Després de la primera avaluació, vaig poder començar amb un dels objectius del pla d’intervenció que consistia a recopilar diversos recursos i materials per anar treballant durant les sessions. En aquest cas, es tracta de dissenyar o planificar de manera individualitzada materials per a activitats, jocs o tasques per tal de millorar els diferents objectius plantejats per cada infant i posant especial èmfasi en les funcions executives. En aquest sentit, he fet recerca de diverses fonts, actualització de recursos existents en el centre, creació de fitxes a través de la IA, etc. Des del 6 de novembre i durant les següents sessions, he anat treballant en aquest objectiu.

En aquest sentit, les sessions, com ja he comentat anteriorment, segueixen una estructura pautada on fem diverses activitats: treballar, conte, parlar, activitat i joc. Aquesta estructura es basa en la metodologia TEACCH, on l’aprenentatge estructurat és una prioritat perquè tant l’organització com l’estructuració s’ajusten de manera efectiva a la cultura de l’autisme. Així doncs, és important organitzar l’entorn físic, seguir un horari i un sistema de treball utilitzant materials visuals per a promoure habilitats i poder actuar amb una major autonomia (Álvarez, 2015). Tenint això en compte, estic intentant recopilar recursos i materials per a poder treballar alguns d’aquests punts, especialment, en l’estació de treball independent de l’inici de la sessió a través de fitxes i també en la part d'”activitat” o “joc”.

En aquest cas, en primer lloc, vaig actualitzar o arreglar alguns dels recursos ja existents, per exemple, buscant pictogrames per una de les activitats, que es tracta d’un conte de la Pepa Pig, on l’infant ha d’anar col·locant les paraules amb els respectius pictogrames per facilitar la comprensió, dins de cada vinyeta. D’aquesta manera, escull en cada cas quina és l’acció que els personatges estan fent, indicant també els objectes implicats i el lloc, com per exemple: “La Pepa dorm al llit”. Així doncs, també es treballa l’estructura de les frases i promou la reflexió de qui fa les accions o què s’està fent en cada vinyeta. En aquest cas, faltaven molts dels pictogrames i l’activitat estava incompleta, així que vaig buscar i confeccionar la resta de pictogrames per tal de dur a terme l’activitat.

Per altra banda, la majoria de recopilació de material s’ha centrat principalment en fitxes perquè els infants puguin treballar en les estacions de treball, de manera autònoma. Aquestes estacions també són del mètode TEACCH i busquen posar en pràctica activitats o tasques que els infants poden fer de manera independent (Cabana Silva, 2020). En aquest cas, poden tenir alguna variació, però es busca la major autonomia possible perquè l’infant treballi de manera individual i aconsegueixi els recursos necessaris per resoldre l’activitat, per exemple, anant a buscar colors o tisores quan sigui necessari. La majoria d’infants ja coneixen bé el centre i els llocs on estan els materials, els jocs, les aules… d’aquesta manera van autònomament a buscar els recursos necessaris.

Algunes de les fitxes estan pensades per treballar l’atenció, els números, vocabulari, indicacions i ordres, elements espacials com “a sobre”, etc. Alguns exemples de les que he creat per aquestes estacions de treball són els següents:

Per altra banda, també he creat variacions o altres recursos perquè altres psicopedagogues del centre o altres professionals puguin treballar en les seves sessions, encara que sigui amb infants que jo no conec, ja que hi ha un apartat de recursos on tothom pot anar a buscar en cas de necessitar treballar objectius o aspectes concrets. A més, tots els materials que he anat presentant o utilitzant han estat supervisats i aprovats per la psicopedagoga de referència i s’han fet els ajustaments necessaris quan ha calgut. Així doncs, tot aquest material també està servint com a eines pels professionals que poden anar implementant en les seves sessions.

Aquesta activitat té continuïtat, ja que al llarg de totes les pràctiques continuaré recopilant i recursos i materials per les diferents sessions. En aquest sentit, és una de les activitats que més m’està agradant fer, pel fet que puc dissenyar o pensar activitats concretes, a més d’experimentar també amb la IA, per exemple, per dissenyar fitxes específiques com poden ser sopes de lletres de determinats temes, com les fruites o qualsevol altre aspecte que es vulgui treballar. A més, també és gratificant veure com l’infant després fa satisfactòriament l’activitat plantejada i en alguna ocasió també la fa molt emocionat i fins i tot se la vol emportar a casa.

