Bona tarda,

Un cop finalitzat el projecte i després de dur a terme les cinc sessions del projecte, podem afirmar que ha estat un projecte emocional amb uns resultats positius. En aquesta entrada, es farà una petita reflexió sobre cadascuna de les sessions i sobre el projecte complet.

En primer lloc, en la sessió inicial, es van establir els principis i objectius principals d’aquest projecte. Es va iniciar aquesta aventura amb la identificació i el reconeixement de les preocupacions. A més, els alumnes van reflexionar sobre aquells esdeveniments o pensaments que depenien d’ells i els que no.  En aquesta sessió es va presentar un calendari per fer un seguiment de les seves preocupacions. També es va dur a terme una enquesta inicial on es va poder observar que molts alumnes no disposaven d’estratègies per fer front a les seves preocupacions.

En la segona sessió, es va treballar la transformació de pensaments negatius en pensaments útils. Cal remarcar que alguns alumnes van presentar algunes dificultats per dur a terme aquesta activitat, tot i que finalment, els resultats van ser positius. Es va continuar amb el calendari de preocupacions. Aquestes activitats van permetre que els alumnes continuessin reflexionant sobre les seves inquietuds.

En la tercera sessió, els alumnes van treballar l’ordenació gradual de les preocupacions, diferenciant aquelles que els provoquen més i menys angoixa. A més, es va introduir la necessitat d’establir un temps màxim per a cada preocupació, fent que els alumnes limitessin el temps que els influeix un esdeveniment negatiu.

En la quarta sessió, es van introduir tres estratègies per enfrontar-se a situacions d’angoixa i preocupació. A més, en aquesta sessió es va tornar a treballar els pensaments que es poden controlar i els que no depenen d’un mateix, ja que en la primera sessió es va observar com alguns alumnes presentaven dificultats en la identificació d’aquesta qüestió. Pel que fa a les estratègies presentades, cal destacar que els alumnes van mostrar una actitud molt positiva vers la comprensió de la gestió i del control emocional.

Finalment, es va dur a terme la cinquena sessió, que va servir per consolidar tot el que s’havia treballat. A més, es van presentar dues estratègies més. També es va fer el tancament del calendari de preocupacions. Cal destacar que en aquesta sessió es va observar una millora significativa en l’evolució de la gestió emocional dels infants.

En conclusió, aquest projecte emocional ha permès que els alumnes identifiquin, reflexionin i gestionin millor les seves preocupacions. Durant aquestes sessions, els alumnes han pogut valorar les seves preocupacions i han après algunes estratègies per fer front a aquestes situacions. Cal destacar que els resultats obtinguts han estat positius, tot i que, seria interessant continuar treballant l’educació emocional amb l’alumnat.

Bona tarda companys/es!

Finalment, durant aquest projecte, es va disposar d’un dia més per poder desenvolupar el projecte d’educació emocional plantejat. Així doncs, l’11 de desembre es va dur a terme la cinquena sessió, on es van presentar algunes estratègies més i on es va reflexionar sobre el que s’havia treballat durant aquestes sessions.

D’aquesta manera, els objectius d’aquesta sessió eren:

• Aplicar algunes de les estratègies treballades
• Ser capaç de fer un seguiment de les preocupacions

Tal com s’ha comentat anteriorment, durant aquesta sessió, es van presentar als alumnes dues estratègies més per enfrontar les situacions d’angoixa i preocupació. D’aquesta manera, tenint en compte que a l’anterior sessió s’havien presentat tres estratègies més, en total, els alumnes han après cinc estratègies.  A més, també es va fer el seguiment i el tancament del calendari de preocupacions. En relació amb aquest aspecte, cal destacar que alguns alumnes han mostrat una preocupació constant, mentre d’altres alumnes s’han mostrat cada vegada més tranquils. Finalment, es va fer l’enquesta final, que també es va realitzar en l’inici del projecte i, per tant, ens permetia fer una comparació entre el punt de partida i el punt final. En aquest sentit, podem destacar un aprenentatge considerable pel que fa a les estratègies i a la gestió d’aquests moments de preocupació.

