Per mesurar l’impacte de la intervenció en el desenvolupament emocional i social dels nens amb TEA, s’utilitzaran diversos instruments d’avaluació. Aquests instruments d’avaluació  permeten fer un seguiment detallat de la resposta emocional i social dels nens amb TEA durant la intervenció. A través de la combinació de la rúbrica, el qüestionari per al tutor/a i els fulls d’observació directa, es pot obtenir una imatge completa del seu progrés en termes d’identificació i regulació emocional, així com de les seves habilitats socials. Aquests instruments són fonamentals per ajustar la intervenció a les necessitats concretes de cada nen/a i per garantir una atenció personalitzada i eficient.

La rúbrica d’avaluació es dissenya per mesurar el progrés dels nens en diverses àrees emocionals i socials. Cada criteri serà valorat en una escala de 1 a 4 (1 = molt baix, 4 = molt alt), amb una descripció clara de les expectatives.

***Cal tenir en compte que, al tractar-se de diversos alumnes, les respostes són generals, treball en grup. Si cal, es poden fer observacions a les respostes. 

Indicadors de l’estudiant en pràctiques per mesurar al grup:

Capacitat d’identificar emocions  

1. Tenen dificultats per identificar les emocions (ni comprèn ni reconeix emocions bàsiques en si mateix ni en els altres).  
2. Poden identificar algunes emocions bàsiques en si mateix o en altres, però de manera inconsistente.
3. Identifiquen amb certa seguretat les emocions bàsiques, però necessita recordatoris i suports visuals.  
4. Identifiquen amb facilitat les emocions bàsiques en si mateix i en altres, sense necessitat de suport visual o verbal.

Millora en la regulació emocional  

1. Tenen moltes dificultats per regular les emocions, sovint experimenta brots emocionals descontrolats.  
2. Poden regular algunes emocions amb suport, però no és constant.  
3. Regulen les seves emocions de manera apropiada en la majoria de situacions, amb mínim suport.  
4. Regulen adequadament les emocions de manera independent en situacions diverses, amb molt poc suport.

Participació activa en les activitats  

1. No participen o tenen dificultats significatives per participar en activitats de grup.  
2. Participen amb certa dificultat, però requereixen més temps per involucrar-se en les activitats.  
3. Participen activament, però necessiten alguns recordatoris o suports.  
4. Participen de manera constant i activa en totes les activitats, amb mínima orientació.

Progrés en habilitats socials (interaccions positives amb els companys 

1. Tenen dificultats per interactuar amb els companys, eviten el contacte social.  
2. Interactuen en algunes ocasions, però amb dificultats per establir relacions positives.  
3. Interactuen amb els companys en la majoria de situacions, tot i que de vegades necessiten suport.  
4. Estableixen interaccions positives i naturals amb els companys, mostrant habilitats socials adequades per al seu grup.

Qüestionari per a la psicopedagoga

Aquest qüestionari permetrà recollir les observacions del tutor/a sobre els aspectes que no es poden mesurar directament amb la rúbrica, com les conductes disruptives, les interaccions socials i la regulació emocional.

Sessió:  

Com identifiques el nivell de participació del grup durant les activitats?

• ( ) Alta participació activa  
• ( ) Participació moderada  
• ( ) Participació mínima  
• ( ) No participa  

Quines emocions observes amb més freqüència durant les activitats (tristesa, alegria, ràbia, etc.)?

• ( ) Tristesa  
• ( ) Alegria  
• ( ) Ràbia  
• ( ) Por  
• ( ) No s’observa cap emoció predominant  
• Altres (especificar): ________________

En quines situacions creus que el grup mostra més dificultat per regular les seves emocions?

• ( ) Quan té dificultats per entendre instruccions  
• ( ) Quan s’enfronta a una situació nova o desconeguda  
• ( ) Quan no aconsegueix el que vol  
• ( ) Quan interactua amb altres nens  
• ( ) Altres (especificar): ________________

Observes alguna conducta disruptiva (ex. cridar, descontrol emocional) durant les activitats?  

• ( ) Sí  
• ( ) No  
• Si la resposta és sí, especificar les conductes observades: ____________________

Com valores la interacció del grup?