Álvarez, R. (2015). Fundamentos y aplicación del método TEACCH en la intervención dirigida a personas con trastorno del espectro del autismo. Autismo Andalucía.

Cabana Silva, G. (2020). Una propuesta de intervención educativa inclusiva a través del diseño universal. Bachelor’s thesis.

Abans d’una sessió amb els infants, sempre tenim una estona de planificació i disseny de recursos o activitats per tal de programar bé les sessions, tenint en compte els objectius establerts amb cada un. En aquest sentit, abans d’una sessió, el dia 20 de novembre, vam aprofitar per fer una actualització dels objectius de dos dels infants, fent una avaluació amb el model de DENVER. Així doncs, vam poder fer, juntament amb la psicopedagoga de referència, una avaluació dels diferents nivells dels infants, per tal de marcar els objectius per a les pròximes sessions i poder treballar i desenvolupar activitats o recursos concrets. A més, era un dels punts de les meves activitats per tal de conèixer el punt de partida de cada un.

Concretament, vam fer servir el manual de Rogers i Dawson (2015), “Modelo Denver de atención temprana para niños pequeños con autismo”. Aquest indica diferents habilitats específiques, ordenades tenint en compte les diferents seqüències segons el nivell de desenvolupament de les diverses àrees. Algunes de les àrees que s’avaluen són: comunicació expressiva, comunicació receptiva, habilitats socials, cognició, motricitat fina i gruixuda, imitació i autocura. Segons, Lagos (2023), els diferents passos en els quals s’estructura el programa són els següents: avaluació del nivell de les habilitats de l’infant, en tots els àmbits de desenvolupament, mitjançant la Llista de Verificació del Currículum ESDM; redacció dels objectius d’aprenentatge per cada una de les àrees del desenvolupament; i reavaluació i plantejament d’un nou conjunt d’objectius d’aprenentatge per a les properes setmanes, habitualment dotze setmanes. Així doncs, vam fer aquesta última part de reavaluació i plantejament de nous objectius, que a mi em va servir com a primera avaluació per veure l’evolució dels infants més endavant.

En aquest cas, exposaré l’avaluació d’una de les nenes amb les quals faig sessions psicopedagògiques. Ella és “J” una nena de 6 anys, però que en alguns punts es troba en el nivell 4 del model de Denver, que correspon a infants de 3-4 anys. En l’àmbit de cognició, ha assolit bé diferents habilitats com la 5: coneix els termes per conceptes de quantitats (un, alguns, tots), però no ha assolit encara els termes per les relacions espacials com per exemple, “davant de…” o “darrera de…”. De la comunicació receptiva, té diferents habilitats com comprendre els possessius o conceptes descriptius, però n’hi ha d’altres que encara no domina: comprendre els pronoms de gènere (ell/ella), comprendre parts d’una història responent a preguntes com “qui” o “que”, comprendre els temps passat i futur. Quant a l’àmbit de la comunicació expressiva, domina moltes de les habilitats establertes en el model, però n’hi ha d’altres que no, com pot ser l’habilitat 20 de descriure les característiques dels objectes o la 18 de respondre preguntes sobre estats físics. Un altre àmbit és el de les habilitats socials i en aquest cas, s’han de seguir treballant habilitats com expressar adequadament els seus sentiments (4) i desenvolupar estratègies per calmar-se quan sent incomoditat, enuig o por. Per últim, en l’àmbit del joc, té diverses habilitats adquirires com la de fer que els ninots realitzin accions, però altres com utilitzar elements substitutoris per simbolitzar accessoris o enllaçar espontàniament tres o més conductes relacionades en un tema de joc s’han de reforçar. Per altra banda, no ens vam centrar ni en la psicomotricitat fina, ni psicomotricitat gruixuda, ni en la independència personal, ja que són àmbits ja assolits i en els quals no és prioritari treballar.

A més, tot això, es va corroborar a través d’activitats posteriors dins la sessió, en la que es van acabar d’ajustar els objectius. En aquest cas, a través de l’observació participant, vaig poder acabar de determinar quines habilitats no tenia adquirides i poden ser objecte de treball en futures sessions. Per exemple, en l’activitat de “parlar” no tenia clar si li preguntàvem pel que havia fet el cap de setmana anterior o pel que faria el següent cap de setmana. També en una altra activitat, havia d’anar col·locant diferents objectes com un nino i una nina, seguint les nostres instruccions (davant, darrere, al costat, a sobre…) en funció d’altres elements com taules o llits de joguina i vam acabar de constatar que no té clar els conceptes d’ell/ella o de davant/darrere.

Així doncs, alguns dels objectius plantejats per aquesta nena en futures sessions i a partir de l’avaluació i l’observació han sigut:

• Promoure respostes sobre estats físics.
• Treballar el fet de seguir instruccions de dos o més passos diferents.
• Millorar la comprensió d’aspectes relacionats amb el què o el qui, preguntant durant l’estona del conte.
• Promoure la utilització de formes del passat.
• Mantenir un joc simbòlic amb diàleg verbal i seguint una estructura.
• Treballar termes de relacions espacials, especialment “davant” i “darrera” i de gènere “ell i ella”

Com a conclusió, aquesta activitat m’ha permès veure una altra de les funcions del psicopedagog, i a més fer una primera avaluació per veure els punts on es troben els diferents infants amb els quals treballo. També m’ha semblat molt interessant veure i fer el seguiment a través del model DENVER, ja que és un model validat com a intervenció intensiva, i en el qual, si també es treballa des de casa, és molt útil per augmentar les capacitats cognitives i lingüístiques dels infants i reduir la gravetat dels símptomes TEA (Dawson et al., 2010). A més, també ajuda a millorar la conducta i les habilitats adaptatives en general, així que penso que és un recurs molt interessant de conèixer i de poder treballar-ho.

Dawson, G., Rogers, S., Munson, J., Smith, M., Winter, J., Greenson, J., Donaldson, A., i Varley, J. (2010). Randomized, controlled trial of an intervention for toddlers with autism: the Early Start Denver Model. Pediatrics, 125(1), 17-23. https://doi.org/10.1542/peds.2009-0958

Lagos, D. (2023). Aproximación al Modelo Denver de atención temprana para niños pequeños con autismo. Contexto, (10), 81-89.

Rogers, S. i Dawson, G. (2015). Modelo Denver de atención temprana para niños pequeños con autismo. Ciencias de la Educación Preescolar y Especial.

Bon dia companys/es!

El passat 20 de novembre, es va dur a terme la segona sessió d’aquesta intervenció. Cal destacar que els objectius d’aquesta sessió eren els següents:

• Identificar i diferenciar els pensaments útils dels que no ho són
• Reflexionar sobre quines estratègies es fan servir quan ens preocupem
• Fer un seguiment de les preocupacions a través del calendari emocional

Durant aquesta sessió, es van dur a terme dues activitats. En primer lloc, els alumnes havien de plantejar un pensament negatiu i transformar-lo en un pensament útil, és a dir, veure aquest problema des d’un plantejament més positiu i valorant altres coses. Després d’això, es va demanar als estudiants que pensessin algunes preocupacions més que tenien i es va fer una reflexió sobre quina era la resposta física del seu cos i com s’enfrontaven a aquesta situació (quina estratègia feien servir). A més, cal destacar que es va continuar amb el seguiment del calendari i en acabar la sessió, es va deixar un temps perquè aquells alumnes que volguessin poguessin compartir amb la resta d’infants les seves preocupacions.

Amb aquesta activitat, vaig poder observar com alguns alumnes tenien molt clares quines eren les seves preocupacions, però d’altres els hi costava força i els hi generava un conflicte. De la mateixa manera, per alguns alumnes va ser molt complicat el fet de transformar un pensament negatiu en positiu, ja que davant d’aquell problema no veien aquella part positiva. Tot i això, finalment es va aconseguir l’objectiu de l’activitat i els alumnes van poder desenvolupar la sessió adequadament.

A continuació podem veure algunes imatges d’aquesta sessió:

En definitiva, gràcies a aquesta sessió es va continuar explorant el món de les emocions i reflexionant sobre les preocupacions dels alumnes, alhora que es buscava la part més positiva de totes aquelles situacions exposades.

Bona tarda,

El passat 18 de novembre es va dur a terme la primera sessió de la intervenció proposada al pràcticum. A través d’aquesta activitat, s’establien els següents objectius:

• Identificar i reconèixer quines són les situacions que els provoquen frustració o preocupació.
• Identificar quines són les preocupacions i els aspectes que poden gestionar i els que estan fora del seu control. 
• És capaç de fer un seguiment de les preocupacions

En primer lloc, es va fer una introducció sobre el que es treballaria al llarg de les sessions i l’objectiu de la intervenció. A continuació, es va considerar fer una avaluació inicial per tal de conèixer la situació dels infants en relació a les preocupacions, el tema en el qual se centra aquest projecte. A més, es va reflexionar sobre quines eren les estratègies que tenien els alumnes per afrontar situacions d’angoixa i de preocupació. Gràcies a aquesta enquesta, es va poder comprovar com alguns alumnes tenien una gran quantitat de preocupacions, però la majoria no disposava de cap estratègia.