A continuació, es poden observar algunes imatges sobre els materials utilitzats en aquesta sessió:

Experiència amb la tristesa:

Introducció sobre la tristesa en nens amb TEA

La tristesa és una de les emocions primàries que tots els éssers humans experimenten. Segons la teoria de les emocions de Paul Ekman, les emocions primàries, com la tristesa, són universals i es manifesten de manera similar en diferents cultures. No obstant això, la manera com les persones interpreten, expressen i gestionen aquestes emocions pot variar depenent de factors individuals, com el desenvolupament cognitiu, les experiències prèvies i les característiques de l’entorn social. Per als nens amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), la comprensió i regulació de les emocions, incloent-hi la tristesa, poden presentar desafiaments importants a causa de les dificultats que tenen en àrees com la teoria de la ment, la comunicació emocional i l’autoregulació.

La Tristesa en Nens amb TEA

Els nens amb TEA poden tenir dificultats per identificar i anomenar les seves emocions. Això es deu al fet que molts d’ells presenten un dèficit en la teoria de la ment, un concepte que descriu la capacitat per entendre i atribuir pensaments, sentiments i creences als altres. Piaget, en els seus estudis sobre el desenvolupament cognitiu, subratlla que els nens comencen a comprendre les emocions dels altres a mesura que es desenvolupen cognitivament, però en els nens amb TEA aquest procés pot ser més lent o fins i tot estar alterat. En aquest sentit, pot resultar-los complicat identificar quan estan tristos o quan els altres ho estan, fet que afecta la seva capacitat per gestionar situacions socials de manera efectiva.

Història del dia i anàlisi de la situació

L’últim dia de pràctiques, es va presentar una situació en què dos alumnes amb TEA van viure moments de tristesa, tot i que per motius diferents. L’Alumne 1 va experimentar tristesa per no rebre l’atenció que desitjava de la psicopedagoga i l’educadora social, mentre que l’Alumne 2 va experimentar tristesa al veure que el seu clauer es trencava. Aquests moments de tristesa es van gestionar de manera diferent, però tots dos reflecteixen aspectes importants de la gestió emocional en nens amb TEA.

Alumne 1: Tristesa per la falta d’atenció

L’Alumne 1, al no rebre l’atenció immediata que desitjava, va experimentar una reacció emocional significativa. En lloc de comprendre que se li estava demanant temps per reflexionar sobre el seu comportament (no va seguir unes indicacions de les professionals donant lloc a que trenquès un clauer accidentalment), el seu desig de consol va ser molt intens, cosa que va resultar en una expressió visible de tristesa (plor) i un intent de buscar contacte físic amb la psicopedagoga i l’educadora social. En aquest cas, la resposta de les educadores, de redirigir-lo cap a la reflexió sense cedir a la seva demanda immediata d’atenció, va ser una manera d’ajudar l’Alumne 1 a autoregular-se. No obstant això, la situació també demostra com pot ser difícil per a un nen amb TEA processar la frustració quan no es compleixen les seves expectatives immediates.

Alumne 2: Tristesa per la pèrdua del clauer

L‘Alumne 2 va experimentar tristesa no només pel fet que el seu clauer es trencés, sinó també per veure trist a l’Alumne 1. Va mostrar empatia cap a l’Alumne 1. Això pot relacionar-se amb la teoria de la ment de Piaget, on, tot i tenir dificultats per gestionar les seves pròpies emocions, l’Alumne 2 va poder identificar i comprendre les emocions dels altres.

Reflexions i conclusions

Aquesta situació m’ha permès comprendre de manera més profunda les complexitats de treballar amb nens amb TEA, especialment pel que fa a la gestió emocional. La situació de l‘Alumne 1 em va ensenyar la importància de no cedir a les demandes emocionals immediates dels nens amb TEA, sinó d’orientar-los cap a una reflexió sobre les seves emocions i comportaments, tot i que això generi frustració o tristesa en el moment. La gestió de la tristesa en aquests casos no significa eliminar-la, sinó permetre que el nen la senti i, al mateix temps, proporcionar-li eines per comprendre-la.

