En aquesta acció, s’ha revisat i millorat l’ús de l’agenda escolar com a eina per gestionar les tasques acadèmiques. Abans de començar l’activitat, els i les docents de les diferents assignatures han anotat en un calendari mensual, totes les dates dels deures, les entregues de treballs i les dates d’exàmens. Aquest calendari s’ha posat a disposició de l’alumnat per tal que pugui consultar-lo (està enganxat a la taula del professor/a de l’aula perquè sigui accessible).

Posteriorment, l’acció que s’ha dut a terme ha consistit en una revisió individual i d’alumnes a l’atzar per comprovar que tota la informació de les agendes coincidia amb el calendari dels docents. L’alumna de pràctiques ha supervisat que no falti cap informació important i ha proporcionat orientacions si cal.

1. Assegurar que tots els deures, entregues i dates d’exàmens estiguin correctament anotats en les agendes dels alumnes.
2. Fomentar la responsabilitat i l’autonomia en la gestió del temps.

L’acció realitzada per fomentar l’ús de l’agenda escolar s’alinea amb la perspectiva de diversos autors sobre l’aprenentatge significatiu i l’autonomia de l’alumnat. Coll i Monereo (2008) subratllen la importància de proporcionar eines pràctiques que connectin amb les necessitats reals dels estudiants, mentre que Zabala i Arnau (2007) destaquen que l’atenció a la diversitat és clau per adaptar les estratègies a cada perfil d’aprenentatge. Durant la sessió, he observat que aquestes idees teòriques tenen un gran valor pràctic, ja que les intervencions individualitzades m’han permès identificar les dificultats específiques de cada alumne en la gestió de l’agenda. Tanmateix, també he observat que establir hàbits sòlids requereix temps i un acompanyament constant, tal com assenyalen Pozo i Postigo (2000).

Aspectes positius de l’acció:

• Connexió amb la realitat acadèmica: l’activitat ha ajudat els alumnes a visualitzar la importància de l’agenda com a eina per gestionar millor les tasques i responsabilitats escolars.
• Supervisió individualitzada: revisar les agendes de manera individual ha facilitat una atenció personalitzada, que permet identificar quins alumnes necessiten més suports i quins ja tenen hàbits organitzatius consolidats.
• Participació del cos docent: l’elaboració prèvia d’un calendari conjunt per part del professorat ha creat una base estructurada d’ajuda a l’alumnat.

Aspectes a millorar:

• Seguiment periòdic: perquè els hàbits d’organització es consolidin, seria interessant fer revisions més freqüents i establir rutines.

L’activitat s’ha realitzat el dimarts 3 de desembre de 2024. Per a completar aquesta reflexió, s’adjunten diverses evidències que reflecteixen el desenvolupament de l’activitat. En concret, es tracta d’un seguit d’imatges il·lustratives de l’ús i revisió de les agendes dels i les alumnes/as, així com una imatge del calendari docent conjunt ubicat a la taula de l’aula. Les imatges garanteixen la privacitat de les persones implicades.

Per avaluar l’activitat, s’ha dut a terme a través de l’observació directa en la revisió d’un grup d’alumnes per verificar que tenen totes les dates dels deures, entregues i exàmens anotades a les seves agendes. També, s’ha tingut en compte l’organització personal pel que fa a l’estructura i claredat de les anotacions, així com l’ús de codis de colors o altres estratègies d’ordre personal. En concret, els resultats indiquen que, tot i que alguns alumnes han mostrat un bon nivell d’organització i implicació, encara hi ha una part de l’alumnat que necessita reforç i seguiment més constant per integrar l’ús de l’agenda com una rutina efectiva per a la gestió de les tasques acadèmiques.

A més a més, s’ha avaluat la sessió mitjançant el full de seguiment del Pla d’Intervenció, on s’ha registrat el desenvolupament de l’activitat i l’assoliment dels objectius establerts.