Un cop feta aquesta enquesta, es va fer l’activitat, que consistia a diferenciar aquells aspectes, idees o pensaments que depenen d’un mateix i, per tant, es poden controlar i els que no.

Finalment, es va fer una reflexió parlant sobre les reflexions que tenien els infants i es va presentar el calendari de preocupacions, on els alumnes hauran de fer un seguiment per tal de valorar quants dies han estat preocupats.

En aquesta ocasió, he tingut l’oportunitat de realitzar una  xerrada amb l’equip docent del CFGS,  amb l’objectiu de compartir estratègies pràctiques per abordar la diversitat funcional dins de l’aula. Aquesta trobada es va centrar en oferir eines concretes perquè els docents puguin atendre millor les necessitats dels seus alumnes, promovent una educació inclusiva i equitativa.

Us deixo aquí l’enllaç de la sessió: https://docs.google.com/document/d/1Dv79rdw4tdMN2hqiURX-1baij1STDv34JnAMdiRgs4Y/edit?usp=sharing

Ariadna Rizo

En aquesta 1a intervenció he dut a terme una xerrada a l’escola on estic treballant de mestre del recurs SIEI. L’objectiu era per una banda que els alumnes poguessin veure com és i com es treballa en aquest recurs i després poder veure l’aula sensorial de l’escola.

Per altra banda, l’objectiu era que poguessin relacionar els materials i el disseny de les propostes que han de dur a terme amb els usuaris amb diversitat funcional on fan les seves implementacions del projecte.

Deixo aquí una graella amb totes les explicacions, : https://docs.google.com/document/d/1cm1-bZg4jMkxZOXijbZW1Vmxy-Hm5YMlYhhH5cu72zs/edit?usp=sharing

Ahir van passar 3 grups, els propers dilluns 3 de desembre i 9 de desembre aniran passant els grups que falten .

Ariadna

Hola de nou!

Us deixo aquesta infografia on recull les actuacions a dur a terme i els instruments d’intervenció i avaluació que s’utilitzaran en el pla d’intervenció. Espero que es vegi amb qualitat.

Salutacions!

Hola a totes i tots!

El pla d’intervenció que vaig a dur a terme al meu centre de pràctiques es diu ASSESSORAMENT PSICOPEDAGÒGIC PER A L’ATENCIÓ INCLUSIVA D’ALUMNES AMB TDAH. Estratègies pedagògiques per a crear entorns d’aprenentatge equitatius.

Es van barallar una sèrie d’opcions per a fer la proposta d’intervenció o l’assessorament psicopedagògic, finalment, de mutu acord amb la tutora de pràctiques, es farà un assessorament psicopedagògic a una tutora del centre. La tutora de tercer de Primària té a l’aula un nen amb un diagnòstic clínic de TDAH i necessitem adoptar unes pràctiques educatives inclusives i així tractar la diversitat que tenim  a l’aula. Aquest nen porta un semestre amb dificultats d’atenció i açò li està influint en el seu aprenentatge. A més, a més, afecta la convivència a l’aula.

S’ha considerat oportú prioritzar la intervenció en aquest cas perquè és un cas que ens comunica la mestra com una dificultat que presenta l’alumne amb TDAH i que pensa que s’han de prendre mesures intensives per a aquest alumne en concret. Si ens basem en un assessorament psicopedagògic amb pràctiques educatives inclusives, que pretén donar resposta a la diversitat de l’aula, s’ha de tindre en compte que les barreres d’aprenentatge no estan focalitzades en l’alumne, sinó que són inherents a la manera com s’imparteix l’ensenyament. Des de la mirada del DUA, les barreres es troben en el context, no en la persona.

Per tant, el que es pretén és fer un projecte d’intervenció d’una formació a la mestra tutora de tercer de Primària sobre el DUA, les mesures i suports universals per a l’aprenentatge i, si escau, i esgotarem les mesures universals, una formació també sobre les mesures addicionals que podem dur a terme amb el nen amb TDAH. D’aquesta manera podem garantir-li les mateixes oportunitats i comprometre’ns en una educació inclusiva.

Gràcies per llegir-me! Salutacions!