D’altra banda, la reacció de l’Alumne 2 va mostrar la importància de fomentar l’empatia en els nens amb TEA. Tot i que no tots els nens amb TEA desenvolupen aquesta habilitat de manera automàtica, es pot observar que, amb suport i pràctica, els nens poden aprendre a reconèixer i respondre a les emocions dels altres.

Evidències

Avaluació

Indicadors de l’estudiant en pràctiques per mesurar al grup:

Capacitat d’identificar emocions: Identifiquen amb facilitat les emocions bàsiques en si mateix i en altres, sense necessitat de suport visual o verbal.

Millora en la regulació emocional: Regulen les seves emocions de manera apropiada en la majoria de situacions, amb mínim suport (se’ls hi ha de repetir la tasca i emfatitzar en el concepte “alegria felicitat…”)

Participació activa en les activitats: Participen activament, però necessiten alguns recordatoris o suports.  

Progrés en habilitats socials (interaccions positives amb els companys: Interactuen amb els companys en la majoria de situacions, tot i que de vegades necessiten suport.  

Psicopedagoga

Com identifiques el nivell de participació del grup durant les activitats? Alta participació activa  

Quines emocions observes amb més freqüència durant les activitats (tristesa, alegria, ràbia, etc.)? Alegria  

En quines situacions creus que el grup mostra més dificultat per regular les seves emocions? Quan interactua amb altres nens  

Observes alguna conducta disruptiva (ex. cridar, descontrol emocional) durant les activitats?  No  

Com valores la interacció del grup? Interacció positiva i fluida  

Quins suports o adaptacions consideres que són més efectius per ajudar al grup per regular les seves emocions? Suports visuals (pictogrames). Canvi d’activitats per reduir l’estrès. Suport individualitzat de l’adult  

Reflexions personals

Comportament observat: Durant l’activitat, he observat una participació activa i entusiasta dels nens i nenes, tot i que, com és habitual en el cas de nens amb TEA, han necessitat alguns suports visuals i repeticions per tal de poder identificar correctament les emocions associades a l’alegria i la felicitat. La dinàmica de verbalitzar les emocions i dibuixar-es sembla haver estat eficaç per expresar i mostrar aquesta emoció de manera visual i artística. L’ús de pictogrames i gràcies la intervenció individualitzada de l’adult, els nens/es s’han mostrat atents i involucrats en l’activitat.

Reacció emocional davant de la situació: Els nens/es han mostrat una reacció positiva, predominant la alegria com a emoció destacada, donant lloc a un ambient alegre.La teoria de les emocions bàsiques de Paul Ekman (1992) ens ajuda a entendre com aquestes emocions com l’alegria poden ser universalment expressades, independentment de les diferències individuals, fet que es va observar en el comportament del grup, ja que tots van poder identificar i expressar la seva pròpia felicitat.

Interacció social: La interacció entre els nens ha estat positiva i fluida.Tot i que alguns nens necessiten més suport per interactuar, la tasca col·lectiva de compartir i dibuixar les emocions va afavorir la comunicació entre ells. Els nens amb TEA, com indiquen les teories de Vygotsky (1978), poden beneficiar-se enormement de la interacció social dirigida per un adult, que els permet adaptar-se millor a les normes socials i emocionals del grup.

Han participat tots els nens/es?: Sí, tots els nens han participat, tot i que algú ha necessitat més temps per expressar que el/la fa feliç. 

Hi ha hagut dificultats?: No, tot i que a vegades els nens/es es distreien o necessitaven una atenció més individualitzada. Els nens amb TEA sovint poden experimentar dificultats en l’interpretació de les respostes emocionals dels altres, com suggerixen les teories de Goleman (1995) sobre la intel·ligència emocional. Per això, en moments d’interacció social, va ser necessari un suport més individualitzat i, en alguns casos, redirigir l’atenció cap a la tasca per evitar distraccions o malentesos emocionals.

