional dels alumnes. El pla d’intervenció prioritza la gestió emocional en nens amb TEA a través d’activitats psicomotores. Aquesta elecció s’ha basat en l’observació directa durant les pràctiques i en les necessitats detectades en l’aula SIEI: dificultats per identificar i expressar emocions, baixa tolerància a la frustració, i problemes en la interacció social i l’autoregulació emocional. (DSM-5, 2013; CIE-11, 2018)  

Els nens amb TEA solen presentar dificultats per reconèixer i gestionar les seves emocions, fet que es tradueix en conductes com plors, crits, agressivitat o aïllament social. Aquestes situacions interfereixen en el seu desenvolupament personal i social, així com en el funcionament grupal de l’aula. El treball en la gestió emocional no només és crucial per al benestar dels alumnes, sinó també per millorar la inclusió i la convivència a l’aula ordinària (Goleman, 1995). (Baron-Cohen et al., 2000). (Brackett et al. (2011)). 

Aquest pla, basat en l’observació directa i la pràctica educativa al SIEI, incorpora metodologies actives i adaptatives que fomenten el benestar emocional i social dels alumnes amb TEA. Les activitats psicomotrius proporcionen un espai segur on els alumnes poden explorar, reconèixer i canalitzar emocions mitjançant el moviment i el joc, afavorint també la inclusió i el treball cooperatiu.

Impacte esperat per al centre:
Aquest projecte no només pretén beneficiar el desenvolupament personal dels alumnes amb TEA, sinó també millorar el clima emocional i la convivència a l’aula SIEI i a l’aula ordinària. A més, oferirà als docents estratègies pràctiques per treballar les emocions i les relacions socials dins de l’aula, promovent una escola més inclusiva i conscient de la diversitat emocional.

Alineació amb els principis ètics i educatius:
Aquesta intervenció compleix amb els principis d’atenció personalitzada, equitat, inclusió i desenvolupament integral establerts en el Codi Deontològic del COPEC (2013), així com amb els objectius de l’educació inclusiva, que prioritzen el benestar emocional i social de tots els alumnes.

Aquest projecte representa una millora significativa per al centre, ja que respon a una necessitat detectada, fomenta la cohesió grupal i promou un entorn escolar inclusiu i saludable per a tots els alumnes.

Moltes gràcies

Oriol

Debat0el Presentació del problema i la possible millora/ajuda que representa pel centre i els nens/es

No hi ha comentaris.