Full de seguiment del Pla d’Intervenció: enllaç

Pel que fa a les observacions personals, he pogut reflexionar sobre les dificultats en les relacions interpersonals pel fet que hi ha alguns alumnes que mostren una dependència elevada del professorat per anotar les tasques i estructurar el seu temps, cosa que reflecteix una manca d’autonomia. Això es relaciona amb la necessitat d’un aprenentatge guiat (Vygotsky), però també genera tensions amb els docents que esperen més responsabilitat individual.

Referències bibliogràfiques

Coll, C., y Monereo, C. (2008). Psicología de la educación virtual: Aprender y enseñar con las tecnologías de la información y la comunicación. Morata. https://mediacaotecnologica.files.wordpress.com/2012/08/psicologia-de-la-educacion-virtual-coll-y-monereo.pdf

Pozo, J., y Postigo, Y. (2000). Los procedimientos como contenido de enseñanza y aprendizaje. Narcea

Zabala, A., y Arnau, L. (2007). 11 ideas clave: Cómo aprender y enseñar competencias. Graó.

L’activitat començarà amb una presentació a càrrec del tutor sobre les pautes i estratègies per organitzar els apunts de manera eficient. Es destacaran els elements claus que han de tenir els apunts, com la claredat, la seqüència, les idees principals i secundàries, i la utilització d’esquemes, així com colors, abreviatures, subratlladors, etc. En concret, es durà a terme a partir d’una infografia (adjunta a l’apartat d’evidències) sobre els passos a seguir en la presa d’apunts, aquesta es penjarà a l’aula per a la seva consulta.

Posteriorment, es demanarà als i les alumnes/as que facin els apunts de la sessió de classe de Llengua Catalana, seguint les pautes explicades. En concret, s’ha demanat que prenguin apunts sobre el temari dels Gèneres literaris. En aquesta part pràctica, l’alumna de pràctiques guiarà l’activitat, resolent dubtes i guiant els alumnes per assegurar que els apunts estiguin organitzats i clars.

1. Comprendre l’estructura bàsica d’uns apunts ben organitzats.
2. Aplicar les pautes d’organització d’apunts en les sessions de classe.
3. Fomentar la pràctica i la reflexió sobre l’eficàcia de l’estratègia d’apunts.

Després de la realització de l’activitat, es pot afirmar que s’han usat diferents estratègies per fomentar l’aprenentatge significatiu, on l’organització i la claredat dels apunts juguen un paper clau per facilitar la comprensió i la retenció de la informació. Segons Coll et al. (2008), els i les alumnes/as necessiten desenvolupar habilitats d’autoregulació per gestionar el seu propi aprenentatge, i una d’aquestes és saber prendre apunts de manera eficient, destacant les idees principals i secundàries, i utilitzant recursos visuals que estructurin el contingut.

Personalment, considero que la utilització de la infografia elaborada com a suport visual s’ha mostrat molt efectiva, ja que aquest recurs no només ha captat l’atenció dels alumnes, sinó que també la podran consultar sempre que ho necessitin. A més a més, integrar la pràctica immediata després de la presentació teòrica permet que els i les alumnes/as consolidin els nous aprenentatges d’una manera contextualitzada.

Aspectes positius de la sessió:

• Pautes clares i suport visual: la sessió ha inclòs una explicació inicial molt ben estructurada amb l’ajuda de la infografia, que ha facilitat la comprensió dels passos per elaborar apunts organitzats i complets
• Aplicació pràctica immediata: la possibilitat que els alumnes practiquessin a l’instant amb els apunts de la sessió de Llengua Catalana ha permès observar com traslladaven la teoria a la pràctica.
• Acompanyament constant: durant la part pràctica, s’ha fet un seguiment proper de l’alumnat, resolent dubtes i oferint orientacions.

Aspectes a millorar:

• Limitació del temps: alguns alumnes no han pogut completar els seus apunts durant la sessió, fet que suggereix que seria útil ampliar el temps o fraccionar l’activitat en dues parts.