Es pot dur a terme en l’àmbit personal?:Sí, l’activitat és plenament aplicable en l’àmbit personal, ja que permet als nens reflexionar sobre les seves emocions de manera individual i en un entorn controlat. De fet, la teoria del procés emocional de Lazarus (1991) suggereix que les emocions es poden gestionar de manera efectiva a través de l’autoregulació i l’expressió personal, i aquesta activitat és un bon exemple d’aquest tipus d’aprenentatge.

Aspectes a destacar: Un dels aspectes més destacats és l’ús de pictogrames com a suport visual, que es va demostrar eficaç per facilitar la comprensió i l’expressió emocional dels nens amb TEA. També cal ressaltar la importància de la flexibilitat de l’activitat, com la necessitat de canviar de tasca per reduir l’estrès en alguns moments, tal com es suggereix en les tècniques d’ensenyament per a nens amb necessitats educatives especials. La creació d’un ambient segur i càlid és fonamental per permetre una participació activa i la regulació emocional, i és essencial per al desenvolupament de les habilitats socials i emocionals dels nens.

Referencies

Ekman, P. (1992). Are there basic emotions? Psychological review, 99(3), 550-553.

Goleman, D. (1995). Emotional intelligence: Why it can matter more than IQ. Bantam Books.

Lazarus, R. S. (1991). Emotion and adaptation. Oxford University Press.

Vygotsky, L. S. (1978). Mind in society: The development of higher psychological processes. Harvard University Press.

Introducció: La importància de la psicomotricitat en nens amb TEA

La psicomotricitat és una disciplina que engloba el desenvolupament de les habilitats motores, cognitives i emocionals a través de l’acció corporal. En el cas dels nens amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), les activitats psicomotrius són fonamentals per al seu desenvolupament global. El TEA és un trastorn neurobiològic caracteritzat per dificultats en la comunicació social, comportaments repetitius i patrons d’interès restringits. No obstant això, molts d’aquests nens tenen una gran capacitat per aprendre i beneficiar-se de les activitats físiques i lúdicas que integren el cos i la ment, afavorint el seu benestar emocional i la seva integració social.
Autors com Jean Piaget i Lev Vygotsky, tot i que no es van centrar específicament en el TEA, han estat claus per a la comprensió del desenvolupament infantil i les seves teories s’apliquen a les activitats psicomotrius en aquest context. Piaget, amb el seu enfocament constructivista, suggereix que l’aprenentatge es produeix a través de la interacció activa amb l’entorn, cosa que subratlla la importància de la motricitat per a la construcció de coneixements i habilitats. D’altra banda, Vygotsky, amb la seva teoria sociocultural, fa èmfasi en el paper de la interacció social i el joc en el desenvolupament cognitiu, un aspecte essencial per als nens amb TEA, que sovint tenen dificultats per establir relacions socials.
Més recentment, autors com Ozonoff i Dawson (2002), en el seu treball A Field Guide to Asperger Syndrome i altres estudis sobre el TEA, han destacat que les activitats que combinen moviment i interacció social són essencials per millorar la comunicació, la regulació emocional i la motricitat gruixuda en nens amb aquest trastorn.

Les activitats psicomotrius que integren moviment i joc, com el “pilla pilla”, “pica paret”, o cantar i ballar, són beneficioses per als nens amb TEA. Aquests jocs no només afavoreixen la motricitat, sinó que també promouen el desenvolupament d’habilitats socials i emocionals. A través del joc, els nens amb TEA poden aprendre a regular les seves emocions, millorar la seva coordinació motriu i entendre les normes socials d’una manera més divertida i accessible.

Pilla Pilla: Aquest joc ajuda els nens a millorar la seva coordinació motora, alhora que fomenta la interacció social. A través del contacte visual, les senyals no verbals i la presa de torns, els nens aprenen a negociar, esperar el seu torn i reconèixer les emocions dels altres.