• ( ) Interacció positiva i fluida  
• ( ) Interacció moderada, però es mostren algunes dificultats  
• ( ) Poca interacció, amb algunes dificultats per establir relacions  
• ( ) No interacciona amb els altres  

Quins suports o adaptacions consideres que són més efectius per ajudar al grup per regular les seves emocions?

• ( ) Suports visuals (cartells, pictogrames)  
• ( ) Temps de descans o pauses  
• ( ) Canvi d’activitats per reduir l’estrès  
• ( ) Suport individualitzat de l’adult  
• Altres (especificar): _____________________  

Fulls d’Observació Directa

Els fulls d’observació directa permetran registrar les conductes i actituds específiques que es manifesten durant les sessions. Aquests fulls s’ompliran durant o immediatament després de cada sessió, per obtenir una visió objectiva i detallada de com el nen/a experimenta, expressa i regula les emocions.

Sessió:  

Comportament observat: 

(Ex: el nen/a ha mostrat alegria quan ha guanyat un joc, ha mostrat signes de frustració quan no ha pogut completar una tasca, etc.)

Reacció emocional davant de la situació:  

(Ex: ha plorat, ha somrigut, s’ha apartat, ha cridat, etc.)

Interacció social:
(Ex: el nen/a ha jugat amb altres nens, ha buscat ajuda o ha refusat la interacció social)

Estratègies de regulació emocional utilitzades:  

(Ex: el nen/a ha buscat un espai tranquil, ha demanat ajuda, ha utilitzat una tècnica de respiració, etc.)

Comentaris addicionals:  

(Observacions sobre el context o altres aspectes importants que poden influir en la resposta emocional del nen/a)

Gràcies, Oriol

Proposta de 7 Sessions d’Educació Emocional: Les sessions estan dissenyades per tal que els nens amb TEA puguin reconèixer i expressar les emocions bàsiques mitjançant activitats adaptades a les seves necessitats.

Aquest pla d’intervenció psicopedagògic té com a finalitat proporcionar als nens amb TEA eines per comprendre i gestionar les seves emocions a través de mètodes pràctics i adaptats a les seves capacitats. Les sessions no només busquen el desenvolupament emocional individual sinó també afavorir la interacció social i la comunicació, aspectes essencials en el tractament del TEA. A través de l’ús de recursos visuals, manipulatius i teatrals, es pretén que els nens aconsegueixin expressar-se millor i identificar-se amb les emocions de manera saludable i constructiva.

Gràcies, Oriol

Al llarg del repte 3 hem treballat sobre la planificació de la intervenció que durem a terme.

Adjunto una infografia sobre la meva planificació.

https://prezi.com/i/ia65vlfxmcwd/

Moltes gràcies.

Ariadna

Bona tarda a tothom!

En aquesta entrada m’agradaria compartir amb vosaltres la meva planificació de la intervenció. Per tal de fer-ho més dinàmic, he creat una presentació Canva per ensenyar-vos els aspectes més fonamentals de la meva intervenció. Fes clic aquí!

Seguim!!

Bon dia a tots/es!

En aquesta entrada, compartiré amb vosaltres la problemàtica en la qual es basarà la meva intervenció i els motius pel qual he escollit aquesta problemàtica. Com us vaig comentar a l’anterior entrada, en el centre de pràctiques, em vaig trobar que alguns alumnes es trobaven desmotivats i frustrats per l’absència o la poca personalització de l’aprenentatge. Així doncs, coordinament amb el centre, es va decidir treballar i posar el focus en la frustració i els pensaments negatius dels alumnes, per tal de buscar una millora d’aquesta situació.

La intervenció que s’ha plantejat vol donar resposta a la identificació i gestió de la frustració i les preocupacions de l’alumnat, oferint també algunes estratègies per afrontar-les. Tot i que seria convenient desenvolupar un programa més extens i incidir també en altres aspectes emocionals, es van decidir només aquests pel temps limitat del qual es disposa en el centre de pràctiques.