L’activitat es va realitzar el dimarts 26 de novembre de 2024. Per a completar aquesta reflexió, s’adjunten diverses evidències que reflecteixen el desenvolupament de l’activitat. En concret, es tracta d’un seguit d’imatges il·lustratives dels apunts realitzats per part de l’alumnat, aquests, garanteixen la privacitat de les persones implicades.

També, s’adjunta la infografia que ha guiat la part teòrica de l’activitat: infografia “Com prendre apunts a classe”.

Imatge del contingut de Llengua Catalana sobre el qual havien de prendre apunts: enllaç a la imatge

Imatges d’alguns exemples d’apunts de l’alumnat:

Per avaluar l’activitat, s’ha dut a terme a través de l’observació directa del resultat dels apunts elaborats pels alumnes. En general, l’alumnat ha realitzat uns apunts ben organitzats i clars, seguint la majoria de les pautes presentades. S’ha observat una bona identificació de les idees principals i secundàries, així com l’ús de recursos visuals com subrratlladors i esquemes. Tot i això, alguns alumnes no han tingut temps d’acabar els apunts durant la sessió.

A més a més, s’ha avaluat la sessió mitjançant el full de seguiment del Pla d’Intervenció, on s’ha registrat el desenvolupament de l’activitat i l’assoliment satisfactori dels objectius establerts. No obstant això, s’ha detectat la necessitat de treballar més l’agilitat en la presa d’apunts per assegurar que tothom pugui finalitzar-los en el temps disponible.

Full de seguiment del Pla d’Intervenció: enllaç

Pel que fa a les observacions personals, s’ha detectat una contradicció i paradoxa amb la teoria pel fet que tot i que la teoria destaca la importància d’adaptar les activitats a la diversitat de ritmes i necessitats de l’alumnat, en la pràctica, aquest enfocament es presenta com un repte logístic en un entorn amb temps limitat. Per exemple, mentre alguns alumnes han estat capaços d’assimilar ràpidament les pautes i aplicar-les de manera autònoma, altres han requerit més suport i temps per completar els apunts. Aquesta diferència evidencia una paradoxa: la necessitat de fomentar l’autonomia, però alhora proporcionar suficient guia i suport per assegurar l’aprenentatge efectiu.

Referències bibliogràfiques

Coll, C. y Monereo, C. (2008). Psicología de la educación virtual. Aprender y enseñar con las Tecnologías de la Información y la Comunicación. Madrid: Morata.

En aquesta 1a intervenció he dut a terme una xerrada a l’escola on estic treballant de mestre del recurs SIEI. L’objectiu era per una banda que els alumnes poguessin veure com és i com es treballa en aquest recurs i després poder veure l’aula sensorial de l’escola.

Per altra banda, l’objectiu era que poguessin relacionar els materials i el disseny de les propostes que han de dur a terme amb els usuaris amb diversitat funcional on fan les seves implementacions del projecte.

Deixo aquí una graella amb totes les explicacions, : https://docs.google.com/document/d/1cm1-bZg4jMkxZOXijbZW1Vmxy-Hm5YMlYhhH5cu72zs/edit?usp=sharing

Ahir van passar 3 grups, els propers dilluns 3 de desembre i 9 de desembre aniran passant els grups que falten .

Ariadna

Aquesta activitat consisteix en una autoavaluació inicial dels hàbits de treball i l’autonomia de cada alumne/a, amb l’objectiu de fomentar la reflexió personal sobre el seu rendiment acadèmic i les seves capacitats per gestionar les tasques de manera independent.

En primer lloc, el tutor introduirà el concepte d’autoavaluació i explicarà la importància de reflexionar sobre el propi procés per millorar els hàbits de treball. A continuació, es detallaran els indicadors que els i les alumnes/as hauran d’avaluar a través de la graella d’autoavaluació que se’ls proporcionarà, com ara: organització del material, realització dels deures, autonomia a l’aula, gestió del temps, ús de l’agenda escolar i gestió dels apunts a l’aula. En concret, hauran de completar individualment la graella d’autoavaluació on valoraran d’1 a 5 el seu exercici en cada ítem i podran afegir observacions sobre com creuen que poden millorar. Durant aquest temps, el tutor juntament amb l’alumna de pràctiques estaran disponibles per aclarir dubtes.

Un cop els i les alumnes/as hagin completat la seva autoavaluació, es farà una reflexió grupal sobre els resultats obtinguts. Es fomentarà una discussió on puguin compartir les seves impressions sobre les seves fortaleses i dificultats, així com les possibles solucions o millores que poden aplicar a les seves rutines d’estudi i organització.

1. Fomentar l’autoconeixement dels i les alumnes/as sobre els seus hàbits de treball i el seu nivell d’autonomia en l’execució de les tasques acadèmiques.
2. Millorar l’autoregulació dels i les alumnes/as mitjançant l’autoavaluació, ajudant-los/as a identificar les seves fortaleses i àrees de millora.
3. Promoure la reflexió sobre l’autonomia en l’execució de tasques acadèmiques i la presa de decisions en el seu procés d’aprenentatge.

L’activitat realitzada ha tingut un enfocament clarament centrat en el desenvolupament de la reflexió personal i l’autoregulació, pilars essencials en el procés d’aprenentatge autònom (Zimmerman, 2002). Aquesta activitat ha permès als i les alumnes/as prendre consciència de les seves fortaleses i febleses en relació amb la gestió de les tasques acadèmiques, promovent una mirada introspectiva sobre el seu rendiment.

L’objectiu principal de fomentar la reflexió personal i l’autoconeixement per millorar els hàbits de treballs considero que s’ha assolit parcialment. En general, l’alumnat ha mostrat interès durant l’activitat i ha completat les graelles d’autoavaluació amb serietat. A la reflexió grupal posterior, molts van identificar dificultats clares, com un ús irregular de l’agenda escolar i la carpeta, una manca d’organització en els apunts o una falta de planificació per l’estudi, però d’altres, no van participar activament en el debat, cosa que pot suggerir una manca de confiança o un desinterès per compartir les seves reflexions.

Pel que fa a l’acompanyament durant l’activitat, ha estat clau per aclarir dubtes sobre els ítems a valorar, especialment en alumnes que han tingut dificultats per interpretar algunes categories. Aquesta tasca ha reforçat el meu vincle amb els i les alumnes/as, fomentant un clima de confiança que, segons Pianta et al. (2012), és essencial per a l’aprenentatge.

• Aspectes positius i destacables de la sessió:
  • Promoció de l’autoreflexió: els i les alumnes han mostrat interès a analitzar els seus hàbits i rutines, reconeixent aspectes a millorar. Aquest procés d’autoreflexió pot fomentar l’autoregulació, segons explica Zimmerman (2002).
  • Participació en la reflexió grupal: tot i que no tots els i les alumnes/as han participat, molts han aportat idees valuoses sobre estratègies d’organització, com l’ús d’una agenda digital o dedicar temps específic a revisar el material.
  • Identificació de necessitats: els resultats de l’autoavaluació han permès identificar patrons comuns, com una baixa puntuació en la gestió del temps, la gestió dels apunts a classe i l’organització del material.

• Aspectes a millorar:
  • Participació activa: alguns alumnes/as semblaven desconnectats durant la reflexió grupal. Potser seria útil implementar dinàmiques més participatives, com treball en parelles o petits grups, per facilitar la comunicació.

L’activitat es va realitzar el dimarts 19 de novembre de 2024. Per completar aquesta reflexió, s’adjunten diverses evidències que reflecteixen el desenvolupament de l’activitat. En concret, es tracta d’un seguit d’imatges il·lustratives realitzades a l’aula on es garanteix la privacitat de les persones implicades. Aquest material gràfic s’acompanya de tres exemples de graelles d’autoavaluació completades per l’alumnat per visualitzar la participació i el treball fet durant la sessió.

Exemples de graelles d’autoavaluació completades: enllaç

Per avaluar l’activitat, s’ha fet ús de la graella d’autoavaluació que els i les alumnes/as han completat durant la sessió. Aquesta eina ha permès analitzar les necessitats reals del grup, identificant les àrees amb més dificultats i aquells aspectes en què mostren un major marge de millora. Els resultats obtinguts reflecteixen una baixa puntuació en ítems com la gestió del temps (amb un 48% d’alumnes valorant-se amb puntuacions entre 1 i 3) i l’organització del material i la gestió dels apunts a classe (amb un 45% de puntuacions baixes). Aquests resultats indiquen que cal incidir especialment en aquestes dimensions.

A continuació, s’adjunta la graella amb l’extracció dels resultats generals i els percentatges obtinguts, així com alguns comentaris rellevants aportats pels alumnes, que ofereixen una visió més qualitativa de les seves percepcions i necessitats.

A més a més, s’ha avaluat la sessió mitjançant el full de seguiment del Pla d’Intervenció, on s’ha registrat el desenvolupament de l’activitat, l’assoliment parcial dels objectius plantejats i les observacions realitzades durant la sessió.

Graella d’autoavaluació amb els resultats: enllaç

Full de seguiment de la sessió: enllaç

Durant l’activitat, s’ha observat algunes dificultats en les relacions interpersonals entre l’alumnat. Un aspecte destacable ha estat que alguns alumnes han mostrat reticència a compartir les seves reflexions en la discussió grupal, probablement per por al judici dels companys/es o per manca de confiança en si mateixos/es.

Pel que fa a les harmonies amb la teoria, l’activitat s’ajusta als principis de l’autoregulació de l’aprenentatge (Zimmerman, 2002), promovent la reflexió personal com a motor de millora. Tanmateix, s’ha percebut una certa contradicció en l’aplicació pràctica d’aquests principis, ja que alguns/es alumnes/as semblaven confosos o desmotivats davant la tasca d’identificar les seves pròpies limitacions. Això pot suggerir que la idea de l’autoavaluació com a eina de millora no està del tot interioritzada per alguns/es.

Finalment, s’han trobat harmonies entre la percepció personal de l’activitat i el feedback verbal dels i les alumnes, molts dels quals han expressat sentir-se més conscients de les seves mancances organitzatives.

Referències bibliogràfiques

Pianta, R., Hamre, B., i Allen, J. (2012). Teacher-student relationships and engagement: Conceptualizing, measuring, and improving the capacity of classroom interactions. Handbook of research on student engagement (p.365-386). https://doi.org/10.1007/978-1-4614-2018-7_17

Zimmerman, B. (2002). Becoming a self-regulated learner: An overview. Theory into Practice, 41(2), 64-70. https://doi.org/10.1207/s15430421tip4102_2

Hola de nou!

Us deixo aquesta infografia on recull les actuacions a dur a terme i els instruments d’intervenció i avaluació que s’utilitzaran en el pla d’intervenció. Espero que es vegi amb qualitat.

Salutacions!

Hola a totes i tots!

El pla d’intervenció que vaig a dur a terme al meu centre de pràctiques es diu ASSESSORAMENT PSICOPEDAGÒGIC PER A L’ATENCIÓ INCLUSIVA D’ALUMNES AMB TDAH. Estratègies pedagògiques per a crear entorns d’aprenentatge equitatius.

Es van barallar una sèrie d’opcions per a fer la proposta d’intervenció o l’assessorament psicopedagògic, finalment, de mutu acord amb la tutora de pràctiques, es farà un assessorament psicopedagògic a una tutora del centre. La tutora de tercer de Primària té a l’aula un nen amb un diagnòstic clínic de TDAH i necessitem adoptar unes pràctiques educatives inclusives i així tractar la diversitat que tenim  a l’aula. Aquest nen porta un semestre amb dificultats d’atenció i açò li està influint en el seu aprenentatge. A més, a més, afecta la convivència a l’aula.

S’ha considerat oportú prioritzar la intervenció en aquest cas perquè és un cas que ens comunica la mestra com una dificultat que presenta l’alumne amb TDAH i que pensa que s’han de prendre mesures intensives per a aquest alumne en concret. Si ens basem en un assessorament psicopedagògic amb pràctiques educatives inclusives, que pretén donar resposta a la diversitat de l’aula, s’ha de tindre en compte que les barreres d’aprenentatge no estan focalitzades en l’alumne, sinó que són inherents a la manera com s’imparteix l’ensenyament. Des de la mirada del DUA, les barreres es troben en el context, no en la persona.

Per tant, el que es pretén és fer un projecte d’intervenció d’una formació a la mestra tutora de tercer de Primària sobre el DUA, les mesures i suports universals per a l’aprenentatge i, si escau, i esgotarem les mesures universals, una formació també sobre les mesures addicionals que podem dur a terme amb el nen amb TDAH. D’aquesta manera podem garantir-li les mateixes oportunitats i comprometre’ns en una educació inclusiva.

Gràcies per llegir-me! Salutacions!

Per mesurar l’impacte de la intervenció en el desenvolupament emocional i social dels nens amb TEA, s’utilitzaran diversos instruments d’avaluació. Aquests instruments d’avaluació  permeten fer un seguiment detallat de la resposta emocional i social dels nens amb TEA durant la intervenció. A través de la combinació de la rúbrica, el qüestionari per al tutor/a i els fulls d’observació directa, es pot obtenir una imatge completa del seu progrés en termes d’identificació i regulació emocional, així com de les seves habilitats socials. Aquests instruments són fonamentals per ajustar la intervenció a les necessitats concretes de cada nen/a i per garantir una atenció personalitzada i eficient.

La rúbrica d’avaluació es dissenya per mesurar el progrés dels nens en diverses àrees emocionals i socials. Cada criteri serà valorat en una escala de 1 a 4 (1 = molt baix, 4 = molt alt), amb una descripció clara de les expectatives.

***Cal tenir en compte que, al tractar-se de diversos alumnes, les respostes són generals, treball en grup. Si cal, es poden fer observacions a les respostes. 

Indicadors de l’estudiant en pràctiques per mesurar al grup:

Capacitat d’identificar emocions  

1. Tenen dificultats per identificar les emocions (ni comprèn ni reconeix emocions bàsiques en si mateix ni en els altres).  
2. Poden identificar algunes emocions bàsiques en si mateix o en altres, però de manera inconsistente.
3. Identifiquen amb certa seguretat les emocions bàsiques, però necessita recordatoris i suports visuals.  
4. Identifiquen amb facilitat les emocions bàsiques en si mateix i en altres, sense necessitat de suport visual o verbal.

Millora en la regulació emocional  

1. Tenen moltes dificultats per regular les emocions, sovint experimenta brots emocionals descontrolats.  
2. Poden regular algunes emocions amb suport, però no és constant.  
3. Regulen les seves emocions de manera apropiada en la majoria de situacions, amb mínim suport.  
4. Regulen adequadament les emocions de manera independent en situacions diverses, amb molt poc suport.

Participació activa en les activitats  

1. No participen o tenen dificultats significatives per participar en activitats de grup.  
2. Participen amb certa dificultat, però requereixen més temps per involucrar-se en les activitats.  
3. Participen activament, però necessiten alguns recordatoris o suports.  
4. Participen de manera constant i activa en totes les activitats, amb mínima orientació.

Progrés en habilitats socials (interaccions positives amb els companys 

1. Tenen dificultats per interactuar amb els companys, eviten el contacte social.  
2. Interactuen en algunes ocasions, però amb dificultats per establir relacions positives.  
3. Interactuen amb els companys en la majoria de situacions, tot i que de vegades necessiten suport.  
4. Estableixen interaccions positives i naturals amb els companys, mostrant habilitats socials adequades per al seu grup.

Qüestionari per a la psicopedagoga

Aquest qüestionari permetrà recollir les observacions del tutor/a sobre els aspectes que no es poden mesurar directament amb la rúbrica, com les conductes disruptives, les interaccions socials i la regulació emocional.

Sessió:  

Com identifiques el nivell de participació del grup durant les activitats?

• ( ) Alta participació activa  
• ( ) Participació moderada  
• ( ) Participació mínima  
• ( ) No participa  

Quines emocions observes amb més freqüència durant les activitats (tristesa, alegria, ràbia, etc.)?

• ( ) Tristesa  
• ( ) Alegria  
• ( ) Ràbia  
• ( ) Por  
• ( ) No s’observa cap emoció predominant  
• Altres (especificar): ________________

En quines situacions creus que el grup mostra més dificultat per regular les seves emocions?

• ( ) Quan té dificultats per entendre instruccions  
• ( ) Quan s’enfronta a una situació nova o desconeguda  
• ( ) Quan no aconsegueix el que vol  
• ( ) Quan interactua amb altres nens  
• ( ) Altres (especificar): ________________

Observes alguna conducta disruptiva (ex. cridar, descontrol emocional) durant les activitats?  

• ( ) Sí  
• ( ) No  
• Si la resposta és sí, especificar les conductes observades: ____________________

Com valores la interacció del grup?

• ( ) Interacció positiva i fluida  
• ( ) Interacció moderada, però es mostren algunes dificultats  
• ( ) Poca interacció, amb algunes dificultats per establir relacions  
• ( ) No interacciona amb els altres  

Quins suports o adaptacions consideres que són més efectius per ajudar al grup per regular les seves emocions?

• ( ) Suports visuals (cartells, pictogrames)  
• ( ) Temps de descans o pauses  
• ( ) Canvi d’activitats per reduir l’estrès  
• ( ) Suport individualitzat de l’adult  
• Altres (especificar): _____________________  

Fulls d’Observació Directa

Els fulls d’observació directa permetran registrar les conductes i actituds específiques que es manifesten durant les sessions. Aquests fulls s’ompliran durant o immediatament després de cada sessió, per obtenir una visió objectiva i detallada de com el nen/a experimenta, expressa i regula les emocions.

Sessió:  

Comportament observat: 

(Ex: el nen/a ha mostrat alegria quan ha guanyat un joc, ha mostrat signes de frustració quan no ha pogut completar una tasca, etc.)

Reacció emocional davant de la situació:  

(Ex: ha plorat, ha somrigut, s’ha apartat, ha cridat, etc.)

Interacció social:
(Ex: el nen/a ha jugat amb altres nens, ha buscat ajuda o ha refusat la interacció social)

Estratègies de regulació emocional utilitzades:  

(Ex: el nen/a ha buscat un espai tranquil, ha demanat ajuda, ha utilitzat una tècnica de respiració, etc.)

Comentaris addicionals:  

(Observacions sobre el context o altres aspectes importants que poden influir en la resposta emocional del nen/a)

Gràcies, Oriol

Proposta de 7 Sessions d’Educació Emocional: Les sessions estan dissenyades per tal que els nens amb TEA puguin reconèixer i expressar les emocions bàsiques mitjançant activitats adaptades a les seves necessitats.

Aquest pla d’intervenció psicopedagògic té com a finalitat proporcionar als nens amb TEA eines per comprendre i gestionar les seves emocions a través de mètodes pràctics i adaptats a les seves capacitats. Les sessions no només busquen el desenvolupament emocional individual sinó també afavorir la interacció social i la comunicació, aspectes essencials en el tractament del TEA. A través de l’ús de recursos visuals, manipulatius i teatrals, es pretén que els nens aconsegueixin expressar-se millor i identificar-se amb les emocions de manera saludable i constructiva.

Gràcies, Oriol

Al llarg del repte 3 hem treballat sobre la planificació de la intervenció que durem a terme.

Adjunto una infografia sobre la meva planificació.

https://prezi.com/i/ia65vlfxmcwd/

Moltes gràcies.

Ariadna