Pica paret: Igual que el pilla pilla, aquest joc millora l’agilitat física, però també incorpora un component d’atenció i resposta ràpida. Per als nens amb TEA, aquest tipus d’activitats els permeten practicar la percepció i la resposta a estímuls visuals o auditives, cosa fonamental per al seu desenvolupament cognitiu i emocional.

Cantar i ballar: Aquestes activitats no només promouen la motricitat fina i gruixuda, sinó que també ajuden els nens a regular les seves emocions a través de la música. Cantar cançons repetitives o aprendre coreografies senzilles els permet imitar moviments, millorar la seva coordinació i treballar l’atenció i la memòria.

En general, el joc i l’activitat física proporcionen un espai segur perquè els nens amb TEA puguin practicar habilitats socials de manera natural, afavorint la seva inclusió i desenvolupament. A més, aquestes activitats poden reduir l’ansietat i promoure un ambient relaxat on els nens se senten còmodes per expressar-se.

Conclusió: Observacions personals

Després de realitzar aquestes activitats amb els nens, vaig observar una bona interacció social i motricitat. Tot i que al principi alguns nens es mostraven reticents a participar o tenien dificultats per seguir les regles del joc, progressivament van començar a involucrar-se més. Per exemple, en el joc de  “Pica paret”, en què alguns nens més introvertits van mostrar signes de gaudi al participar en la dinàmica de manera cooperativa, somrient i interactuant amb els seus companys.

Pel que fa al cant i ball, molts dels nens es van entusiasmar ràpidament amb la repetició de cançons i moviments, la qual cosa sembla haver-los proporcionat una sensació de control i seguretat. Les cançons amb moviments senzills van afavorir la imitació, i alguns nens es van relaxar mentre participaven, cosa que els va permetre alliberar tensions i se sentir més còmodes en el grup.

Aquestes experiències demostren que les activitats psicomotrius no només són útils per al desenvolupament físic, sinó també com una eina eficaç per afavorir la interacció social, la comunicació i el benestar emocional en els nens amb TEA. A través del joc i el moviment, els nens poden aprendre i gaudir de manera significativa, en un ambient que respecta les seves necessitats i característiques particulars.

Referències bibliogràfiques

– Ozonoff, S., & Dawson, G. (2002). A Field Guide to Asperger Syndrome. Guilford Press.
– Piaget, J. (1972). Psychology and Pedagogy. Viking Press.
– Vygotsky, L. (1978). Mind in Society: The Development of Higher Psychological Processes. Harvard University Press.

El període de practiques arriba al  període de vacances de Nadal.

Ha estat un període ple d’aprenentatges i de reptes, ja que m’he adaptat a les necessitats que es plantejaven des de el CFGS d’APD. En tot moment m’he sentit molt acollida i acompanyada, i he intentat que la meva estada sigui útil i ajudi tant a l’equip docent com a l’alumnat.

Ara que toca fer una pausa per vacances, faig una primera valoració i reflexió de com ha anat, i adjunto propostes de millora personals i comunes que m’agradarà poder incloure dins les activitats en els dies que encara resten de pràctiques.

Deixo aquí l’enllaç a les meves reflexions: https://docs.google.com/document/d/1I91cEAFTyWvcn6zCTVGiPtpkcjY_rDluL-GAqOYKXgc/edit?usp=sharing

Bones Festes a tothom.

Ariadna

Introducció

Aquesta sessió, titulada “Implementació amb els usuaris d’ADISCAP”, forma part del procés d’intervenció dissenyat per promoure habilitats socials i autonomia personal en un entorn inclusiu de l’alumnat del CFGS d’APD ( atenció a persones amb dependència),

La implementació es va dur a terme el dia 9 de desembre de 2024 a la tarda  i va consistir en activitats pràctiques i materials orientats a fomentar la col·laboració, la participació activa i la confiança dels usuaris en el desenvolupament de tasques.

Aquesta intervenció busca per una banda, que l’alumnat posi en pràctica els coneixements adquirits, i per altra, el benestar i participació activa dels usuaris d’ADISCAP.