Es decideix fer aquesta intervenció per tal d’ajudar els alumnes a donar resposta a aquelles situacions en les quals apareix la frustració o la preocupació, presentant algunes estratègies i reflexionant sobre diversos aspectes. A més, aquesta temàtica és de gran rellevància en el centre de pràctiques i en el món de la psicopedagogia, ja que l’educació emocional també fomenta les habilitats socials i permet un desenvolupament global equilibrat.

Així doncs, l’objectiu principal d’aquesta intervenció és dissenyar i posar en pràctica una intervenció amb alumnes amb NEE i que mostren demandes en l’àmbit emocional. Cal destacar que aquesta intervenció segueix els principis psicopedagògics i característics del centre.

Presentació del problema i la possible millora/ajuda que representa pel centre i els nens/es

Títol: Activitats psicopedagògiques per al desenvolupament emocional i social en alumnes amb TEA de l’aula SIEI.
Subtítol: Una intervenció educativa per fomentar la regulació emocional, la inclusió i les habilitats socials a través del moviment.

Introducció del problema:
El Suport Intensiu per a l’Escolarització Inclusiva (SIEI) té com a objectiu garantir que els alumnes amb necessitats educatives especials puguin desenvolupar-se en un entorn inclusiu i alhora rebre les adaptacions i suport necessaris. En aquest context, es detecten necessitats emocionals específiques en alumnes amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), que sovint experimenten dificultats per identificar, expressar i regular les emocions, així com per establir relacions socials positives. Aquestes necessitats es tradueixen en baixa identificació emocional, conductes disruptives, baixa tolerància a la frustració i dificultats per adaptar-se a les dinàmiques de grup.

Justificació de l’elecció: Els alumnes amb TEA sovint presenten les següents necessitats específiques, que afecten el seu aprenentatge i la seva participació a l’aula:  

Necessitats emocionals i de regulació:

• Dificultats per identificar, expressar i regular emocions.  
• Tendència a conductes disruptives quan se senten sobrecarregats emocionalment.

Necessitats socials:

• Dificultats per iniciar o mantenir interaccions socials positives.  
• Rigidesa en la comunicació verbal i no verbal.  
• Dificultat per entendre les normes socials i col·laborar en activitats grupals.  

Necessitats relacionades amb l’aprenentatge:

• Necessitat de suport visual per entendre les consignes.  
• Requereixen rutines estructurades per sentir-se segurs i evitar l’ansietat.  

Justificació de l’ús de les activitats psicomotrius: Aquestes activitats proporcionen un espai segur i motivador on els infants poden desenvolupar habilitats emocionals i socials mitjançant el moviment i el joc, a més, la psicomotricitat…:

• Afavoreix la connexió entre emocions i accions.  
• Permet expressar i canalitzar emocions de manera saludable.  
• Redueix l’ansietat i millora la tolerància a la frustració.  
• Fomenta la inclusió i el treball cooperatiu.  

Aquest pla està alineat amb les prioritats de l’aula SIEI i els principis d’educació inclusiva, que promouen l’autonomia, la convivència i el benestar emocional dels alumnes. El pla d’intervenció prioritza la gestió emocional en nens amb TEA a través d’activitats psicomotores. Aquesta elecció s’ha basat en l’observació directa durant les pràctiques i en les necessitats detectades en l’aula SIEI: dificultats per identificar i expressar emocions, baixa tolerància a la frustració, i problemes en la interacció social i l’autoregulació emocional. (DSM-5, 2013; CIE-11, 2018)  

Els nens amb TEA solen presentar dificultats per reconèixer i gestionar les seves emocions, fet que es tradueix en conductes com plors, crits, agressivitat o aïllament social. Aquestes situacions interfereixen en el seu desenvolupament personal i social, així com en el funcionament grupal de l’aula. El treball en la gestió emocional no només és crucial per al benestar dels alumnes, sinó també per millorar la inclusió i la convivència a l’aula ordinària (Goleman, 1995). (Baron-Cohen et al., 2000). (Brackett et al. (2011)). 

Aquest pla, basat en l’observació directa i la pràctica educativa al SIEI, incorpora metodologies actives i adaptatives que fomenten el benestar emocional i social dels alumnes amb TEA. Les activitats psicomotrius proporcionen un espai segur on els alumnes poden explorar, reconèixer i canalitzar emocions mitjançant el moviment i el joc, afavorint també la inclusió i el treball cooperatiu.

Impacte esperat per al centre:
Aquest projecte no només pretén beneficiar el desenvolupament personal dels alumnes amb TEA, sinó també millorar el clima emocional i la convivència a l’aula SIEI i a l’aula ordinària. A més, oferirà als docents estratègies pràctiques per treballar les emocions i les relacions socials dins de l’aula, promovent una escola més inclusiva i conscient de la diversitat emocional.

Alineació amb els principis ètics i educatius:
Aquesta intervenció compleix amb els principis d’atenció personalitzada, equitat, inclusió i desenvolupament integral establerts en el Codi Deontològic del COPEC (2013), així com amb els objectius de l’educació inclusiva, que prioritzen el benestar emocional i social de tots els alumnes.

Aquest projecte representa una millora significativa per al centre, ja que respon a una necessitat detectada, fomenta la cohesió grupal i promou un entorn escolar inclusiu i saludable per a tots els alumnes.

Moltes gràcies

Oriol

El passat mes d’octubre vaig iniciar el període de pràctiques a l’INS Gabriela Mistral. Les meves pràctiques seran al CFGS d’Atenció a persones amb dependència.

Ja havíem anat prèviament amb el tutor de les pràctiques de com i on estaria ubicada i de quin eren el grups amb els que estaria. Havíem acordat també que hi aniria els dilluns i els dimecres, i que eren els dies en què l’alumnat feia les hores del projecte interdisciplinari, i per tant, ja vaig començar a pensar com podia donar cabuda a la meva intervenció.

Un cop allà, em vaig sentir molt ben acompanyada, és cert que treballo a un altre escola de la mateixa població i que conec algunes de les professionals que treballen allà, però el suport tant per part del meu tutor de pràctiques com de tot l’equip docent va ser molt positiu i em van acollir amb molta calidesa. Em van explicar com era el projecte i com podíem trobar un punt d’entesa per tal de fer alguna intervenció que fos útil i enriquidora per tothom.

El següent dia vaig estar amb una part de l’alumnat, em vaig presentar i vam estar parlant de la meva trajectòria professional i de com les intentaria ajudar en el que em fos possible en el temps que seré per allà. Elles també em van explicar com funciona el projecte i quines són les seves tasques.

En tot moment m’he sentit acompanyada i m’han donat molta informació, cosa que fa més fàcil que puguem dissenyar, juntament amb el tutor, una intervenció específica que esdevingui profitosa per totes les parts.

Ariadna

Dins del Mòdul 10 del CCFF d’Atenció a les persones amb dependència trobem el projecte interdisciplinar. Aquest projecte de 271 repartides al llarg del 2n curs són una oportunitat per a que les alumnes del Cicle gaudeixin d’un l’aprenentatge pràctic i significatiu , que connecti els continguts curriculars amb experiències reals de servei comunitari. Aquesta connexió s’estableix a través de la col·laboració amb associacions del barri i de l’entorn proper. 

Aquest projecte té un pes important en l’avaluació i en la formació de les alumnes com a persones capacitades per connectar l’aprenentatge amb l’entorn i la vida real, també a nivell professional. Els professors que duen a terme el projecte hi dediquen moltes hores i esforç per a què tot funcioni correctament.

Tot i així, sempre hi ha propostes i maneres de millorar les coses. En aquest cas, i com a alumna de pràctiques, vaig fer una primera detecció de necessitats. L’equip docent em va comentar que sovint cada curs el professorat canvia, i per tant, no hi ha una continuïtat, a més, no compten amb la figura del psicopedagog o orientadora, per tant, troben a faltar aquesta vessant més facilitadora dels processos inclusius i una atenció més individualitzada a aquell alumant que ho requereixi. A més, a nivell de projecte, pot assegurar que cada fase del projecte estigui guiada pels valors d’inclusió, col·laboració i qualitat.

A partir d’aquesta necessitat centro la meva intervenció. Aprofitant també la meva experiència professional a una escola de la mateixa població, com a mestre del recurs SIEI, ajudaré i acompanyaré a equip docent i alumnat en la creació de materials per a usuaris amb diversitat funcional. Aquesta és una de les implementacions que duen a terme dins del projecte interdisciplinar.

Com a psicopedagoga, l’objectiu de la meva intervenció és ajudar, fent xerrades tant per l’alumnat com per l’equip docent sobre aspectes de l’educació inclusiva i aules sensorials ( fent una visita a l’aula sensorial de la meva escola), a més d’acompanyar la construcció de material que després portaran  a usuaris d’una associació del barri.  També, de manera general, oferiré el suport necessari a aquells alumnes que així o requereixin, ja sigui a nivell curricular o emocional.

Espero, amb la meva intervenció, ajudar a resoldre d’alguna manera les dificultats que han sorgit amb la detecció de necessitats.

Ariadna Rizo

Diari de pràctiques a l’Escola Pia Balmes

Després de diverses setmanes de pràctiques, he tingut l’oportunitat de conèixer i observar l’ambient escolar, especialment treballant amb nens amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). Aquesta experiència m’ha permès comprendre millor les seves necessitats específiques i veure com es duen a terme les adaptacions pedagògiques dins l’aula, tant en activitats generals com en les més personalitzades.

Un dels casos més destacats que he seguit ha estat el d’un alumne amb TEA, el qual vaig coneixer a l’aula d’educació física. Aquest alumne, de segón de primaria, es caracteritza per presentar estereotípies de moviment, que són moviments repetitius que realitza per autoregular-se emocionalment. És un nen tranquil i participatiu, que forma part del grup i s’integra activament a les activitats. No obstant això, se li adapten algunes de les propostes per assegurar que pugui seguir el ritme de la classe, i, a la vegada, el grup també s’adapta a les seves necessitats. Quan es troba davant sorolls forts o estímuls intensos, l’alumne utilitza uns cascos que l’ajuden a reduir la seva sensibilitat auditiva i mantenir-se còmode.

Aquest alumne mostra una gran curiositat per l’entorn i manté un bon nivell d’atenció, especialment quan pot seguir la rutina diària amb el suport de pictogrames. Aquesta eina li proporciona seguretat i li facilita la comprensió de les activitats a realitzar en cada moment. Té un horari estructurat dia per dia i hora per hora, fet que li permet anticipar-se i saber què ha de fer en tot moment, afavorint la seva autonomia i seguretat. Un tret molt característic de la seva personalitat és la necessitat d’atenció i validació per part dels adults. Aquesta demanda constant sembla ser conseqüència de l’atenció especial que rebia l’any passat, fet que ha generat en ell aquesta expectativa.

Pel que fa a la comunicació, l’alumne és bimodal, és a dir, combina el llenguatge verbal amb el gestual per expressar-se, però té una bona capacitat de comunicació verbal. Tot i que sap què ha de fer en cada activitat, sovint es distreu, però manté una motivació clara per participar i gaudeix de formar part del grup. Assisteix a l’aula SIEI, on es treballa el joc i la interacció amb els altres, cosa que afavoreix la cohesió grupal i el desenvolupament de les seves habilitats socials. Quan rep instruccions adaptades i suport adequat, es mostra segur i confiat, però, en situacions de manca d’aquest suport, pot sentir-se insegur. També es mostra empàtic, busca ajuda quan ho necessita, però a vegades experimenta frustració en el procés d’aprenentatge, especialment quan té dificultats per coordinar-se en algunes activitats.

D’altra banda, he participat en reunions amb tutors i altres professionals educatius, on es tracten temes com la presa de decisions en preavaluació i la confecció de plans de suport individualitzats per alumnes amb necessitats educatives especials. En aquestes reunions es parla tant de casos de NESE A (necessitats educatives especials que requereixen suports i adaptacions més lleus) com de NESE B (necessitats més específiques que requereixen una intervenció educativa més individualitzada). També s’ha posat en evidència la necessitat de formació addicional per al professorat, especialment en àrees com la dislèxia i el TDAH, per tal de garantir una atenció adequada a tots els alumnes.

Durant aquestes trobades, s’han discutit també els recursos disponibles, com ara el CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil), el CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç) i el CAEI (Centre d’Atenció Especialitzada en Infants). A més, es treballa amb altres serveis per derivar alumnes que ho necessiten i es duen a terme reunions amb les famílies i amb serveis socials quan cal fer un seguiment més integral de l’infant. En el cas dels alumnes que necessiten un reforç, s’ofereix suport a l’aula ordinària i en espais com l’aula d’acollida, i s’apliquen mesures extraordinàries per afavorir el seu aprenentatge. També es fan programes de diversificació curricular per adaptar els continguts d’algunes assignatures a les seves capacitats i necessitats.

A l’aula de psicologia del SIEI, on he treballat amb nens amb TEA, les activitats que s’han realitzat han tingut un enfocament psicomotriu i emocional. Hem fet exercicis de psicomotricitat i relaxació amb pilotes, que permeten als alumnes reduir la tensió física i afavorir la calma. Hem treballat també amb cançons i dansa per estimular l’expressió corporal i la coordinació, així com amb sessions de ioga adaptades per fomentar la consciència corporal i emocional. Activitats lúdiques com el joc del mocador o passar per túnels construïts amb tubs també s’integren en les sessions, ja que ajuden a desenvolupar habilitats de coordinació, treball en equip i seguiment d’instruccions.

Una part fonamental de l’aula és que els alumnes aprenguin a identificar i gestionar les seves emocions. Aquest és un procés lent, però de gran importància per al seu desenvolupament personal i social, i es treballa amb exercicis adaptats perquè cada infant pugui reconèixer com se sent i aprendre a expressar-ho d’una manera sana i segura.
Com a l’aula del SIEI els alumnes són de diferents edats, diferents TEA i diferents NESE, la proposta d’intervenció, per a que es pugui aplicar a tots i a totes a la vegada (poden haver-hi modificacions), será la realització d’activitats psicomotores vinculades amb la gestió emocional. D’aquesta manera, hi haurà educació emocional, inclusió, desenvolupament personal i social, treball en equip, aprenentatge bidireccional…etc; entre d’altres aprenentatges i variables que aniràn sorgint.

Aquestes setmanes de pràctiques m’han permès conèixer diverses estratègies i recursos que es poden implementar per atendre nens amb TEA i altres necessitats educatives especials. He après molt sobre l’atenció individualitzada, el treball en equip dels professionals, i la importància d’una intervenció multidisciplinària per oferir un suport adequat a cada alumne i família.

Moltes gràcies,

Oriol

Hola a totes i a tots!

Aquesta entrada al blog és per a descriure com ha sigut l’acollida al centre de pràctiques, un col·legi d’educació infantil i primària de la localitat de Crevillent. Per qüestions de temps i treball, vaig començar les pràctiques en novembre i porto dos dies d’estada al centre educatiu.

L’acollida al meu centre de pràctiques ha sigut molt amable per part dels professionals que hi treballen: l’orientadora del centre, la directora, la cap d’estudis i altres dels professionals els quals he pogut conèixer.

El primer dia ens vam citar Sonia (la tutora de pràctiques) i jo per a conèixer una mica més a fons com és el treball al centre, quines són les funcions que du a terme, amb quines entitats externes treballa, com es reparteix la seua feina per dies. També vam parlar sobre com podem organitzar els dies en les quals assisteixo al centre per a poder conèixer les distintes labors de la seua pràctica diària. Sonia té bagatge i experiència en aquest centre i penso que és una gran oportunitat per a poder aprendre de la seua tasca psicopedagògica.

En els següents dies, ja endinsada en les pràctiques del màster, ja he pogut viure una avaluació psicopedagògica a una nena de tercer de primària, una reunió amb l’equip d’inclusió o presenciar com es du a terme la preparació dels documents per als familiars per poder iniciar una valoració psicopedagògica d’una alumna.

En resum, la meva pràctica en aquest centre és molt enriquidora i una experiència d’aprenentatge destacable i clau per al meu futur en la tasca psicopedagògica.

Anem llegint-nos!