Introducció a totes les sessions:

Els nens amb TEA solen presentar dificultats per reconèixer i gestionar les seves emocions, fet que es tradueix en conductes com plors, crits, agressivitat o aïllament social. Aquestes situacions interfereixen en el seu desenvolupament personal i social, així com en el funcionament grupal de l’aula. El treball en la gestió emocional no només és crucial per al benestar dels alumnes, sinó també per millorar la inclusió i la convivència a l’aula ordinària (Goleman, 1995). (Baron-Cohen et al., 2000). (Brackett et al. (2011)). 

Evidències

• Pissarra amb els pictogrames i dibuixos.
• Imatge de l’espai.
• Nens/es realitzant la sessió.

Avaluació

Indicadors de l’estudiant en pràctiques per mesurar al grup:

Capacitat d’identificar emocions: Identifiquen amb certa seguretat les emocions bàsiques, però necessita recordatoris i suports visuals.  

Millora en la regulació emocional: Poden regular algunes emocions amb suport, però no és constant.  

Participació activa en les activitats: Participen activament, però necessiten alguns recordatoris o suports.  

Progrés en habilitats socials interaccions amb els companys: Estableixen interaccions amb els companys, mostrant habilitats socials adequades per al seu grup.

Psicopedagoga:

Com identifiques el nivell de participació del grup durant les activitats?

• (x) Alta participació activa  

Quines emocions observes amb més freqüència durant les activitats (tristesa, alegria, ràbia, etc.)?

• (x) Alegria  

En quines situacions creus que el grup mostra més dificultat per regular les seves emocions?

• (x) Quan té dificultats per entendre instruccions  
• (x) Quan s’enfronta a una situació nova o desconeguda  
• (x) Quan no aconsegueix el que vol  
• (x) Quan interactua amb altres nens  

Observes alguna conducta disruptiva (ex. cridar, descontrol emocional) durant les activitats?  

• (x) Sí  

Si la resposta és sí, especificar les conductes observades: Cridar, parlar, “molestar” al company del costat…

Com valores la interacció del grup?

• (x) Interacció positiva i fluida  
• (x) Interacció moderada, però es mostren algunes dificultats  

Quins suports o adaptacions consideres que són més efectius per ajudar al grup per regular les seves emocions?

• (x) Suports visuals (cartells, pictogrames)  
• (x) Temps de descans o pauses  
• (x) Canvi d’activitats per reduir l’estrès  
• (x) Suport individualitzat de l’adult  

Reflexions personals

En aquesta activitat, puc dir que tots els nens/es han participat de manera activa. Hi ha hagut una bona predisposició general i, encara que les seves respostes i implicació podien variar en intensitat, tots han mostrat interès per l’activitat. Em sembla important destacar que els nens/es no només es van involucrar en la tasca individual, sinó que també van interactuar entre ells, ensenyant-se els seus dibuixos i corregint-se mútuament, fet que va afavorir la comunicació i el treball en grup.

Pel que fa a les dificultats, no crec que hi hagi hagut obstacles grans, però és cert que la concentració i la necessitat de reforços individuals van ser factors importants. Alguns nens/es van requerir més atenció de manera individualitzada per mantenir-se en l’activitat i seguir les indicacions, però això es va gestionar bé amb la resposta positiva de l’educadora social i la psicopedagoga, que els va ajudar a mantenir el focus.

En l’àmbit personal, crec que és una activitat molt valuosa i accessible, tant per a nens/es amb TEA com per a altres grups. La combinació de creativitat, expressió emocional i motivació a través del reforç positiu és un element fonamental que pot beneficiar molts nens en el seu desenvolupament emocional i social.

Un aspecte a destacar és com, mitjançant el dibuix i la pintura, els nens/es van poder expressar emocions de manera visual. Aquest és un canal molt potent per ajudar-los a identificar, comprendre i comunicar les seves emocions, un aspecte que sovint pot ser un repte per a molts nens/es amb TEA. A més, el fet que els nens/es interaccionessin entre ells i demanessin l’atenció de les educadores per rebre reforços positius mostra un interès per establir connexions socials i obtenir validació, el que és un bon indicatiu de la seva implicació en l’activitat.

En resum, l’activitat ha estat exitosa i ofereix molt potencial per continuar desenvolupant-la en futures ocasions.

Bon dia companys/es!

El passat 4 de desembre es va dur a terme la quarta sessió del projecte d’educació emocional plantejat per la intervenció del pràcticum. Amb les activitats que es van desenvolupar es pretenia aconseguir els següents objectius:

• Identificar i reconèixer quines són les situacions que els provoquen frustració o preocupació. 
• Aplicar algunes de les estratègies treballades
• Ser capaç de fer un seguiment de les preocupacions

Tot i que, inicialment es va plantejar aquesta sessió per mostrar als alumnes cinc estratègies per afrontar situacions d’angoixa, com que finalment, es podia disposar d’una sessió més, l’11 de desembre, es va decidir presentar en aquesta sessió només tres estratègies i reflexionar sobre quines podrien fer servir quan se senten preocupats. A més, es va tornar a treballar la identificació dels pensaments que depenen d’ells mateixos i els que no, ja que aquest contingut es va treballar anteriorment, però com que alguns alumnes mostraven dificultats, es va considerar fer una activitat més per fer un treball més exhaustiu sobre aquest tema.

Així doncs, finalment, durant aquesta sessió es van plantejar diferents estratègies per fer front a les preocupacions, es va reflexionar sobre les situacions que poden controlar i les que no depenen d’ells i, en últim lloc, es va reflexionar sobre el “calendari de preocupacions”.

A continuació, podem observar algunes imatges d’aquesta sessió i d’alguns dels materials utilitzats:

Bona tarda, companys/es!

El passat 27 de novembre va tenir lloc la tercera sessió d’aquesta intervenció basada en l’educació emocional. Els objectius que es volien aconseguir a través de les activitats desenvolupades eren els següents:

• Identificar i reconèixer quines són les situacions que els provoquen frustració o preocupació. 
• Saber ordenar gradualment que li provoca més i menys angoixa
• Establir un temps màxim de preocupació
• Ser capaç de fer un seguiment de les preocupacions

Així doncs, en aquesta sessió, en primer lloc, els alumnes van exposar diferents preocupacions que tenien, i vam apuntar algunes d’aquestes a la pissarra. Després, havien de reflexionar i ordenar gradualment aquestes situacions, per tal de reflexionar sobre quins esdeveniments els provocaven més o menys angoixa. Durant aquesta sessió, es va observar com alguns alumnes presentaven grans dificultats a l’hora de fer aquesta classificació, ja que els hi costava ordenar algunes de les situacions exposades. Tot i això, cal remarcar que d’altres alumnes van mostrar una gran autonomia i no van requerir l’ajuda del professional en cap ocasió, demostrant així una claredat en les seves preocupacions. Un cop identificada la màxima preocupació de les situacions exposades, es va demanar als infants a reflexionar sobre aquesta situació (quan es van sentir així, com va reaccionar el seu cos, quina estratègia van fer servir, etc.)

Després d’això, es va demanar als alumnes que reflexionessin sobre algunes de les situacions exposades que més els preocupaven i que pensessin quant de temps deixaven que aquestes preocupacions estiguessin presents. A continuació, es va establir un temps màxim per aquestes preocupacions, recordant als alumnes que no podem estar tot el dia preocupats per alguna cosa i remarcant la importància d’utilitzar algunes estratègies per poder enfrontar aquestes preocupacions.

Finalment, es va continuar amb el seguiment de l’activitat del “calendari de preocupacions”. Quant a aquesta activitat, podem confirmar que hi ha alumnes que la majoria dels dies estan tranquils, mentre d’altres se senten preocupats habitualment.

Podem observar algunes imatges de la sessió a continuació:

Després de la primera avaluació, vaig poder començar amb un dels objectius del pla d’intervenció que consistia a recopilar diversos recursos i materials per anar treballant durant les sessions. En aquest cas, es tracta de dissenyar o planificar de manera individualitzada materials per a activitats, jocs o tasques per tal de millorar els diferents objectius plantejats per cada infant i posant especial èmfasi en les funcions executives. En aquest sentit, he fet recerca de diverses fonts, actualització de recursos existents en el centre, creació de fitxes a través de la IA, etc. Des del 6 de novembre i durant les següents sessions, he anat treballant en aquest objectiu.

En aquest sentit, les sessions, com ja he comentat anteriorment, segueixen una estructura pautada on fem diverses activitats: treballar, conte, parlar, activitat i joc. Aquesta estructura es basa en la metodologia TEACCH, on l’aprenentatge estructurat és una prioritat perquè tant l’organització com l’estructuració s’ajusten de manera efectiva a la cultura de l’autisme. Així doncs, és important organitzar l’entorn físic, seguir un horari i un sistema de treball utilitzant materials visuals per a promoure habilitats i poder actuar amb una major autonomia (Álvarez, 2015). Tenint això en compte, estic intentant recopilar recursos i materials per a poder treballar alguns d’aquests punts, especialment, en l’estació de treball independent de l’inici de la sessió a través de fitxes i també en la part d'”activitat” o “joc”.

En aquest cas, en primer lloc, vaig actualitzar o arreglar alguns dels recursos ja existents, per exemple, buscant pictogrames per una de les activitats, que es tracta d’un conte de la Pepa Pig, on l’infant ha d’anar col·locant les paraules amb els respectius pictogrames per facilitar la comprensió, dins de cada vinyeta. D’aquesta manera, escull en cada cas quina és l’acció que els personatges estan fent, indicant també els objectes implicats i el lloc, com per exemple: “La Pepa dorm al llit”. Així doncs, també es treballa l’estructura de les frases i promou la reflexió de qui fa les accions o què s’està fent en cada vinyeta. En aquest cas, faltaven molts dels pictogrames i l’activitat estava incompleta, així que vaig buscar i confeccionar la resta de pictogrames per tal de dur a terme l’activitat.

Per altra banda, la majoria de recopilació de material s’ha centrat principalment en fitxes perquè els infants puguin treballar en les estacions de treball, de manera autònoma. Aquestes estacions també són del mètode TEACCH i busquen posar en pràctica activitats o tasques que els infants poden fer de manera independent (Cabana Silva, 2020). En aquest cas, poden tenir alguna variació, però es busca la major autonomia possible perquè l’infant treballi de manera individual i aconsegueixi els recursos necessaris per resoldre l’activitat, per exemple, anant a buscar colors o tisores quan sigui necessari. La majoria d’infants ja coneixen bé el centre i els llocs on estan els materials, els jocs, les aules… d’aquesta manera van autònomament a buscar els recursos necessaris.

Algunes de les fitxes estan pensades per treballar l’atenció, els números, vocabulari, indicacions i ordres, elements espacials com “a sobre”, etc. Alguns exemples de les que he creat per aquestes estacions de treball són els següents:

Per altra banda, també he creat variacions o altres recursos perquè altres psicopedagogues del centre o altres professionals puguin treballar en les seves sessions, encara que sigui amb infants que jo no conec, ja que hi ha un apartat de recursos on tothom pot anar a buscar en cas de necessitar treballar objectius o aspectes concrets. A més, tots els materials que he anat presentant o utilitzant han estat supervisats i aprovats per la psicopedagoga de referència i s’han fet els ajustaments necessaris quan ha calgut. Així doncs, tot aquest material també està servint com a eines pels professionals que poden anar implementant en les seves sessions.

Aquesta activitat té continuïtat, ja que al llarg de totes les pràctiques continuaré recopilant i recursos i materials per les diferents sessions. En aquest sentit, és una de les activitats que més m’està agradant fer, pel fet que puc dissenyar o pensar activitats concretes, a més d’experimentar també amb la IA, per exemple, per dissenyar fitxes específiques com poden ser sopes de lletres de determinats temes, com les fruites o qualsevol altre aspecte que es vulgui treballar. A més, també és gratificant veure com l’infant després fa satisfactòriament l’activitat plantejada i en alguna ocasió també la fa molt emocionat i fins i tot se la vol emportar a casa.

Álvarez, R. (2015). Fundamentos y aplicación del método TEACCH en la intervención dirigida a personas con trastorno del espectro del autismo. Autismo Andalucía.

Cabana Silva, G. (2020). Una propuesta de intervención educativa inclusiva a través del diseño universal. Bachelor’s thesis.

Sessió 4. La teva carpeta, la teva aliada: ordre i eficiència (10.12.24)

Aquesta acció s’orienta a millorar els hàbits d’ordre i estructura dels materials acadèmics dels i les alumnes/as. A partir de la primera activitat d’autoavaluació, s’ha seleccionat en petits grups als alumnes que van tenir una puntuació baixa en l’ítem “mantinc la meva carpeta ordenada i organitzada”. Així mateix, també s’han considerat aquells que s’han detectat que no tenen la seva carpeta endreçada.

En concret, s’ha demanat als i les alumnes/as que mostrin com tenen distribuïts els materials en les seves carpetes. Els alumnes amb més dificultats han rebut orientacions personalitzades sobre com dividir i classificar els continguts. Alhora, s’han proporcionat indicacions de com estructurar els apartats dins la carpeta, amb seccions per a cada assignatura, i una pestanya per als deures o les tasques pendents.

1. Ajudar els alumnes a establir un sistema d’organització per assignatures dins la carpeta.
2. Millorar la responsabilitat en el manteniment diari de la carpeta organitzada i actualitzada.
3. Aconseguir que els alumnes utilitzin mètodes de classificació senzills i visualment clars.

Pel que fa a la reflexió personal, l’activitat de revisió i ordre de les carpetes considero que ha estat una eina clau per fomentar l’ordre i l’organització entre els alumnes amb dificultats en aquest àmbit. Aquesta acció no només ha tingut un impacte immediat en la gestió dels materials acadèmics, sinó també ha contribuït a establir hàbits que poden ser transferibles a altres aspectes de la vida escolar i personal.

Des d’una perspectiva teòrica, autors com Hernández i Camargo (2017) destaquen que els hàbits d’organització són una peça fonamental en el desenvolupament de l’autoregulació de l’aprenentatge.

Aspectes positius de l’acció:

• Personalització: orientacions adaptades a les necessitats específiques dels alumnes amb més dificultats.
• Impacte immediat: millora visible en l’organització de les carpetes i la gestió dels materials.
• Transferència d’hàbits: promou habilitats aplicables a altres àmbits acadèmics i personals.

Aspectes a millorar:

• Seguiment continuat: incorporar revisions periòdiques per assegurar la consolidació dels hàbits.
• Manca de temps: la revisió de les carpetes ha requerit més temps del previst, fet que ha comportat que alguns alumnes no se’ls pogués revisar.

L’activitat s’ha realitzat el 10 de desembre de 2024. Per a completar aquesta reflexió, s’adjunten diverses evidències que reflecteixen el desenvolupament de l’activitat. En concret, es tracta d’un seguit d’imatges il·lustratives de la revisió i l’ordre de les carpetes dels i les alumnes/as. Les imatges garanteixen la privacitat de les persones implicades.

Per avaluar l’activitat, s’ha dut a terme a través de l’observació directa mentre els alumnes mostraven com tenien organitzades les seves carpetes i implementaven les indicacions donades pel seu ordre. Els aspectes que s’han observat han estat: la distribució dels materials (si hi havia apartats diferenciats per assignatures), la identificació de continguts (si els fulls estaven classificats i ordenats adequadament), l’ordenació general (presència d’elements desordenats, materials innecessaris o documents fora de lloc).

A més a més, s’ha avaluat la sessió mitjançant el full de seguiment del Pla d’Intervenció, on s’ha registrat el desenvolupament de l’activitat i l’assoliment dels objectius establerts.

Full de seguiment del Pla d’Intervenció: enllaç

Pel que fa a les observacions personals, considero que estan alineades amb la teoria sobre l’autoregulació i el desenvolupament d’hàbits d’organització. En concret, la majoria dels i les alumnes han mostrat una actitud positiva davant les orientacions proporcionades i les han aplicat immediatament. Això es pot vincular amb el que apunten Hernández i Camargo (2017) sobre la motivació intrínseca i la seva relació amb el desenvolupament d’hàbits efectius d’aprenentatge.

Referències bibliogràfiques

Hernández, A. y Camargo, A. (2017). Autorregulación del aprendizaje en la educación superior en Iberoamérica: una revisión sistemática. Revista Latinoamericana de Psicología, 49(2), 146-160. https://doi.org/10.1016/j.rlp.2017.01.001

Abans d’una sessió amb els infants, sempre tenim una estona de planificació i disseny de recursos o activitats per tal de programar bé les sessions, tenint en compte els objectius establerts amb cada un. En aquest sentit, abans d’una sessió, el dia 20 de novembre, vam aprofitar per fer una actualització dels objectius de dos dels infants, fent una avaluació amb el model de DENVER. Així doncs, vam poder fer, juntament amb la psicopedagoga de referència, una avaluació dels diferents nivells dels infants, per tal de marcar els objectius per a les pròximes sessions i poder treballar i desenvolupar activitats o recursos concrets. A més, era un dels punts de les meves activitats per tal de conèixer el punt de partida de cada un.

Concretament, vam fer servir el manual de Rogers i Dawson (2015), “Modelo Denver de atención temprana para niños pequeños con autismo”. Aquest indica diferents habilitats específiques, ordenades tenint en compte les diferents seqüències segons el nivell de desenvolupament de les diverses àrees. Algunes de les àrees que s’avaluen són: comunicació expressiva, comunicació receptiva, habilitats socials, cognició, motricitat fina i gruixuda, imitació i autocura. Segons, Lagos (2023), els diferents passos en els quals s’estructura el programa són els següents: avaluació del nivell de les habilitats de l’infant, en tots els àmbits de desenvolupament, mitjançant la Llista de Verificació del Currículum ESDM; redacció dels objectius d’aprenentatge per cada una de les àrees del desenvolupament; i reavaluació i plantejament d’un nou conjunt d’objectius d’aprenentatge per a les properes setmanes, habitualment dotze setmanes. Així doncs, vam fer aquesta última part de reavaluació i plantejament de nous objectius, que a mi em va servir com a primera avaluació per veure l’evolució dels infants més endavant.

En aquest cas, exposaré l’avaluació d’una de les nenes amb les quals faig sessions psicopedagògiques. Ella és “J” una nena de 6 anys, però que en alguns punts es troba en el nivell 4 del model de Denver, que correspon a infants de 3-4 anys. En l’àmbit de cognició, ha assolit bé diferents habilitats com la 5: coneix els termes per conceptes de quantitats (un, alguns, tots), però no ha assolit encara els termes per les relacions espacials com per exemple, “davant de…” o “darrera de…”. De la comunicació receptiva, té diferents habilitats com comprendre els possessius o conceptes descriptius, però n’hi ha d’altres que encara no domina: comprendre els pronoms de gènere (ell/ella), comprendre parts d’una història responent a preguntes com “qui” o “que”, comprendre els temps passat i futur. Quant a l’àmbit de la comunicació expressiva, domina moltes de les habilitats establertes en el model, però n’hi ha d’altres que no, com pot ser l’habilitat 20 de descriure les característiques dels objectes o la 18 de respondre preguntes sobre estats físics. Un altre àmbit és el de les habilitats socials i en aquest cas, s’han de seguir treballant habilitats com expressar adequadament els seus sentiments (4) i desenvolupar estratègies per calmar-se quan sent incomoditat, enuig o por. Per últim, en l’àmbit del joc, té diverses habilitats adquirires com la de fer que els ninots realitzin accions, però altres com utilitzar elements substitutoris per simbolitzar accessoris o enllaçar espontàniament tres o més conductes relacionades en un tema de joc s’han de reforçar. Per altra banda, no ens vam centrar ni en la psicomotricitat fina, ni psicomotricitat gruixuda, ni en la independència personal, ja que són àmbits ja assolits i en els quals no és prioritari treballar.

A més, tot això, es va corroborar a través d’activitats posteriors dins la sessió, en la que es van acabar d’ajustar els objectius. En aquest cas, a través de l’observació participant, vaig poder acabar de determinar quines habilitats no tenia adquirides i poden ser objecte de treball en futures sessions. Per exemple, en l’activitat de “parlar” no tenia clar si li preguntàvem pel que havia fet el cap de setmana anterior o pel que faria el següent cap de setmana. També en una altra activitat, havia d’anar col·locant diferents objectes com un nino i una nina, seguint les nostres instruccions (davant, darrere, al costat, a sobre…) en funció d’altres elements com taules o llits de joguina i vam acabar de constatar que no té clar els conceptes d’ell/ella o de davant/darrere.

Així doncs, alguns dels objectius plantejats per aquesta nena en futures sessions i a partir de l’avaluació i l’observació han sigut:

• Promoure respostes sobre estats físics.
• Treballar el fet de seguir instruccions de dos o més passos diferents.
• Millorar la comprensió d’aspectes relacionats amb el què o el qui, preguntant durant l’estona del conte.
• Promoure la utilització de formes del passat.
• Mantenir un joc simbòlic amb diàleg verbal i seguint una estructura.
• Treballar termes de relacions espacials, especialment “davant” i “darrera” i de gènere “ell i ella”

Com a conclusió, aquesta activitat m’ha permès veure una altra de les funcions del psicopedagog, i a més fer una primera avaluació per veure els punts on es troben els diferents infants amb els quals treballo. També m’ha semblat molt interessant veure i fer el seguiment a través del model DENVER, ja que és un model validat com a intervenció intensiva, i en el qual, si també es treballa des de casa, és molt útil per augmentar les capacitats cognitives i lingüístiques dels infants i reduir la gravetat dels símptomes TEA (Dawson et al., 2010). A més, també ajuda a millorar la conducta i les habilitats adaptatives en general, així que penso que és un recurs molt interessant de conèixer i de poder treballar-ho.

Dawson, G., Rogers, S., Munson, J., Smith, M., Winter, J., Greenson, J., Donaldson, A., i Varley, J. (2010). Randomized, controlled trial of an intervention for toddlers with autism: the Early Start Denver Model. Pediatrics, 125(1), 17-23. https://doi.org/10.1542/peds.2009-0958

Lagos, D. (2023). Aproximación al Modelo Denver de atención temprana para niños pequeños con autismo. Contexto, (10), 81-89.

Rogers, S. i Dawson, G. (2015). Modelo Denver de atención temprana para niños pequeños con autismo. Ciencias de la Educación Preescolar y Especial.

Bon dia companys/es!

El passat 20 de novembre, es va dur a terme la segona sessió d’aquesta intervenció. Cal destacar que els objectius d’aquesta sessió eren els següents:

• Identificar i diferenciar els pensaments útils dels que no ho són
• Reflexionar sobre quines estratègies es fan servir quan ens preocupem
• Fer un seguiment de les preocupacions a través del calendari emocional

Durant aquesta sessió, es van dur a terme dues activitats. En primer lloc, els alumnes havien de plantejar un pensament negatiu i transformar-lo en un pensament útil, és a dir, veure aquest problema des d’un plantejament més positiu i valorant altres coses. Després d’això, es va demanar als estudiants que pensessin algunes preocupacions més que tenien i es va fer una reflexió sobre quina era la resposta física del seu cos i com s’enfrontaven a aquesta situació (quina estratègia feien servir). A més, cal destacar que es va continuar amb el seguiment del calendari i en acabar la sessió, es va deixar un temps perquè aquells alumnes que volguessin poguessin compartir amb la resta d’infants les seves preocupacions.

Amb aquesta activitat, vaig poder observar com alguns alumnes tenien molt clares quines eren les seves preocupacions, però d’altres els hi costava força i els hi generava un conflicte. De la mateixa manera, per alguns alumnes va ser molt complicat el fet de transformar un pensament negatiu en positiu, ja que davant d’aquell problema no veien aquella part positiva. Tot i això, finalment es va aconseguir l’objectiu de l’activitat i els alumnes van poder desenvolupar la sessió adequadament.

A continuació podem veure algunes imatges d’aquesta sessió:

En definitiva, gràcies a aquesta sessió es va continuar explorant el món de les emocions i reflexionant sobre les preocupacions dels alumnes, alhora que es buscava la part més positiva de totes aquelles situacions exposades.

Bona tarda,

El passat 18 de novembre es va dur a terme la primera sessió de la intervenció proposada al pràcticum. A través d’aquesta activitat, s’establien els següents objectius:

• Identificar i reconèixer quines són les situacions que els provoquen frustració o preocupació.
• Identificar quines són les preocupacions i els aspectes que poden gestionar i els que estan fora del seu control. 
• És capaç de fer un seguiment de les preocupacions

En primer lloc, es va fer una introducció sobre el que es treballaria al llarg de les sessions i l’objectiu de la intervenció. A continuació, es va considerar fer una avaluació inicial per tal de conèixer la situació dels infants en relació a les preocupacions, el tema en el qual se centra aquest projecte. A més, es va reflexionar sobre quines eren les estratègies que tenien els alumnes per afrontar situacions d’angoixa i de preocupació. Gràcies a aquesta enquesta, es va poder comprovar com alguns alumnes tenien una gran quantitat de preocupacions, però la majoria no disposava de cap estratègia.

Un cop feta aquesta enquesta, es va fer l’activitat, que consistia a diferenciar aquells aspectes, idees o pensaments que depenen d’un mateix i, per tant, es poden controlar i els que no.

Finalment, es va fer una reflexió parlant sobre les reflexions que tenien els infants i es va presentar el calendari de preocupacions, on els alumnes hauran de fer un seguiment per tal de valorar quants dies han estat preocupats.

En aquesta ocasió, he tingut l’oportunitat de realitzar una  xerrada amb l’equip docent del CFGS,  amb l’objectiu de compartir estratègies pràctiques per abordar la diversitat funcional dins de l’aula. Aquesta trobada es va centrar en oferir eines concretes perquè els docents puguin atendre millor les necessitats dels seus alumnes, promovent una educació inclusiva i equitativa.

Us deixo aquí l’enllaç de la sessió: https://docs.google.com/document/d/1Dv79rdw4tdMN2hqiURX-1baij1STDv34JnAMdiRgs4Y/edit?usp=sharing

Ariadna Rizo