Més informació al següent enllaç: https://docs.google.com/document/d/1Dv79rdw4tdMN2hqiURX-1baij1STDv34JnAMdiRgs4Y/edit?usp=sharing

Introducció a totes les sessions:

Els nens amb TEA solen presentar dificultats per reconèixer i gestionar les seves emocions, fet que es tradueix en conductes com plors, crits, agressivitat o aïllament social. Aquestes situacions interfereixen en el seu desenvolupament personal i social, així com en el funcionament grupal de l’aula. El treball en la gestió emocional no només és crucial per al benestar dels alumnes, sinó també per millorar la inclusió i la convivència a l’aula ordinària (Goleman, 1995). (Baron-Cohen et al., 2000). (Brackett et al. (2011)). 

Evidències

• Pissarra amb els pictogrames i dibuixos.
• Imatge de l’espai.
• Nens/es realitzant la sessió.

Avaluació

Indicadors de l’estudiant en pràctiques per mesurar al grup:

Capacitat d’identificar emocions: Identifiquen amb certa seguretat les emocions bàsiques, però necessita recordatoris i suports visuals.  

Millora en la regulació emocional: Poden regular algunes emocions amb suport, però no és constant.  

Participació activa en les activitats: Participen activament, però necessiten alguns recordatoris o suports.  

Progrés en habilitats socials interaccions amb els companys: Estableixen interaccions amb els companys, mostrant habilitats socials adequades per al seu grup.

Psicopedagoga:

Com identifiques el nivell de participació del grup durant les activitats?

• (x) Alta participació activa  

Quines emocions observes amb més freqüència durant les activitats (tristesa, alegria, ràbia, etc.)?

• (x) Alegria  

En quines situacions creus que el grup mostra més dificultat per regular les seves emocions?

• (x) Quan té dificultats per entendre instruccions  
• (x) Quan s’enfronta a una situació nova o desconeguda  
• (x) Quan no aconsegueix el que vol  
• (x) Quan interactua amb altres nens  

Observes alguna conducta disruptiva (ex. cridar, descontrol emocional) durant les activitats?  

• (x) Sí  

Si la resposta és sí, especificar les conductes observades: Cridar, parlar, “molestar” al company del costat…

Com valores la interacció del grup?

• (x) Interacció positiva i fluida  
• (x) Interacció moderada, però es mostren algunes dificultats  

Quins suports o adaptacions consideres que són més efectius per ajudar al grup per regular les seves emocions?

• (x) Suports visuals (cartells, pictogrames)  
• (x) Temps de descans o pauses  
• (x) Canvi d’activitats per reduir l’estrès  
• (x) Suport individualitzat de l’adult  

Reflexions personals

En aquesta activitat, puc dir que tots els nens/es han participat de manera activa. Hi ha hagut una bona predisposició general i, encara que les seves respostes i implicació podien variar en intensitat, tots han mostrat interès per l’activitat. Em sembla important destacar que els nens/es no només es van involucrar en la tasca individual, sinó que també van interactuar entre ells, ensenyant-se els seus dibuixos i corregint-se mútuament, fet que va afavorir la comunicació i el treball en grup.

Pel que fa a les dificultats, no crec que hi hagi hagut obstacles grans, però és cert que la concentració i la necessitat de reforços individuals van ser factors importants. Alguns nens/es van requerir més atenció de manera individualitzada per mantenir-se en l’activitat i seguir les indicacions, però això es va gestionar bé amb la resposta positiva de l’educadora social i la psicopedagoga, que els va ajudar a mantenir el focus.

En l’àmbit personal, crec que és una activitat molt valuosa i accessible, tant per a nens/es amb TEA com per a altres grups. La combinació de creativitat, expressió emocional i motivació a través del reforç positiu és un element fonamental que pot beneficiar molts nens en el seu desenvolupament emocional i social.

Un aspecte a destacar és com, mitjançant el dibuix i la pintura, els nens/es van poder expressar emocions de manera visual. Aquest és un canal molt potent per ajudar-los a identificar, comprendre i comunicar les seves emocions, un aspecte que sovint pot ser un repte per a molts nens/es amb TEA. A més, el fet que els nens/es interaccionessin entre ells i demanessin l’atenció de les educadores per rebre reforços positius mostra un interès per establir connexions socials i obtenir validació, el que és un bon indicatiu de la seva implicació en l’activitat.

En resum, l’activitat ha estat exitosa i ofereix molt potencial per continuar desenvolupant-la en futures ocasions.

Bon dia companys/es!

El passat 4 de desembre es va dur a terme la quarta sessió del projecte d’educació emocional plantejat per la intervenció del pràcticum. Amb les activitats que es van desenvolupar es pretenia aconseguir els següents objectius:

• Identificar i reconèixer quines són les situacions que els provoquen frustració o preocupació. 
• Aplicar algunes de les estratègies treballades
• Ser capaç de fer un seguiment de les preocupacions

Tot i que, inicialment es va plantejar aquesta sessió per mostrar als alumnes cinc estratègies per afrontar situacions d’angoixa, com que finalment, es podia disposar d’una sessió més, l’11 de desembre, es va decidir presentar en aquesta sessió només tres estratègies i reflexionar sobre quines podrien fer servir quan se senten preocupats. A més, es va tornar a treballar la identificació dels pensaments que depenen d’ells mateixos i els que no, ja que aquest contingut es va treballar anteriorment, però com que alguns alumnes mostraven dificultats, es va considerar fer una activitat més per fer un treball més exhaustiu sobre aquest tema.

Així doncs, finalment, durant aquesta sessió es van plantejar diferents estratègies per fer front a les preocupacions, es va reflexionar sobre les situacions que poden controlar i les que no depenen d’ells i, en últim lloc, es va reflexionar sobre el “calendari de preocupacions”.

A continuació, podem observar algunes imatges d’aquesta sessió i d’alguns dels materials utilitzats:

Bona tarda, companys/es!

El passat 27 de novembre va tenir lloc la tercera sessió d’aquesta intervenció basada en l’educació emocional. Els objectius que es volien aconseguir a través de les activitats desenvolupades eren els següents:

• Identificar i reconèixer quines són les situacions que els provoquen frustració o preocupació. 
• Saber ordenar gradualment que li provoca més i menys angoixa
• Establir un temps màxim de preocupació
• Ser capaç de fer un seguiment de les preocupacions

Així doncs, en aquesta sessió, en primer lloc, els alumnes van exposar diferents preocupacions que tenien, i vam apuntar algunes d’aquestes a la pissarra. Després, havien de reflexionar i ordenar gradualment aquestes situacions, per tal de reflexionar sobre quins esdeveniments els provocaven més o menys angoixa. Durant aquesta sessió, es va observar com alguns alumnes presentaven grans dificultats a l’hora de fer aquesta classificació, ja que els hi costava ordenar algunes de les situacions exposades. Tot i això, cal remarcar que d’altres alumnes van mostrar una gran autonomia i no van requerir l’ajuda del professional en cap ocasió, demostrant així una claredat en les seves preocupacions. Un cop identificada la màxima preocupació de les situacions exposades, es va demanar als infants a reflexionar sobre aquesta situació (quan es van sentir així, com va reaccionar el seu cos, quina estratègia van fer servir, etc.)

Després d’això, es va demanar als alumnes que reflexionessin sobre algunes de les situacions exposades que més els preocupaven i que pensessin quant de temps deixaven que aquestes preocupacions estiguessin presents. A continuació, es va establir un temps màxim per aquestes preocupacions, recordant als alumnes que no podem estar tot el dia preocupats per alguna cosa i remarcant la importància d’utilitzar algunes estratègies per poder enfrontar aquestes preocupacions.

Finalment, es va continuar amb el seguiment de l’activitat del “calendari de preocupacions”. Quant a aquesta activitat, podem confirmar que hi ha alumnes que la majoria dels dies estan tranquils, mentre d’altres se senten preocupats habitualment.

Podem observar algunes imatges de la sessió a continuació: